Diferència entre les revisions de "Toixa (Valéncia)"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Iglésia de la nostra Senyora dels Àngels.jpg|thumb|250px|Iglésia de la nostra Senyora dels Àngels]] | [[Archiu:Iglésia de la nostra Senyora dels Àngels.jpg|thumb|250px|Iglésia de la nostra Senyora dels Àngels]] | ||
[[Archiu:Vista general de Toixa.jpg|thumb|250px|Vista general de Toixa]] | [[Archiu:Vista general de Toixa.jpg|thumb|250px|Vista general de Toixa]] | ||
'''Toixa''' (en [[castellà]] ''Tuéjar''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] d'[[Els Serrans]]. Poble del militar [[Diego Solaz]]. | '''Toixa''' (en [[castellà]] ''Tuéjar''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] d'[[Els Serrans]]. Poble del militar [[Diego Solaz]]. | ||
== | == Geografia == | ||
Els monts de Toixa formen part de les estribacions secundàries de la cordillera Ibèrica, que penetra en la província de Valéncia a través de les de [[Província de Conca|Conca]] i [[Província de Terol|Terol]], donant lloc a una molt accidentada topografia. La part compresa en el marge esquerre del [[riu Turia]], que representa casi les dos terceres parts de la superfície, està constituïda per les estribacions del massiç de [[Javalambre]] que penetra en la província de Valéncia a través de les serres de Tortajada i del Sabinar. La part occidental, compresa en la marge dreta del riu Turia, està constituïda per estribacions de la Serranía de Conca. Es té accés, des de [[Valéncia]], a través de la carretera provincial CV-35 i, des d'[[Utiel]], a través de la carretera CV-390. | |||
Llaurat en totes direccions per innumerables barrancs este territori és dels més accidentats de la província de Valéncia; pero per això mateixa, un dels més bells, en estar solcat per dos rius: el Turia i el [[Riu Tuéjar|Tuéjar]], de cristalines aigües que nutrixen suficientment la fèrtil horta de Toixa. El [[Pi (arbre)|pi]] carrasco, és l'espècie dominant de la flora d'esta terra, dins de l'estrat arbòreu, encara que també es veuen masses forestals de pi rodeno, pi laricio, [[àlber]] blanc, [[chop]] negre, [[saüc]], [[quejigo]], i [[Carrasca|carrasques]]. Sobre la fauna està integrada per multitut d'espècies com el rabosot, [[javalí]], [[cérvol]], mufló i totes aquelles que presenta la ganaderia local. | |||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| Llínea 26: | Llínea 25: | ||
L'esplendor de l'horta de Toixa es va truncar en la [[Anys 1980|década dels 80]] del passat [[sigle]] a causa de les caigudes de preus dels productes agrícoles i està actualment semiabandonada. En el secà, a on abans hi havia grans extensions de [[vinya]], ara són [[armelers]] i [[oliveres]] els que s'ensenyoregen del paisage. Per tant, l'agricultura ha perdut importància i s'ha desenrollat la ganaderia intensiva. Es calcula que hi ha unes 25.000 caps de ganado [[Porc|porcí]] repartides en unes 40 explotacions, i més de 150.000 aus en diverses granges. | L'esplendor de l'horta de Toixa es va truncar en la [[Anys 1980|década dels 80]] del passat [[sigle]] a causa de les caigudes de preus dels productes agrícoles i està actualment semiabandonada. En el secà, a on abans hi havia grans extensions de [[vinya]], ara són [[armelers]] i [[oliveres]] els que s'ensenyoregen del paisage. Per tant, l'agricultura ha perdut importància i s'ha desenrollat la ganaderia intensiva. Es calcula que hi ha unes 25.000 caps de ganado [[Porc|porcí]] repartides en unes 40 explotacions, i més de 150.000 aus en diverses granges. | ||
== Monuments i llocs d'interés == | |||
És una població turística d'interior que conta en molts interessos culturals i mig ambientals. | |||
Es poden visitar pintures rupestres, alguna de les seues dos [[Ermita|ermites]], la seua bonica iglésia, el seu chicotet recint amurallat, els restants del seu antic [[castell]], els seus portals amurallats,cascades, algunes de les seues històriques fonts, zones recreatives de gran valor mig ambiental com [[La Tartalona]] o "El Azud" del [[riu Toixa]] i sobretot, alguns dels seus barris més representatius d'orige mossàrap i que es troben a esquenes de l'iglésia de la nostra Senyora dels Àngels. | |||
És molt recomanable fer la ruta dels llavadors. La ruta recorre varis llavadors de la població en els que la majoria d'ells mantenen la seua estructura original. | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||