Diferència entre les revisions de "Leipzig" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

En 1813, Leipzig fon testic de la primera derrota de [[Napoleó I]] en la nomenada [[batalla de les Nacions]], en el recort del qual es va alçar en 1911 el ''[[Völkerschlachtdenkmal]]'', en una plataforma de 91&*amp;*nbsp;m d'altura que oferix una vista panoràmica. També en Leipzig es varen celebrar les oracions per la pau, punt de partida de la revolució pacífica de 1989 que va conduir a la [[reunificació alemana]]. Les oracions dels dilluns, que després es varen convertir en manifestacions pacífiques, obriren la porta a la revolució de la [[RDA]].

La ciutat ha segut breçol de numeroses personalitats, tals com el filòsof i científic [[Gottfried Wilhelm Leibniz]] (1646), el compositor [[Richard Wagner]] (1813), l'historiador d'art [[Nikolaus Pevsner]] (1902), el tipógraf [[Jan Tschichold]] (1902), el pintor [[Max Beckmann]] o el comuniste [[Karl Liebknecht]] (1871). Atres personalitats varen treballar durant part de la seua vida en la ciutat, tals com els compositors [[Johann Sebastian Bach]], que va faltar en ella en 1750, i [[Felix Mendelssohn Bartholdy]], el filòsof [[Friedrich Nietzsche]], el [[premi Nobel]] de Física [[Werner Heisenberg]] o el constructor d'automòvils [[August Horch]]; el filòsof espanyol [[José Ortega i Gasset]] estudià en esta ciutat, a on va tindre la seua primera trobada «cara a cara» en la [[Crítica de la raó pura|Crítica de la Raó Pura.]]

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 En 1813, Leipzig fon testic de la primera derrota de [[Napoleó I]] en la nomenada [[batalla de les Nacions]], en el recort del qual es va alçar en 1911 el ''[[Völkerschlachtdenkmal]]'', en una plataforma de 91&*amp;*nbsp;m d'altura que oferix una vista panoràmica. També en Leipzig es varen celebrar les oracions per la pau, punt de partida de la revolució pacífica de 1989 que va conduir a la [[reunificació alemana]]. Les oracions dels dilluns, que després es varen convertir en manifestacions pacífiques, obriren la porta a la revolució de la [[RDA]].
+La ciutat ha segut breçol de numeroses personalitats, tals com el filòsof i científic [[Gottfried Wilhelm Leibniz]] (1646), el compositor [[Richard Wagner]] (1813), l'historiador d'art [[Nikolaus Pevsner]] (1902), el tipógraf [[Jan Tschichold]] (1902), el pintor [[Max Beckmann]] o el comuniste [[Karl Liebknecht]] (1871). Atres personalitats varen treballar durant part de la seua vida en la ciutat, tals com els compositors [[Johann Sebastian Bach]], que va faltar en ella en 1750, i [[Felix Mendelssohn Bartholdy]], el filòsof [[Friedrich Nietzsche]], el [[premi Nobel]] de Física [[Werner Heisenberg]] o el constructor d'automòvils [[August Horch]]; el filòsof espanyol [[José Ortega i Gasset]] estudià en esta ciutat, a on va tindre la seua primera trobada «cara a cara» en la [[Crítica de la raó pura|Crítica de la Raó Pura.]]
 == Enllaços externs ==