Diferència entre les revisions de "Idioma còrnic"
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
== Història == | == Història == | ||
El còrnic fa la seua aparició | El còrnic fa la seua aparició al voltant de l'any [[600]] d.C. com a resultat del desenroll independent del dialecte sudoccidental britànic tardà. Tradicionalment es dividix l'història del cornuallés en quatre fases: | ||
* Còrnic primitiu: oscilaria entre | * Còrnic primitiu: oscilaria entre els anys [[600]] i el [[800]] d. C. i d'eixa etapa no n'hi ha registres escrits. | ||
* Còrnic antic: des | * Còrnic antic: des dels anys [[800]] als [[1200]], d'esta etapa procedis el ''Vocabularium Cornicum''. | ||
* Còrnic mig: des | * Còrnic mig: des de l'any [[1200]] fins a l'any [[1575]], datant de la segon mitat d'este periodo la majoria de la lliteratura tradicional cornuallesa. | ||
* Còrnic tardiu: des | * Còrnic tardiu: des de l'any [[1575]] fins a l'any [[1800]], a voltes també referit com a còrnic modern, per analogia en l'[[anglés]] modern, [[francés]] modern, etc. | ||
Desaparegué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop | Desaparegué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop de l'any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que l'últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en l'any [[1676]]. | ||
A pesar d' | A pesar d'haver desaparegut en el [[sigle XVIII]], des del primer quart del [[sigle XX]] n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha conseguit notablement. El començament del resorgiment data de [[1904]], quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els siguients xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlada, degut sobre tot a la falta de comunicació i a la dificultat dels parlants per a reunir-se. A pesar d'això, el millorament dels mijos de comunicació i de transport a lo llarc del [[sigle XX]] feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, tras més d'un sigle de silenci. | ||
Pese al número creixent de persones que heu coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants heu han deprés en la escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. El interés per conservarla es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, pasejos, servicis religiosos i balls tradicionals. | Pese al número creixent de persones que heu coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants heu han deprés en la escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. El interés per conservarla es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, pasejos, servicis religiosos i balls tradicionals. | ||