Diferència entre les revisions de "Història de l'idioma gallec"

← Edició anterior Edició següent →

VisualWikitext

@@ Llínea 19: / Llínea 19: @@
 El document lliterari més antic dels conservats actualment és una cantiga satírica ''Ora faz ost'o senhor de Navarra'' de Joam Soares de Paiva, escrita en algun moment indeterminat prop de l'any [[1200]]. Dels començos del [[sigle XIII]] daten els primers documents no lliteraris en gallec. La “Notícia de Torto” ([[1211]]) i el Testament de [[Alfonso II de Portugal|Alfonso II]] de [[Portugal]] ([[1214]]). Recentment va ser trobat el document més antic escrit en Galícia, datat en l'any [[1228]]. Es tracta del Fòrum del burc de Castro Caldelas, otorgat per [[Alfonso IX]] en [[abril]] del citat any en el municipi de [[Allariz]]. El més antic document llatí-gallec-portugués va ser trobat en Portugal, i és una Donació a l'Iglésia de Sozello, que es troba en l'Archiu Nacional de Torre do Tombo, i està datat entorn a l'any [[870]] d.C.
-== Esplendor medieval ==
+== Esplendor migeval ==
 Des del [[sigle XIV]] i a partir de la seua consolidació, la lliteratura gallega viu el seu periodo de major esplendor. El gallec es convertix en la llengua per excelència de la [[lírica]]
 En este periodo el gallec alcança un ranc internacional, ya que és utilisada per autors de molts països europeus: gallecs, portuguesos, lleonesos, castellans, occitans, sicilians, etc. i està present en moltes corts reals i senyorials, encara que el seu us es concentra sobretot en la [[Península Ibèrica]].
-Les ''[[Cantigas de Santa María]]'', composicions poètiques realisades en llaor a la Verge María són la principal mostra de l'alvertent religiós de la lírica gallec-portuguesa i constituïxen el corpus de la poesia mariana medieval més rellevant de tota la península ibèrica, i encara d'Europa. Varen ser compostes en la cort del rei [[Alfonso X]] “El Sabi” de [[Castella]], qui es va encarregar de la direcció, i en ocasions va participar directament en la seua composició. És tot un eixemple del prestigi alcançat per l'idioma gallec com a llengua lliterària a finals del sigle XIII. Este esplendor no solament es reduïx al [[regne de Castella]], sino també al regne veí, a on el propi rei [[Dionisio I de Portugal]] fon un destacat compositor de la lírica gallec-portuguesa.
+Les ''[[Cantigas de Santa María]]'', composicions poètiques realisades en llaor a la Verge María són la principal mostra de l'alvertent religiós de la lírica gallec-portuguesa i constituïxen el corpus de la poesia mariana migeval més rellevant de tota la península ibèrica, i encara d'Europa. Varen ser compostes en la cort del rei [[Alfonso X]] “El Sabi” de [[Castella]], qui es va encarregar de la direcció, i en ocasions va participar directament en la seua composició. És tot un eixemple del prestigi alcançat per l'idioma gallec com a llengua lliterària a finals del sigle XIII. Este esplendor no solament es reduïx al [[regne de Castella]], sino també al regne veí, a on el propi rei [[Dionisio I de Portugal]] fon un destacat compositor de la lírica gallec-portuguesa.
-En comparació a la lírica, la prosa lliterària medieval en gallec és escassa i tardana. És necessari tindre en conte que els centres culturals de l'época eren els [[monasteri]]s i escoles monacals, a on imperava l'us del [[llatí eclesiàstic]]. Aixina i tot, a partir de finals del [[sigle XIII]], i més significativament en els sigles XIV-[[Sigle XV|XV]], els temes lliteraris de major difusió en Europa són arreplegats en llengua gallega. Varis eixemples són els relats del nomenat “cicle bretó”, al voltant de la figura llegendària del [[rei Arturo]], els texts referents a l'història i destrucció de [[Troya]], com la “Historia Troyana” i la “Crónica Troyana”, i els “Miragres de Santiago”, conjunts de relats que conten des de la destrucció de [[Jerusalem]] fins a la miraculosa intervenció del [[apòstol]] [[Santiago el Major|Santiago]] el Major en diferents situacions. També cal incloure atres texts en prosa que són traduccions o versions d'atres llengües en elaboració pròpia com la “Cronica Xeral Galega”, “General Estoria”, “Crónica Galega de 1404” i “Crónica de Santa María de Iria.”
+En comparació a la lírica, la prosa lliterària migeval en gallec és escassa i tardana. És necessari tindre en conte que els centres culturals de l'época eren els [[monasteri]]s i escoles monacals, a on imperava l'us del [[llatí eclesiàstic]]. Aixina i tot, a partir de finals del [[sigle XIII]], i més significativament en els sigles XIV-[[Sigle XV|XV]], els temes lliteraris de major difusió en Europa són arreplegats en llengua gallega. Varis eixemples són els relats del nomenat “cicle bretó”, al voltant de la figura llegendària del [[rei Arturo]], els texts referents a l'història i destrucció de [[Troya]], com la “Historia Troyana” i la “Crónica Troyana”, i els “Miragres de Santiago”, conjunts de relats que conten des de la destrucció de [[Jerusalem]] fins a la miraculosa intervenció del [[apòstol]] [[Santiago el Major|Santiago]] el Major en diferents situacions. També cal incloure atres texts en prosa que són traduccions o versions d'atres llengües en elaboració pròpia com la “Cronica Xeral Galega”, “General Estoria”, “Crónica Galega de 1404” i “Crónica de Santa María de Iria.”
 [[Categoria:Història d'idiomes|Galleg]]
 [[Categoria:Història de Galícia]]
 [[Categoria:Idioma gallec]]