Diferència entre les revisions de "Lliteratura espanyola del Romanticisme"
Sense resum d'edició |
Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval' |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El '''[[Romanticisme]]''' és un moviment revolucionari en tots els àmbits vitals que, en les arts, trenca en els esquemes establits en el [[Neoclassicisme]], defenent la fantasia, l'imaginació i les forces irracionals de l'esperit. El Neoclassicisme encara perdura en alguns autors, pero molts, que es varen iniciar en la postura neoclasicista, es varen convertir àvidament al Romanticisme, com el [[Duc de Rivas]] o [[José de Espronceda]]. Uns atres, no obstant, varen ser des dels seus inicis romàntics convençuts. | El '''[[Romanticisme]]''' és un moviment revolucionari en tots els àmbits vitals que, en les arts, trenca en els esquemes establits en el [[Neoclassicisme]], defenent la fantasia, l'imaginació i les forces irracionals de l'esperit. El Neoclassicisme encara perdura en alguns autors, pero molts, que es varen iniciar en la postura neoclasicista, es varen convertir àvidament al Romanticisme, com el [[Duc de Rivas]] o [[José de Espronceda]]. Uns atres, no obstant, varen ser des dels seus inicis romàntics convençuts. | ||
L'orige del terme «romanticisme» dista molt de ser clar, ademés, l'evolució del moviment canvia segons el país. En el [[sigle XVII]] apareix ya en [[Anglaterra]] en el significat de «irreal». [[Samuel Pepys]] ([[1633]]-[[1703]]) ho ampra en el sentit de "emocionant" i "amorós". [[James Boswell]] ([[1740]]-[[1795]]) ho utilisa per a descriure l'aspecte de [[Còrsega]]. ''Romantic'' apareix com a adjectiu genèric per a expressar lo "passional" i "emotiu". En [[Alemània]], no obstant, fon amprat per [[Johann Gottfried Herder]] com a sinònim de " | L'orige del terme «romanticisme» dista molt de ser clar, ademés, l'evolució del moviment canvia segons el país. En el [[sigle XVII]] apareix ya en [[Anglaterra]] en el significat de «irreal». [[Samuel Pepys]] ([[1633]]-[[1703]]) ho ampra en el sentit de "emocionant" i "amorós". [[James Boswell]] ([[1740]]-[[1795]]) ho utilisa per a descriure l'aspecte de [[Còrsega]]. ''Romantic'' apareix com a adjectiu genèric per a expressar lo "passional" i "emotiu". En [[Alemània]], no obstant, fon amprat per [[Johann Gottfried Herder]] com a sinònim de "migeval". El terme ''romanhaft'' (novelesc) fon reemplaçat per ''romantisch'', en connotacions més emotives i passionals. En [[França]], [[Jean-Jacques Rousseau]] ho utilisa en una descripció del [[Llac de Ginebra]]. En l'any [[1798]], el [[Diccionari de l'Acadèmia Francesa]] arreplega el sentit natural i el sentit lliterari de ''romantique''. En [[Espanya]] cal esperar fins a [[1805]] per a donar en l'expressió ''romancista''. Durant els anys [[1814]] i [[1818]], despuix de successives polèmiques, s'usen, encara en indecisió, els térmens de ''romanesco, romancesco, romànic'' i ''romàntic''. | ||
Els precursors del Romanticisme, que es va estendre per [[Europa]] i [[Amèrica]], són [[Rousseau]] ([[1712]]-[[1778]]) i el dramaturc alemà [[Goethe]] ([[1749]]-[[1832]]). Baixe l'influix d'estes figures els romàntics s'encaminen a crear obres menys perfectes i menys regulars, pero més profundes i íntimes. Busquen entre el misteri i imponen els drets del sentiment. El seu lema és la ''llibertat'' en tots els aspectes de la vida. | Els precursors del Romanticisme, que es va estendre per [[Europa]] i [[Amèrica]], són [[Rousseau]] ([[1712]]-[[1778]]) i el dramaturc alemà [[Goethe]] ([[1749]]-[[1832]]). Baixe l'influix d'estes figures els romàntics s'encaminen a crear obres menys perfectes i menys regulars, pero més profundes i íntimes. Busquen entre el misteri i imponen els drets del sentiment. El seu lema és la ''llibertat'' en tots els aspectes de la vida. | ||