Diferència entre les revisions de "Ciutat de Guatemala" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Archiu:National Palace of Culture - Guatemala City.jpg|thumb|300px|Palau Nacional de Cultura, Ciutat de Guatemala]]

Traducció:

La ~~Nova~~ Guatemala ~~de l'Asunción~~ <ref>{{DGLV|Guatemalenc}}</ref> és el quart assentament de la capital del [[Regne de Guatemala]]. La raó del seu trasllat a la Vall de l'Ermita foren els [[terremots de Santa Marta]], que destruiren en bona part la ciutat de [[L'Antiga Guatemala|Santiago de Guatemala]], l'antiga capital del [[Regne de Guatemala]]. L'orde de trasllat es va decretar l'1.° de decembre de 1775 i el 2 de giner del següent any va haver reunió per primera volta en l'ajuntament de la nova ciutat. Una placa, que està front a la Parròquia de la Santa Creu, just a l'inici de la calçada Milla i Vidaurre batejada aixina en honor a l'escritor i diplomàtic [[José Milla i Vidaurre]], commemora este fet. El nom de la nova ciutat va ser decretat pel [[Rei d'Espanya]] el 23 de giner de 1776.

La Ciutat de Guatemala, <ref>{{DGLV|Guatemalenc}}</ref>el nom oficial de la qual és Nova Guatemala de l'Asunción, és la capital de la República de Guatemala i la ciutat més poblada i cosmopolita de *Centroamérica; és la sèu dels poders governamentals que rigen la política del país, aixina com sèu del Parlament *Centroamericano. Està dividida en 25 zones i és també la capital del Departament de Guatemala. Ha segut nomenada com a «Capital Verda de les *Américas» en els anys 2019 i 2021[6][7] i va ser elegida com la millor ciutat per a fer negocis en l'efectivitat de costs, segons el rànquing.

La Nova Guatemala de l'Asunción és el quart assentament de la capital del [[Regne de Guatemala]]. La raó del seu trasllat a la Vall de l'Ermita foren els [[terremots de Santa Marta]], que destruiren en bona part la ciutat de [[L'Antiga Guatemala|Santiago de Guatemala]], l'antiga capital del [[Regne de Guatemala]]. L'orde de trasllat es va decretar l'1.° de decembre de 1775 i el 2 de giner del següent any va haver reunió per primera volta en l'ajuntament de la nova ciutat. Una placa, que està front a la Parròquia de la Santa Creu, just a l'inici de la calçada Milla i Vidaurre batejada aixina en honor a l'escritor i diplomàtic [[José Milla i Vidaurre]], commemora este fet. El nom de la nova ciutat va ser decretat pel [[Rei d'Espanya]] el 23 de giner de 1776.

El seu desenroll ha incrementat en els últims anys a pesar dels desastres naturals, terremots en la seua majoria, que han devastat la ciutat i les seues afores. L'últim que la va afectar fon el [[Terremot de Guatemala de 1976|terremot de 1976]] que danyà sériament l'estructura moderna construïda i la que es trobava en construcció, de la mateixa manera que relíquies històriques com les iglésies de La nostra Senyora de la Mercé, [[Iglésia la Recolecció|La Recolecció]], La nostra Senyora del Cerrito del Carmen —primera iglésia construïda en la vall cap a 1620—, i l'edifici del Mercat Central. En l'edifici del Mercat Central es construí un edifici funcional que inclou un centre d'artesania nacional per al turisme en la década de 1980.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Archiu:National Palace of Culture - Guatemala City.jpg|thumb|300px|Palau Nacional de Cultura, Ciutat de Guatemala]]
+Traducció:
-La Nova Guatemala de l'Asunción <ref>{{DGLV|Guatemalenc}}</ref> és el quart assentament de la capital del [[Regne de Guatemala]]. La raó del seu trasllat a la Vall de l'Ermita foren els [[terremots de Santa Marta]], que destruiren en bona part la ciutat de [[L'Antiga Guatemala|Santiago de Guatemala]], l'antiga capital del [[Regne de Guatemala]]. L'orde de trasllat es va decretar l'1.° de decembre de 1775 i el 2 de giner del següent any va haver reunió per primera volta en l'ajuntament de la nova ciutat. Una placa, que està front a la Parròquia de la Santa Creu, just a l'inici de la calçada Milla i Vidaurre batejada aixina en honor a l'escritor i diplomàtic [[José Milla i Vidaurre]], commemora este fet. El nom de la nova ciutat va ser decretat pel [[Rei d'Espanya]] el 23 de giner de 1776.
+La Ciutat de Guatemala, <ref>{{DGLV|Guatemalenc}}</ref>el nom oficial de la qual és Nova Guatemala de l'Asunción, és la capital de la República de Guatemala i la ciutat més poblada i cosmopolita de *Centroamérica; és la sèu dels poders governamentals que rigen la política del país, aixina com sèu del Parlament *Centroamericano. Està dividida en 25 zones i és també la capital del Departament de Guatemala. Ha segut nomenada com a «Capital Verda de les *Américas» en els anys 2019 i 2021[6][7] i va ser elegida com la millor ciutat per a fer negocis en l'efectivitat de costs, segons el rànquing.
+La Nova Guatemala de l'Asunción és el quart assentament de la capital del [[Regne de Guatemala]]. La raó del seu trasllat a la Vall de l'Ermita foren els [[terremots de Santa Marta]], que destruiren en bona part la ciutat de [[L'Antiga Guatemala|Santiago de Guatemala]], l'antiga capital del [[Regne de Guatemala]]. L'orde de trasllat es va decretar l'1.° de decembre de 1775 i el 2 de giner del següent any va haver reunió per primera volta en l'ajuntament de la nova ciutat. Una placa, que està front a la Parròquia de la Santa Creu, just a l'inici de la calçada Milla i Vidaurre batejada aixina en honor a l'escritor i diplomàtic [[José Milla i Vidaurre]], commemora este fet. El nom de la nova ciutat va ser decretat pel [[Rei d'Espanya]] el 23 de giner de 1776.
 El seu desenroll ha incrementat en els últims anys a pesar dels desastres naturals, terremots en la seua majoria, que han devastat la ciutat i les seues afores. L'últim que la va afectar fon el [[Terremot de Guatemala de 1976|terremot de 1976]] que danyà sériament l'estructura moderna construïda i la que es trobava en construcció, de la mateixa manera que relíquies històriques com les iglésies de La nostra Senyora de la Mercé, [[Iglésia la Recolecció|La Recolecció]], La nostra Senyora del Cerrito del Carmen —primera iglésia construïda en la vall cap a 1620—, i l'edifici del Mercat Central. En l'edifici del Mercat Central es construí un edifici funcional que inclou un centre d'artesania nacional per al turisme en la década de 1980.