Diferència entre les revisions de "Francesc Badenes i Dalmau"

[[Teodor Llorente|Francesc]] Badenes i Dalmau (Alberich, Ribera Alta, 1859 - † Valencia, 21 de giner de 1917), escritor i poeta espanyol, fon un dels personages mes destacats de la [[Renaixença valenciana|Renaixença Valenciana]] junt a [[Teodor Llorente|Teodor Llorente i Olivares]]. Formà part de la societat [[Lo Rat Penat]] des de l'any 1878, i les seues idees progressistes ho portaren a ingressar l'any 1888 en la societat L'Oronella. Participà assiduament en els [[Jocs Florals]] de la ciutat de Valencia, en els que fon guardonat en el 1898 en la Flor Natural.

Conreà la poesia de caracter romantic, caracterisada per un viu sentiment del païsage. Als dihuit anys d'edat va estrenar el seu primer drama, Honradea i Perfidia, Poemes Llarcs, que obtingué un exit clamoros. L'any següent publicà el poema El Remoli (1881), que seguiren, en el 1897, Mariola, Flors de Xúquers i, en el 1900, Rondalles del Poble, en prolec d'A. Masriera i abdos en caracter dramatic, que, en Cants de la Ribera (1911), constituixen lo millor i mes inspirat de la seua obra poetica.

Va traduir a correctes versos castellans els Idilis; Cants Mistics, i el poema Sant Francesc, de Jacint Verdaguer. Traduí al castella les obres de Verdaguer, i un Estudi Folklòric sobre l’orige de la Llengua Valenciana. Fon cofundador de l’associacio [[Valencia Nova]] en l’any 1904. Colaborà en numeroses publicacions periodiques, diaris i revistes, com Les Provincies, El Correu i El Poble, de Valencia, Terra Valenciana, Vixca Valencia, ademes de Lo Rat Penat.

Obtingue numerosos premis en certamens lliteraris, conseguint la Flor Natural i el titul de Mestre en Gai Saber. La seua biblioteca fon donada per la seua neta, Teresa Cebrian i Badenes, juntament en els quadros i objectes de valor personal que conservaven el recòrt del poeta. Es una biblioteca eminentment lliteraria que mostra el mon intelectual i personal de l'autor.