Diferència entre les revisions de "Picassent"

Va permanéixer despoblat de musulmans despuix de l'any [[1248]] pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en [[1247]]. Esta família dispon del senyoriu fins que en el [[1367]] passa a la família Castellà que en l'any [[1451]] compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any [[1511]]. El [[27 de novembre]] de [[1611]], despuix de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas, otorga, mediant el seu procurador, carta de poblament als nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Despuix de la guerra de successió espanyola, adquirix la propietat el [[Marqués de Dos Aigües]] que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del [[sigle XVI]], contava en 65 veïns que a finals del sigle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en [[1794]], consigna 390 veïns. Madoz, a mitat del [[sigle XIX]] aporta la sifra de 2.121.

== Demografia ==

=== Procés d'elaboració ===

Se fiquen tots els ingredients en un bol i es barregen fins obtindre una massa homogénea. I despuix, o be es deixa reposar unes 6 hores i posteriorment es fan boles de pasta que s'allarguen i s'emboliquen en paper blanc de seda; o directament i sens repòs es emboliquen els trossos en lo paper blanc de seda i es fiquen uns minuts al forn o en una caçola fins que es torren llaugerament.

== Vore també ==