Diferència entre les revisions de "Energia solar"
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
== L'energia solar en l'aviació == | == L'energia solar en l'aviació == | ||
L'energia solar encara no | L'energia solar encara no s'utilisa habitualment per a volar avions, en Espanya, tal volta sí [[Aeromodelisme|aeromodels]], pero no de grans dimensions. En atres llocs sí que s'han fet experiments en este tipo d'energia. Hi ha models molt reeixits construïts en atres països, i podríem nomenar dos l'Helios i el Pathfinder. Els dos dissenyats baix la tutela de la NASA el primer conseguí el récort d'altitut de 96.863 peus (uns 29,523 metros), i en un vol de proves de resistència, es va partir per culpa d'unes turbulències.<ref>[http://www.nasa.gov/centers/dryden/history/pastprojects/Helios/index.html Història de l'Helios {{en}}] Visitada el 3/08/2011</ref> | ||
[[Fitxer:Helios Prototype on Lakebed - GPN-2000-000198.jpg|rigth|thumb|L'Helios l'atre avió mogut per energia solar]] | [[Fitxer:Helios Prototype on Lakebed - GPN-2000-000198.jpg|rigth|thumb|L'Helios l'atre avió mogut per energia solar]] | ||
El primer | El primer en ser construït fon el Pathfinder, és una miqueta similar a l'Helios, encara que es diferencia d'este en el fet que va pilotat per radiocontrol i tant els controls com els motors són abastits pel sol. Hi ha dos versions el Pathfinder de sis motors i el Pathfinder Plus de 8 motors, en diferents llongituts d'ala, mentres que el primer tenia 29,5 metros d'envergadura, el Plus arribava als 36,3 metros. El 6 d'agost de [[1998]] va conseguir els 80.201 peus (uns 24.500 metros) d'alçària a [[Hawai]], servint despuix per a diverses proves de radiocontrol i vols de llarga duració.<ref>[http://www.nasa.gov/centers/dryden/news/FactSheets/FS-034-DFRC.html Història del Pathfinder] Visitada el 3/08/2011</ref> | ||
En Espanya a soles s'han pogut vore plaques solars en alguns [[Ultrallauger|ultrallaugers]] per a l'alimentació dels aparells de comunicacions o de navegació, i en general importades<ref>El Motor de Aviación de la A a la Z, Ricardo Miguel Vidal, Pàg. 120, l'Aeroteca, Barcelona 2010 ISBN 978-84-612-7903-6</ref> | |||
== Referències == | == Referències == | ||