Diferència entre les revisions de "Siguanaba"

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Siguanaba En la mitologia asteca, la '''Siguanaba''' (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectral de l'abisme’…»
 
Sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Cegua.JPG|thumb|250px|Siguanaba]]
[[File:Cegua.JPG|thumb|250px|Siguanaba]]


En la [[mitologia asteca]], la '''Siguanaba''' (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectral de l'abisme’‘siguan, ‘barranc’, wanaꞌ, ‘germana’; i bꞌa, ‘espectre’)1​ (també cridada Sihuanaba, Siguamonta, Siguampera, Cigua, Cegua, Cihuatlaco, Cihuanahual, Caballona, *Chuca, Bruta, Bandolera, Macihuatli, Matlacihua, Tisigua i Xtabay)​ és un espectre del folclor iberoamericà que, segons la tradició popular, se'ls apareix a hòmens trasnochadors, infels i violents​ en la forma d'una atractiva dòna nueta o seminueta, pero en el rostre amagat.
En la [[mitologia asteca]], la '''Siguanaba''' (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectral de l'abisme’‘siguan, ‘barranc’, wanaꞌ, ‘germana’; i bꞌa, ‘espectre’)(també cridada Sihuanaba, Siguamonta, Siguampera, Cigua, Cegua, Cihuatlaco, Cihuanahual, Caballona, *Chuca, Bruta, Bandolera, Macihuatli, Matlacihua, Tisigua i Xtabay)​ és un espectre del folclor iberoamericà que, segons la tradició popular, se'ls apareix a hòmens trasnochadors, infels i violents​ en la forma d'una atractiva dòna nueta o seminueta, pero en el rostre amagat.


La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]].​ Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.
La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]].​ Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.