Diferència entre les revisions de "Omaguaca"
Sense resum d'edició |
Text reemplaça - 'Bolivia' a 'Bolívia' |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Omaguaca.jpg|thumb|250px|Omaguacas]] | [[Archiu:Omaguaca.jpg|thumb|250px|Omaguacas]] | ||
Els '''omaguacas''' foren un poble indigena que habitava l'actual zona de la [[trencall d'Humahuaca]], en la província de [[Jujuy]], [[Argentina]], practicament hui en dia desapareguts. En el periodo prehispanic la regió omaguaca comprenia la vasta zona dels afluents i rius de les conques dels rius [[Grans]], [[Lavayen]], [[Sant Francesc]] (en la província argentina de [[Jujuy]]), [[Zenta]], [[Iruya]], [[Lipeo]], [[Bermejo]] (en la província argentina de Salta); [[Tarija]] i [[Bermejo]] (en el departament de [[Tarija]], en [[ | Els '''omaguacas''' foren un poble indigena que habitava l'actual zona de la [[trencall d'Humahuaca]], en la província de [[Jujuy]], [[Argentina]], practicament hui en dia desapareguts. En el periodo prehispanic la regió omaguaca comprenia la vasta zona dels afluents i rius de les conques dels rius [[Grans]], [[Lavayen]], [[Sant Francesc]] (en la província argentina de [[Jujuy]]), [[Zenta]], [[Iruya]], [[Lipeo]], [[Bermejo]] (en la província argentina de Salta); [[Tarija]] i [[Bermejo]] (en el departament de [[Tarija]], en [[Bolívia]]) i coincidia en la denominada [[cultura Humahuaca]]. | ||
Com la zona era de pas de caravanes i migracions, reberen tot tipo d'influencies, incloent la de l'[[Imperi inca]] que s'assentà en les seues ciutats. Les característiques geografiques diferixen de sur a nort; el sur te un clima subtropical en bon règim de pluges i vegetació, en tant que el nort és de gran sequea i en característiques similars a la Puna. Al nort i l'oest colindaban en els atacamas, al sur en els diaguites, per l'este se desprenien des del Chaco les belicosa comunitat [[guaraní]] dels chiriguanos. | Com la zona era de pas de caravanes i migracions, reberen tot tipo d'influencies, incloent la de l'[[Imperi inca]] que s'assentà en les seues ciutats. Les característiques geografiques diferixen de sur a nort; el sur te un clima subtropical en bon règim de pluges i vegetació, en tant que el nort és de gran sequea i en característiques similars a la Puna. Al nort i l'oest colindaban en els atacamas, al sur en els diaguites, per l'este se desprenien des del Chaco les belicosa comunitat [[guaraní]] dels chiriguanos. | ||
A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien característiques culturals pròpies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademés de la població original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[ | A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien característiques culturals pròpies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademés de la població original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[Bolívia]] tals com els ''churumatas'', ''paypayas'' i atres, que serviren com via de penetració incaica al ser portador de la llengua quechua. | ||
La guerra i el comerç apareixen com vehículs de comunicació en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de pedra, nomenats [[pucara]], des dels quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i [[boleadoras]]. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca. | La guerra i el comerç apareixen com vehículs de comunicació en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de pedra, nomenats [[pucara]], des dels quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i [[boleadoras]]. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
== Llengua == | == Llengua == | ||
No hi ha registre concret sobre la llengua dels omaguacas, alguns autors sostenen que era l'[[aymara]], atres una llengua afí a les ''chichas'' del sur de [[ | No hi ha registre concret sobre la llengua dels omaguacas, alguns autors sostenen que era l'[[aymara]], atres una llengua afí a les ''chichas'' del sur de [[Bolívia]], i hi ha quins postulen que tenien una llengua particular. Els grups mitimaes serviren com via de penetració de la llengua [[quechua]], poc despuix de l'aplegada dels espanyols la llengua original fon definitivament reemplaçada per esta. | ||
== Aspecte fisic i vestimenta == | == Aspecte fisic i vestimenta == | ||
| Llínea 51: | Llínea 51: | ||
Soles trobem vestigis en la seua funerària que era elaborada. El troballa de deformacions craneans pot senyalar la possibilitat d'un cult dels craneus, associat a l'existencia de craneus-trofeu. Entre els omaguacas el deformacio ritual era una costum important, practicándose la de tipo "tabular obliqüe", es dir colocant fustes que pressionaven els ossos frontals i occipital. | Soles trobem vestigis en la seua funerària que era elaborada. El troballa de deformacions craneans pot senyalar la possibilitat d'un cult dels craneus, associat a l'existencia de craneus-trofeu. Entre els omaguacas el deformacio ritual era una costum important, practicándose la de tipo "tabular obliqüe", es dir colocant fustes que pressionaven els ossos frontals i occipital. | ||
La coca, sumament valorada, era portada des de [[ | La coca, sumament valorada, era portada des de [[Bolívia]] i acompanyava al mort en el seu viage final, generalment sepultat en els interiors de les vivendes. Hagué enterraments de chiquets en urnes. | ||
[[Categoria: Història d'Amèrica]] | [[Categoria: Història d'Amèrica]] | ||
[[Categoria:Història d'Argentina]] | [[Categoria:Història d'Argentina]] | ||
[[Categoria:Història de Jujuy]] | [[Categoria:Història de Jujuy]] | ||