Diferència entre les revisions de "Predomini llingüístic" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 4:

Aixina, en els municipis considerats de predomini llingüístic valencià és obligatòria l'ensenyança de dita llengua durant l'ensenyança primària, secundària i el bachillerat, quedant com a assignatura voluntària o obligatòria, a decisió del centre docent, en els atres municipis. No obstant, l'oficialitat de les dos llengües i el dret del ciutadà de rebre la comunicació oficial en qualsevol d'elles són aplicables en tot el territori de la Comunitat Valenciana.

A l'existir zones tradicionalment d'[[idioma espanyol]], hi ha municipis i comarques de predomini llingüístic valencià i municipis i comarques de predomini castellà: en uns cassos la majoria dels seus pobladors originals provenien d'[[Aragó]], en atres de [[Castella]] -sobretot a partir de les repoblacions del [[sigle XVII]] després de l'[[expulsió dels moriscs]]-, en atres van ser agregats al [[Regne de Valéncia]] després de la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|divisió provincial de 1833]] després de pertànyer a [[Castella la Nova]], i finalment hi ha municipis a on el valencià va deixar d'usar-se abans del periodo històric considerat per a establir el criteri llingüístic com és el cas de la [[Vega Baixa]] o la [[Foya de Bunyol]].

[[Image:Extensió del valencià.png|thumb|225px|right|Distribució dels municipis de predomini llingüístic oficial valencià (vert fosc) i castellà (vert clar)]]

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 Aixina, en els municipis considerats de predomini llingüístic valencià és obligatòria l'ensenyança de dita llengua durant l'ensenyança primària, secundària i el bachillerat, quedant com a assignatura voluntària o obligatòria, a decisió del centre docent, en els atres municipis. No obstant, l'oficialitat de les dos llengües i el dret del ciutadà de rebre la comunicació oficial en qualsevol d'elles són aplicables en tot el territori de la Comunitat Valenciana.
-A l'existir zones tradicionalment d'[[idioma espanyol]], hi ha municipis i comarques de predomini llingüístic valencià i municipis i comarques de predomini castellà: en uns cassos la majoria dels seus pobladors originals provenien d'[[Aragó]], en atres de [[Castella]] -sobretot a partir de les repoblacions del [[sigle XVII]] després de l'[[expulsió dels moriscs]]-, en atres van ser agregats al [[Regne de Valéncia]] després de la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|divisió provincial de 1833]] després de pertànyer a [[Castella la Nova]], i finalment hi ha municipis a on el valencià va deixar d'usar-se abans del periodo històric considerat per a establir el criteri llingüístic com és el cas de la [[Vega Baixa]] o la [[Foya de Bunyol]].
 [[Image:Extensió del valencià.png|thumb|225px|right|Distribució dels municipis de predomini llingüístic oficial valencià (vert fosc) i castellà (vert clar)]]