Diferència entre les revisions de "Predomini llingüístic" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 7:

[[Image:Extensió del valencià.png|thumb|225px|right|Distribució dels municipis de predomini llingüístic oficial valencià (vert fosc) i castellà (vert clar)]]

El valencià~~, és símplement~~ el mossàrap parlat en el Regne de Valéncia ~~que segúrament no haurà tingut mai ninguna frontera llingüística en ningun idioma~~ sino que tot formaria un continuum dialectal, el ~~mossàrap~~ se va perdre en territoris ~~castellans o murcians per eixemple per dominació i imposició castellana, posteriorment lo mateix en Requena-Utiel~~ que va estar disputada entre Valéncia i Castella. Mentrimentres el rest de municipis valencians com en el Baix Segura, el Racó d'Ademús, la Foya de Bunyol, L'Alcatén etc, han perdut el valencià en el temps possíblement després del Decret de Nova Planta i la imposició del castellà front al valencià.

L'[[orige del valencià]] escomença en el [[mossàrap]] parlat en el Regne de Valéncia sense fronteres estrictament delimitades, sino que tot formaria un continuum dialectal. D'esta manera, el valencià se va perdre en els territoris que actualment son considerats castellaparlants, per influència castellana.

~~És evident que, no té sentit la teoria sense ningun rigor científic de que els territoris castellanoparlants~~ son d'orige i llengua aragoneses i que s'ha perdut l'aragonés en el temps ya que les [[Repoblació del Regne de Valéncia|repoblacions]] foren mesclades i no organisades entre gent de molts llocs d'Europa i no "dividint Valéncia en una franja aragonesa i atra catalana" quant per una part n'hi hagueren molt pocs catalans i per atra ademés d'aragonesos hagueren també navarresos, ~~occitans, italians i castellans i estos no deixaren ningun tipo de rest llingüístic~~ per ~~lo que entenem que aragonesos tampoc, i que el mossàrap (valencià) de les zones actualment castellanoparlant s'ha anat perdent en el temps (exceptuant Requena-Utiel que és un cas especial)~~.

D'acort en la llei, al voltant del 75% dels municipis de la comunitat són de predomini valencià, mentres que el 25% restant correspon al predomini castellà, en la que residixen el 87% i el 13% de la població, respectivament, pertanyent a esta última zona els municipis següents:

@@ Llínea 7: / Llínea 7: @@
 [[Image:Extensió del valencià.png|thumb|225px|right|Distribució dels municipis de predomini llingüístic oficial valencià (vert fosc) i castellà (vert clar)]]
-El valencià, és símplement el mossàrap parlat en el Regne de Valéncia que segúrament no haurà tingut mai ninguna frontera llingüística en ningun idioma sino que tot formaria un continuum dialectal, el mossàrap se va perdre en territoris castellans o murcians per eixemple per dominació i imposició castellana, posteriorment lo mateix en Requena-Utiel que va estar disputada entre Valéncia i Castella. Mentrimentres el rest de municipis valencians com en el Baix Segura, el Racó d'Ademús, la Foya de Bunyol, L'Alcatén etc, han perdut el valencià en el temps possíblement després del Decret de Nova Planta i la imposició del castellà front al valencià.
+L'[[orige del valencià]] escomença en el [[mossàrap]] parlat en el Regne de Valéncia sense fronteres estrictament delimitades, sino que tot formaria un continuum dialectal. D'esta manera, el valencià se va perdre en els territoris que actualment son considerats castellaparlants, per influència castellana.
-És evident que, no té sentit la teoria sense ningun rigor científic de que els territoris castellanoparlants son d'orige i llengua aragoneses i que s'ha perdut l'aragonés en el temps ya que les [[Repoblació del Regne de Valéncia|repoblacions]] foren mesclades i no organisades entre gent de molts llocs d'Europa i no "dividint Valéncia en una franja aragonesa i atra catalana" quant per una part n'hi hagueren molt pocs catalans i per atra ademés d'aragonesos hagueren també navarresos, occitans, italians i castellans i estos no deixaren ningun tipo de rest llingüístic per lo que entenem que aragonesos tampoc, i que el mossàrap (valencià) de les zones actualment castellanoparlant s'ha anat perdent en el temps (exceptuant Requena-Utiel que és un cas especial).
 D'acort en la llei, al voltant del 75% dels municipis de la comunitat són de predomini valencià, mentres que el 25% restant correspon al predomini castellà, en la que residixen el 87% i el 13% de la població, respectivament, pertanyent a esta última zona els municipis següents: