Diferència entre les revisions de "Joan Esteve"

Sense resum d'edició
Llínea 14: Llínea 14:


== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|En realitat es un llibre compost per a expressar-se elegantment en llati, pero, com l'autor partix de paraules i expressions acomodades al parlar quotidia (ad quotidianum sermonem nostrum accomodatas) en la materna llengua (per maternam linguam) i seguix en elles per orde alfabetic, podem dir que es, en alguna manera, un primer diccionari.
El llibre fon impres en Venecia l'any 1489. En canvi, la cartaproemi de l'autor al mege Ferrer Torrella està datada en 1472, lo qual indica que el manuscrit estava ya acabat a principis d´eixe mateix any en Valencia (giner de 1472).
El comencament del breu colofo en llati, traduit a la lletra, diu: 'Acaba el llibre de les elegancies de Joan Esteve home eruditissim ciutada valencià per real autoritat notari public, en llatina i valenciana llengua ab exactissima diligencia esmenat. [... Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana lingua: exactissima diligentia emendatus...]
Ningu sap d'este Johannis Stephanus, o [[Joan Esteve]], més d'allo que posa el colofo i de lo que ell mateix diu en sa carta-proemi. En resum, un erudit notari valencià que publica una especie de diccionari en llengua llatina i valenciana alla per les darreries del nostre sigle d'or.|'Ensenyar al qui no sap', per [[Joan Costa]] (''[[Las Provincias]]'', 19.7.1988)}}


{{Cita|L'obra d'Amiguet, igual com la d'Esteve, va tindre gran importància entre els estudiants d'aquell temps, que normalment no coneixien més llengua que la valenciana i que, per a poder accedir als Estudis Generals, havien de tindre un cert domini sobre la llengua llatina.|[[Revista Renou]] (nº 76, juliol 2013). Editada per l'Associació Cultural [[Cardona i Vives]] de Castelló}}
{{Cita|L'obra d'Amiguet, igual com la d'Esteve, va tindre gran importància entre els estudiants d'aquell temps, que normalment no coneixien més llengua que la valenciana i que, per a poder accedir als Estudis Generals, havien de tindre un cert domini sobre la llengua llatina.|[[Revista Renou]] (nº 76, juliol 2013). Editada per l'Associació Cultural [[Cardona i Vives]] de Castelló}}