Diferència entre les revisions de "Província d'Àvila"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
La diversitat orogràfica abans indicada fa d'Àvila una de les províncies interiors espanyoles més riques en ecosistemes i per tant en biodiversitat. Aixina es poden distinguir quatre tipos d'ecosistemes principals: | La diversitat orogràfica abans indicada fa d'Àvila una de les províncies interiors espanyoles més riques en ecosistemes i per tant en biodiversitat. Aixina es poden distinguir quatre tipos d'ecosistemes principals: | ||
* Planura cerealística | * '''Planura cerealística''' | ||
Situada en la part nort de la província i composta per grans planicies de camps de cultiu en boscs illa disseminats. En esta zona el principal cultiu és [[cereal]] de secà, si be en els últims anys s'ha desenrollat extraordinàriament el cultiu de regadiu irrigado des de l'embassament de les Cogotas. Existixen vàries espècies d'aus i mamífers, algunes d'elles de gran valor com la [[avutarda]] i l'[[àguila]] imperial. | Situada en la part nort de la província i composta per grans planicies de camps de cultiu en boscs illa disseminats. En esta zona el principal cultiu és [[cereal]] de secà, si be en els últims anys s'ha desenrollat extraordinàriament el cultiu de regadiu irrigado des de l'embassament de les Cogotas. Existixen vàries espècies d'aus i mamífers, algunes d'elles de gran valor com la [[avutarda]] i l'[[àguila]] imperial. | ||
* Encinar | * '''Encinar''' | ||
Es dona principalment en la part central i sur de la província, en la falda de les seues principals serres. Pese a no ser molt abundants per la tala abusiva realisada a principis del [[sigle XX]] s'estenen per grans zones al voltant de la capital. | Es dona principalment en la part central i sur de la província, en la falda de les seues principals serres. Pese a no ser molt abundants per la tala abusiva realisada a principis del [[sigle XX]] s'estenen per grans zones al voltant de la capital. | ||
| Llínea 45: | Llínea 45: | ||
Els encinars proporcionen covil i aliment a gran varietat de fauna, sent d'especial valor ecològic l'àguila imperial que va aplegar a ser animal pràcticament extinguit, pero en els [[Anys 1990|anys 90]] va començar a recuperar-se. | Els encinars proporcionen covil i aliment a gran varietat de fauna, sent d'especial valor ecològic l'àguila imperial que va aplegar a ser animal pràcticament extinguit, pero en els [[Anys 1990|anys 90]] va començar a recuperar-se. | ||
* Ecosistema mediterràneu | * '''Ecosistema mediterràneu''' | ||
Al contrari que en atres províncies castellà-lleoneses, Àvila conta en el seu extrem meridional en una zona templada, de clima mediterràneu, caracterisada per l'existència de boscs de coníferes i frondoses, ademés de [[Vinya|vinyes]], [[Oliveres|olivars]], [[Tarongers|tarongers]], [[figueres]], [[Cirerer|cirerers]] i plantacions de [[tabac]], [[pimentó]] i [[Meló d'Alger|melons d'Alger]]. | Al contrari que en atres províncies castellà-lleoneses, Àvila conta en el seu extrem meridional en una zona templada, de clima mediterràneu, caracterisada per l'existència de boscs de coníferes i frondoses, ademés de [[Vinya|vinyes]], [[Oliveres|olivars]], [[Tarongers|tarongers]], [[figueres]], [[Cirerer|cirerers]] i plantacions de [[tabac]], [[pimentó]] i [[Meló d'Alger|melons d'Alger]]. | ||
* Alta montanya | * '''Alta montanya''' | ||
L'ecosistema d'alta montanya es pot trobar principalment en la serra de Gredos, serra de Béjar i també en els voltants del pico Zapatero (serra de la Paramera) i en La Serrota. | L'ecosistema d'alta montanya es pot trobar principalment en la serra de Gredos, serra de Béjar i també en els voltants del pico Zapatero (serra de la Paramera) i en La Serrota. | ||