Diferència entre les revisions de "Julio Verne"

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 10: Llínea 10:
Naixqué en l'[[illa de Feydem]] en [[Nantes]], [[França]] el 8 de febrer de 1828. Era el major dels cinc fills que tingué el matrimoni format per Pierre Verne, que procedia d'una família vinculada a la jurisprudència (el seu yayo fon conseller notari de [[Lluís XV]] i president del Colege d'Advocats de [[Nantes]]), i de Sophie Allotte de la Fuÿe, pertanyent a una família de militars. El seu germa Paul naixque un any despuix d'ell, i les seues tres germanes, anys més tart: Anna, en [[1837]]; Mathilde, en [[1839]], i Marie, en [[1842]]. En l'any 1839 ingressa en el colege Saint-Stanislas a on demostra el seu talent en [[geografia]], [[grec]], [[llatí]], cant. Quan va acabar el seu primer cicle d'estudis son pare, Pierre Verne, li regalà a ell i al seu germà, Paul, un floc de vela en el que planejaren descendre pel [[riu Loira]] fins a la mar; no obstant, Julio declinà al moment de mamprendre l'aventura ya que no havia segut suficient la planificació del viage.
Naixqué en l'[[illa de Feydem]] en [[Nantes]], [[França]] el 8 de febrer de 1828. Era el major dels cinc fills que tingué el matrimoni format per Pierre Verne, que procedia d'una família vinculada a la jurisprudència (el seu yayo fon conseller notari de [[Lluís XV]] i president del Colege d'Advocats de [[Nantes]]), i de Sophie Allotte de la Fuÿe, pertanyent a una família de militars. El seu germa Paul naixque un any despuix d'ell, i les seues tres germanes, anys més tart: Anna, en [[1837]]; Mathilde, en [[1839]], i Marie, en [[1842]]. En l'any 1839 ingressa en el colege Saint-Stanislas a on demostra el seu talent en [[geografia]], [[grec]], [[llatí]], cant. Quan va acabar el seu primer cicle d'estudis son pare, Pierre Verne, li regalà a ell i al seu germà, Paul, un floc de vela en el que planejaren descendre pel [[riu Loira]] fins a la mar; no obstant, Julio declinà al moment de mamprendre l'aventura ya que no havia segut suficient la planificació del viage.


Molts biógrafs afirmen que en l'any 1839, als onze anys, s'escapà de casa per a ser grumet en un mercant que viajava a [[Índia]] cridat Coralie, en l'intenció de comprar un Collar de perles per a la seua cosina Caroline (de qui estava enamorat), pero son pare alcançà el barco i baixà a Julio. I des d'allí començà a escriure histories, pero realment l'interés per escriure se li dona quan una mestra li contava anècdotes del seu marit mariner. Verne estava interessat en la [[poesia]] i la [[ciència]]. Llegia i coleccionava artículs científics, demostrant una curiositat casi malaltuça que li duraria tota la vida. En l'any [[1846]] retorna del Liceu Real de Nantes en un alt promig; provablement guanya un premi de geografia. Escomença a escriure prosa.
Molts biógrafs afirmen que en l'any 1839, als onze anys, s'escapà de casa per a ser grumet en un mercant que viajava a [[Índia]] nomenat Coralie, en l'intenció de comprar un Collar de perles per a la seua cosina Caroline (de qui estava enamorat), pero son pare alcançà el barco i baixà a Julio. I des d'allí començà a escriure histories, pero realment l'interés per escriure se li dona quan una mestra li contava anècdotes del seu marit mariner. Verne estava interessat en la [[poesia]] i la [[ciència]]. Llegia i coleccionava artículs científics, demostrant una curiositat casi malaltuça que li duraria tota la vida. En l'any [[1846]] retorna del Liceu Real de Nantes en un alt promig; provablement guanya un premi de geografia. Escomença a escriure prosa.


En l'any [[1847]] escomençà els seus estudis de dret en [[Paris]]. La seua cosina Caroline es compromet. Escriu una obra de teatre: Aleixandre VI. En [[1848]] fon introduït pel seu tio Châteaubourg en els círculs lliteraris, a on va conéixer als Dumas, pare i fill; el primer tindrà gran influencia personal i lliterària en Verne. En l'any [[1849]] rep el títul d'advocat i son pare li permet permanéixer en [[Paris]]. Seguix escrivint teatre. Son pare volgué que se dedicara a la seua carrera d'advocacia, pero ell no estava per la llabor i son pare, rebotat en ell, deixà de finançar-li. Ademés, tots els seus aforros els gastà en llibres i passà llargues hores en les biblioteques de [[Paris]] volent saber-ho tot. A Verne apenes li aplegava per a menjar, lo que li ocasionà tants trastorns digestius (ocasionant-li desarreglaments estomacals i incontinència fecal) com trastorns nerviosos que acabarien per desfigurar-li la cara i paràlisis facial.
En l'any [[1847]] escomençà els seus estudis de dret en [[Paris]]. La seua cosina Caroline es compromet. Escriu una obra de teatre: Aleixandre VI. En [[1848]] fon introduït pel seu tio Châteaubourg en els círculs lliteraris, a on va conéixer als Dumas, pare i fill; el primer tindrà gran influencia personal i lliterària en Verne. En l'any [[1849]] rep el títul d'advocat i son pare li permet permanéixer en [[Paris]]. Seguix escrivint teatre. Son pare volgué que se dedicara a la seua carrera d'advocacia, pero ell no estava per la llabor i son pare, rebotat en ell, deixà de finançar-li. Ademés, tots els seus aforros els gastà en llibres i passà llargues hores en les biblioteques de [[Paris]] volent saber-ho tot. A Verne apenes li aplegava per a menjar, lo que li ocasionà tants trastorns digestius (ocasionant-li desarreglaments estomacals i incontinència fecal) com trastorns nerviosos que acabarien per desfigurar-li la cara i paràlisis facial.