Diferència entre les revisions de "Berlinita" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Archiu:Berlinite.jpg|220px|miniaturadeimagen|Berlinita]]

~~La '''berlinita'''~~ és un ~~mineral~~ de la ~~classe~~ dels [[~~minerals fosfats~~]]. ~~Fon descoberta~~ en l'~~any~~ [[~~1868~~]] en ~~una mina~~ de la [[~~província de Värmland~~]]~~, en~~ [[~~Suècia~~]],<ref>{{cita llibre |autor=C.W. Blomstrand|data=1868 |títul=Om Westanå mineralier |url=http://rruff.info/rruff_1.0/uploads/OKVAF25_197.pdf |publicación=Öfversigt af Kongliga Vetenskaps-Akademiens Förhandlingar |pàgines=197-212 |idioma=suec}}</ref> sent nomenada aixina en honor de Nils J. Berlin, farmacòlec suec.

El silici (del [[llatí]]: sílex) és un element químic metaloide, número atómico 14 i situat en el grup 14 de la taula periòdica dels elements de símbol Si. És el segon element més abundant en la [[corfa terrestre]] (25.7 % en pes) despuix de l'[[oxigen]]. Es presenta en forma amorfa i cristalisada; el primer és un pols de color pardo, més actiu que la variant cristalina, que es presenta en octaedres de color [[blau]] [[Gris|grisenc]] i lluentor metàlica.

== Característiques ==

~~És un fosfat anhidro d'[[alumini]]. És l'anàlec~~ del [[~~quars~~]]~~, en alumini~~ i ~~[[fòsfor]] en lloc de [[silici]], per lo que tenen abdós minerals la mateixa estructura~~ cristalina~~. Presenta la mateixa inversió tèrmica que el quars, pero a menys temperatura~~.

Les seues propietats són intermiges entre les del [[carbono]] i el germani. En forma cristalina és molt dur i poc soluble i presenta una lluentor metàlica color grisenc.

~~Ademés dels elements~~ de la ~~seua fòrmula~~, ~~sol dur~~ com a ~~impurees:~~ [[~~ferro~~]] i silici.

El silici constituïx un 28 % de la corfa terrestre. No existix en estat lliure, sino que es troba en forma de diòxit de silici i de silicats complexos.

== Aplicacions ==

S'utilisa en aleacions, en el decantament de les silicones, en l'indústria de la ceràmica tècnica i, degut a que és un material semiconductor molt abundant, té un interés especial en l'indústria electrònica i microelectrònica com a material bàsic per a la creació de chips que es poden implantar en transistors, piles solars i una gran varietat de circuits electrònics.

El diòxit de silici (arena i argila) és un important constituent del formigó i les [[Rajola|rajoles]].

Atres importants usos del silici són:

* Com a material refractario, s'usa en ceràmiques, vidriats i esmaltats

* Com a element fertilisant en forma de mineral primari ric en silici, per a l'agricultura

* Com a element d'aleació en fundició

* Fabricació de vidre per a finestres i aïllants

* S'usa en làsers per a obtindre una llum en una llongitut d'ona de 456 nm

* La silicona s'usa en medicina en implants de sen i lents de contacte

== Referències ==

* [https://books.google.es/books?id=q5piMcoVEr4C&pg=PA91&dq=silicio+metaloide,+n%C3%BAmero+at%C3%B3mico+14++grupo+14&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjekZvG4pbZAhWGcRQKHbQUB9QQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20metaloide%2C%20n%C3%BAmero%20at%C3%B3mico%2014%20%20grupo%2014&f=false Rodríguez, Ricardo Martínez (2008). Fundamentos teóricos y prácticos de la histoquímica. Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400086725]

* [https://books.google.es/books?id=6i0kO3VTynEC&pg=PA454&dq=silicio++reacciona+con+los+hal%C3%B3genos&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjJ1fek7JbZAhUFtxQKHb9vDycQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20%20reacciona%20con%20los%20hal%C3%B3genos&f=false Dickson, T. R. (1976). Introducción a la Química. Reverte

== Bibliografia ==

* ~~Jayaraman~~, A.~~; Wood~~, D.L.~~; Maines~~, R.~~G. (1987). «High-pressure Raman study~~ of the ~~vibrational modes in AlPO4 and SiO2 (α~~-~~quartz)»~~. ~~Physical Review (~~en ~~inglés)~~. ~~B 35: 8316~~-~~8321~~

