Diferència entre les revisions de "Forces de dispersió de London"
mSense resum d'edició |
Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades' |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Les '''forces de dispersió de London''' són un tipo de força intermolecular, denominades aixina pel físic [[Alemanya|alemà]] [[Fritz London]], qui les va investigar en l'any [[1930]]. Sorgixen entre molècules no polars, en les que poden aparéixer dipols instantàneus. Són més intenses quant mayor és la molècula, ya que els dipols es poden produir en més facilitat. | Les '''forces de dispersió de London''' són un tipo de força intermolecular, denominades aixina pel físic [[Alemanya|alemà]] [[Fritz London]], qui les va investigar en l'any [[1930]]. Sorgixen entre molècules no polars, en les que poden aparéixer dipols instantàneus. Són més intenses quant mayor és la molècula, ya que els dipols es poden produir en més facilitat. | ||
Dipol-dipol: consistix en l'atracció electrostàtica entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El enllaç d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol. Només són eficaços a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Aixina com les molècules polars presenten algun tipo de forces intermoleculars com les ya mencionades, també les substància conformades per molècules no polars i els àtoms que constituïxen els gasos nobles experimenten atraccions molt dèbils | Dipol-dipol: consistix en l'atracció electrostàtica entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El enllaç d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol. Només són eficaços a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Aixina com les molècules polars presenten algun tipo de forces intermoleculars com les ya mencionades, també les substància conformades per molècules no polars i els àtoms que constituïxen els gasos nobles experimenten atraccions molt dèbils nomenades forces de London. | ||
L'intensitat de la força de dispersió depén de cert número de factors. No obstant, donar un enfocament qualitatiu i predictiu deu considerar que les forces de dispersió es relacionen en el número d'electrons que es troben en l'àtom o en la molècula. Aixina, baix dita base, és el número d'electrons el que determinarà la facilitat en la que es pot polarisar la densitat de l'electró i a major polarisació, són més intenses les forces de dispersió. A la seua volta, l'intensitat d'estes forces intermoleculars determina el punt de fusió i el punt d'ebullició de la substància: quan més intenses són les forces intermoleculars, més alts'' són els punts de fusió i d'ebullició. | L'intensitat de la força de dispersió depén de cert número de factors. No obstant, donar un enfocament qualitatiu i predictiu deu considerar que les forces de dispersió es relacionen en el número d'electrons que es troben en l'àtom o en la molècula. Aixina, baix dita base, és el número d'electrons el que determinarà la facilitat en la que es pot polarisar la densitat de l'electró i a major polarisació, són més intenses les forces de dispersió. A la seua volta, l'intensitat d'estes forces intermoleculars determina el punt de fusió i el punt d'ebullició de la substància: quan més intenses són les forces intermoleculars, més alts'' són els punts de fusió i d'ebullició. | ||