Diferència entre les revisions de "Llengües d'Oc"

Llínea 343: Llínea 343:


==== Época contemporànea ====
==== Época contemporànea ====
En la primeria del [[sigle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar als parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francés. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola fon molt intens, fins i tot en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' des d'eixe moment es torna despectiu i pejoratiu. La finalitat de tot era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur i roïn.
En la primeria del [[sigle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar als parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francés. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola fon molt intens, fins i tot en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' des d'eixe moment es torna despectiu i pijoratiu. La finalitat de tot era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur i roïn.


Els canvis socials de l'escomençament de segle són també l'orige del menyscabament de la llengua. En la Revolució Industrial i l'urbanisació, l'occità era un obstàcul per ad accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares prengueren la decisió de parlar en francés als seus fills.
Els canvis socials de l'escomençament de segle són també l'orige del menyspreu de la llengua. En la Revolució Industrial i l'urbanisació, l'occità era un obstàcul per ad accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares prengueren la decisió de parlar en francés als seus fills.


Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, aparegueren numerosos autors:
Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, aparegueren numerosos autors:
* [[Fèlix Castanh|Fèlix-Marcel Castan]] ([[1923]]-[[2001]]), este [[filosofia|filòsof]] es va convertir en el ''dirigent'' de les reflexions sobre l'occitanisme i la descentralisació cultural. Ell fon el primer a establir:
* [[Fèlix Castanh|Fèlix-Marcel Castan]] ([[1923]]-[[2001]]), este [[filosofia|filòsof]] es va convertir en el ''dirigent'' de les reflexions sobre l'occitanisme i la descentralisació cultural. Ell fon el primer a establir:
** L'antinarcissisme històric de la gent del Llenguadoc.
** L'anti-narcissisme històric de la gent del Llenguadoc.
** La llògica antiunitarista.
** La llògica anti-unitarista.
** Donà als trobadors un paper, lliteràriament parlant, ineludible.
** Donà als trobadors un paper, lliteràriament parlant, ineludible.
** Recordà la importància d'[[Olympe de Gouges]] ([[1748]]-[[1793]]), pionera en el [[feminisme]].
** Recordà la importància d'[[Olympe de Gouges]] ([[1748]]-[[1793]]), pionera en el [[feminisme]].