* Diccionario de ciencias. Editorial Complutense. 2000. ISBN 9788489784802

* Kreutzmann, A., Photon International, May 2006, 26-34

* Kriestad, K. et al., en Proc. of the 19th European PVSEC, Paris 2004, 568-571

* Soric, A. et al., en Proc. of the 21st European PVSEC, Dresden 2006, 1000-1004

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Archiu:Berlinite.jpg|220px|miniaturadeimagen|Berlinita]]
-La '''berlinita''' és un mineral de la classe dels [[minerals fosfats]]. Fon descoberta en l'any [[1868]] en una mina de la [[província de Värmland]], en [[Suècia]],<ref>{{cita llibre |autor=C.W. Blomstrand|data=1868 |títul=Om Westanå mineralier |url=http://rruff.info/rruff_1.0/uploads/OKVAF25_197.pdf |publicación=Öfversigt af Kongliga Vetenskaps-Akademiens Förhandlingar |pàgines=197-212 |idioma=suec}}</ref> sent nomenada aixina en honor de Nils J. Berlin, farmacòlec suec.
+El silici (del [[llatí]]: sílex) és un element químic metaloide, número atómico 14 i situat en el grup 14 de la taula periòdica dels elements de símbol Si. És el segon element més abundant en la [[corfa terrestre]] (25.7 % en pes) despuix de l'[[oxigen]]. Es presenta en forma amorfa i cristalisada; el primer és un pols de color pardo, més actiu que la variant cristalina, que es presenta en octaedres de color [[blau]] [[Gris|grisenc]] i lluentor metàlica.
 == Característiques ==
-És un fosfat anhidro d'[[alumini]]. És l'anàlec del [[quars]], en alumini i [[fòsfor]] en lloc de [[silici]], per lo que tenen abdós minerals la mateixa estructura cristalina. Presenta la mateixa inversió tèrmica que el quars, pero a menys temperatura.
+Les seues propietats són intermiges entre les del [[carbono]] i el germani. En forma cristalina és molt dur i poc soluble i presenta una lluentor metàlica color grisenc.
-Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: [[ferro]] i silici.
+El silici constituïx un 28 % de la corfa terrestre. No existix en estat lliure, sino que es troba en forma de diòxit de silici i de silicats complexos.
+== Aplicacions ==
+S'utilisa en aleacions, en el decantament de les silicones, en l'indústria de la ceràmica tècnica i, degut a que és un material semiconductor molt abundant, té un interés especial en l'indústria electrònica i microelectrònica com a material bàsic per a la creació de chips que es poden implantar en transistors, piles solars i una gran varietat de circuits electrònics.
+El diòxit de silici (arena i argila) és un important constituent del formigó i les [[Rajola|rajoles]].
+Atres importants usos del silici són:
+* Com a material refractario, s'usa en ceràmiques, vidriats i esmaltats
+* Com a element fertilisant en forma de mineral primari ric en silici, per a l'agricultura
+* Com a element d'aleació en fundició
+* Fabricació de vidre per a finestres i aïllants
+* S'usa en làsers per a obtindre una llum en una llongitut d'ona de 456 nm
+* La silicona s'usa en medicina en implants de sen i lents de contacte
 == Referències ==
 <references/>
+* [https://books.google.es/books?id=q5piMcoVEr4C&pg=PA91&dq=silicio+metaloide,+n%C3%BAmero+at%C3%B3mico+14++grupo+14&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjekZvG4pbZAhWGcRQKHbQUB9QQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20metaloide%2C%20n%C3%BAmero%20at%C3%B3mico%2014%20%20grupo%2014&f=false Rodríguez, Ricardo Martínez (2008). Fundamentos teóricos y prácticos de la histoquímica. Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400086725]
+* [https://books.google.es/books?id=6i0kO3VTynEC&pg=PA454&dq=silicio++reacciona+con+los+hal%C3%B3genos&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjJ1fek7JbZAhUFtxQKHb9vDycQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20%20reacciona%20con%20los%20hal%C3%B3genos&f=false Dickson, T. R. (1976). Introducción a la Química. Reverte
 == Bibliografia ==
-* Jayaraman, A.; Wood, D.L.; Maines, R.G. (1987). «High-pressure Raman study of the vibrational modes in AlPO4 and SiO2 (α-quartz)». Physical Review (en inglés). B 35: 8316-8321
+* Diccionario de ciencias. Editorial Complutense. 2000. ISBN 9788489784802
+* Kreutzmann, A., Photon International, May 2006, 26-34
+* Kriestad, K. et al., en Proc. of the 19th European PVSEC, Paris 2004, 568-571
+* Soric, A. et al., en Proc. of the 21st European PVSEC, Dresden 2006, 1000-1004
 == Enllaços externs ==