Diferència entre les revisions de "Manganés"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
El manganés és un metal de transició blanc grisenc, semblat al [[ferro]]. És un metal dur i molt fràgil, refractari i fàcilment oxidable. El manganésmetal pot ser ferromagnètic, pero solament despuix de sofrir un tractament especial. | El manganés és un metal de transició blanc grisenc, semblat al [[ferro]]. És un metal dur i molt fràgil, refractari i fàcilment oxidable. El manganésmetal pot ser ferromagnètic, pero solament despuix de sofrir un tractament especial. | ||
== Aplicacions == | |||
* El traqueteo dels motors es reduïx per mig de l'us d'un compost de manganés que s'afig a la [[gasolina]] sense [[plom]]. Açò aumenta l'octanage del combustible. | |||
* El manganés s'utilisa en les bateries desechables estàndar. | |||
* El manganés és essencial per a produir l'[[acer]] i el [[ferro]]. El manganés és un component essencial per a la fabricació d'acer inoxidable de baix cost. | |||
* El manganés és aleat en [[alumini]] per a produir una aleació que és més resistent a la corrosió. La majoria de les llandes d'alumini per a begudes contenen entre el 0,8 % i l'1,5 % de manganés. | |||
* En química, l'òxit de manganés s'utilisa per a *oxidar l'alcohol *bencílico. | |||
* La contaminació de ferro pot fer que el [[vidre]] es tinte de color [[vert]]. Ya des de temps antics s'afig un compost de manganés al vidre per a contrarrestar este efecte. | |||
* El dioxígeno i el diclor es processen utilisant diòxit de manganés. Este mateix compost és també un pigment marró que es pot utilisar per a fabricar pintures. | |||
* El vidre i la ceràmica es poden colorejar per mig de diversos composts de manganés. | |||
* En algunes parts del món, el manganés s'utilisa per a fabricar [[Moneda|monedes]]. | |||
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 15:29 19 oct 2023
El manganés (del francés manganèse) és un element químic metàlic, caracterisat per ser un metal del grup dels element de transició, de color argent, molt dur i resistent, utilisat per a fer acers.
El seu símbol és Mn i el seu número atòmic és 25.
Característiques principals
El manganés és un metal de transició blanc grisenc, semblat al ferro. És un metal dur i molt fràgil, refractari i fàcilment oxidable. El manganésmetal pot ser ferromagnètic, pero solament despuix de sofrir un tractament especial.
Aplicacions
- El traqueteo dels motors es reduïx per mig de l'us d'un compost de manganés que s'afig a la gasolina sense plom. Açò aumenta l'octanage del combustible.
- El manganés s'utilisa en les bateries desechables estàndar.
- El manganés és essencial per a produir l'acer i el ferro. El manganés és un component essencial per a la fabricació d'acer inoxidable de baix cost.
- El manganés és aleat en alumini per a produir una aleació que és més resistent a la corrosió. La majoria de les llandes d'alumini per a begudes contenen entre el 0,8 % i l'1,5 % de manganés.
- En química, l'òxit de manganés s'utilisa per a *oxidar l'alcohol *bencílico.
- La contaminació de ferro pot fer que el vidre es tinte de color vert. Ya des de temps antics s'afig un compost de manganés al vidre per a contrarrestar este efecte.
- El dioxígeno i el diclor es processen utilisant diòxit de manganés. Este mateix compost és també un pigment marró que es pot utilisar per a fabricar pintures.
- El vidre i la ceràmica es poden colorejar per mig de diversos composts de manganés.
- En algunes parts del món, el manganés s'utilisa per a fabricar monedes.
Referències
- A system of chemistry, in four volumes. Volumen 1. Thomas Thomson. Editores e impresores: Bell & Bradfute, y E. Balfour, 1802. Pág. 207
- Kwakye GF, Paoliello MM, Mukhopadhyay S, Bowman AB, Aschner M. Manganese-Induced Parkinsonism and Parkinson's Disease: Shared and Distinguishable Features. Int J Environ Res Public Health. 6 de julio de 2015, Volumen 12(7): 7519-40
- Aschner, Michael; Erikson, Keith (2017-5). «Manganese». Advances in Nutrition: An International Review Journal (en inglés) 8 (3): 520-521. ISSN 2156-5376. PMC 5421128. PMID 28507016. doi:10.3945/an.117.015305
Bibliografia
- Calabrese, Alberto I.; Astolfi, Emilio A. (enero de 1969). Toxicología. Buenos Aires, Argentina: Kapelusz. pp. 143-144. OCLC 14501248
- Calvo, Miguel (2019). Construyendo la Tabla Periódica. Prames. p. 135
- Garritz, Andoni (1998). Química. Pearson Educación. p. 856. ISBN 978-9-68444-318-1
- Parry, Robert W. (1973). Química: fundamentos experimentales. Reverte. p. 703. ISBN 978-8-42917-466-3
- Repetto, M. -2009- Toxicología Fundamental. Cuarta Edición, Editorial Díaz de Santos, S.A.. Madrid
- Wei Zheng, Sherleen X. Fu, Ulrike Dydak, Dallas M. Cowan. Biomarkers of Manganese Intoxication. Neurotoxicology. Enero de 2011, Volumen 32(1): 1–8
Enllaços externs
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Manganés.
