Diferència entre les revisions de "Imperi romà"
Sense resum d'edició |
Text reemplaça - ' En tot i això' a ' Encara que ' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
La màxima extensió de l'Imperi fon conseguida en Trajà, qui va véncer als parts i conquistà en el any [[117]], [[Armènia]] i la [[Mesopotàmia]]. | La màxima extensió de l'Imperi fon conseguida en Trajà, qui va véncer als parts i conquistà en el any [[117]], [[Armènia]] i la [[Mesopotàmia]]. | ||
Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials i imperials. Les primeres, estaven baix l'administració del senat, sent les ya pacificades. Les segones, estaven baix el control de l'Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions. | Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials i imperials. Les primeres, estaven baix l'administració del senat, sent les ya pacificades. Les segones, estaven baix el control de l'Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions. | ||
A l'estar dividida la potestat provincial entre el Príncep i el Senat, s'ha parlat d'una diarquia (en grec: dos poders sobirans). | A l'estar dividida la potestat provincial entre el Príncep i el Senat, s'ha parlat d'una diarquia (en grec: dos poders sobirans). Encara que , al ser l'Emperador el que otorgava la funció senatorial, el controlava. | ||
La ciutat més important de l'imperi, era [[Roma]], sa capital. En ella es manifestava una gran opulència, a on els membres de l'orde senatorial i els rics cavallers habitaven en els domus, residències molt luxoses, encara que la majoria de la població vivia molt modestament, en els insulae, cases d'inquilinat de fins quatre pisos, insegures i incómodes. | La ciutat més important de l'imperi, era [[Roma]], sa capital. En ella es manifestava una gran opulència, a on els membres de l'orde senatorial i els rics cavallers habitaven en els domus, residències molt luxoses, encara que la majoria de la població vivia molt modestament, en els insulae, cases d'inquilinat de fins quatre pisos, insegures i incómodes. | ||
| Llínea 128: | Llínea 128: | ||
[[File:Museu Marès, columna romana al pati.jpg|thumb|right|300px|<center>Columna romana</center>]] | [[File:Museu Marès, columna romana al pati.jpg|thumb|right|300px|<center>Columna romana</center>]] | ||
[[File:Rome (IT), Kolosseum -- 2013 -- 3400.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Coliseu]] situat en [[Roma]]</center>]] | [[File:Rome (IT), Kolosseum -- 2013 -- 3400.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Coliseu]] situat en [[Roma]]</center>]] | ||
El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. | El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. Encara que , també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]]. | ||
Posteriorment l'art romà va repercutir enormement en els cultures occidentals, sent la base cultural d'Occident fins als nostres dies. | Posteriorment l'art romà va repercutir enormement en els cultures occidentals, sent la base cultural d'Occident fins als nostres dies. | ||