Diferència entre les revisions de "Matilde Salvador" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 22:

Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.

Va desenrollar una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[~~Serdenya~~]]) havent dedicat diverses obres a esta ciutat sarda, segons el pancatalanisme, de parla catalana.

Va desenrollar una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[Sardenya]]) havent dedicat diverses obres a esta ciutat sarda, segons el pancatalanisme, de parla catalana.

Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influencia que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va tindre la seua llínea personal.

@@ Llínea 22: / Llínea 22: @@
 Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.
-Va desenrollar una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[Serdenya]]) havent dedicat diverses obres a esta ciutat sarda, segons el pancatalanisme, de parla catalana.
+Va desenrollar una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[Sardenya]]) havent dedicat diverses obres a esta ciutat sarda, segons el pancatalanisme, de parla catalana.
 Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influencia que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va tindre la seua llínea personal.