Diferència entre les revisions de "Pandèmia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 10:

Hi ha hagut un número important de pandèmies en l'història humana, totes elles generalment per [[zoonòsis]], que han aplegat en la domesticació d'animals, tals com la [[pigota]], [[diftèria]], [[grip]] i [[tuberculosis]]. Hi ha hagut un número d'[[Epidèmia|epidèmies]] particularment importants que mereixen una menció per damunt de la «mera» destrucció de ciutats:

* La '''plaga d'Atenes''': Durant la guerra del ~~Peloponeso~~, [[430 a. C.]], un agent desconegut, possiblement febra tifoidea va matar a la quarta part de les tropes atenienses i a una quarta part de la població a lo llarc de quatre anys. Açò va debilitar fatalment la preeminència d'Atenes, pero la virulència absoluta de la malaltia va evitar una major expansió.

* La '''plaga d'Atenes''': Durant la guerra del Peloponés, [[430 a. C.]], un agent desconegut, possiblement febra tifoidea va matar a la quarta part de les tropes atenienses i a una quarta part de la població a lo llarc de quatre anys. Açò va debilitar fatalment la preeminència d'Atenes, pero la virulència absoluta de la malaltia va evitar una major expansió.

* La '''pesta antonina''', [[165]]-[[180]]. Possiblement pigota portada de l'Orient pròxim, va matar a una quarta part dels infectats i fins a cinc millons en total. En el moment més actiu d'un segon brot ([[251]]-[[266]]), es va dir que morien 5.000 persones per dia en [[Antiga Roma|Roma]].

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 Hi ha hagut un número important de pandèmies en l'història humana, totes elles generalment per [[zoonòsis]], que han aplegat en la domesticació d'animals, tals com la [[pigota]], [[diftèria]], [[grip]] i [[tuberculosis]]. Hi ha hagut un número d'[[Epidèmia|epidèmies]] particularment importants que mereixen una menció per damunt de la «mera» destrucció de ciutats:
-* La '''plaga d'Atenes''': Durant la guerra del Peloponeso, [[430 a. C.]], un agent desconegut, possiblement febra tifoidea va matar a la quarta part de les tropes atenienses i a una quarta part de la població a lo llarc de quatre anys. Açò va debilitar fatalment la preeminència d'Atenes, pero la virulència absoluta de la malaltia va evitar una major expansió.
+* La '''plaga d'Atenes''': Durant la guerra del Peloponés, [[430 a. C.]], un agent desconegut, possiblement febra tifoidea va matar a la quarta part de les tropes atenienses i a una quarta part de la població a lo llarc de quatre anys. Açò va debilitar fatalment la preeminència d'Atenes, pero la virulència absoluta de la malaltia va evitar una major expansió.
 * La '''pesta antonina''', [[165]]-[[180]]. Possiblement pigota portada de l'Orient pròxim, va matar a una quarta part dels infectats i fins a cinc millons en total. En el moment més actiu d'un segon brot ([[251]]-[[266]]), es va dir que morien 5.000 persones per dia en [[Antiga Roma|Roma]].