Diferència entre les revisions de "Federico Jiménez Losantos"

Llínea 10: Llínea 10:
De pare sabater, de mare mestra i nét de mestres, Federico Jiménez Losantos és el major de tres germans. Als deu anys guanyà una beca [[rural]] que va conservar durant tots els seus estudis, gràcies a la qual estudià en l'Institut d'Ensenyança Mija i en el colege Sant Pablo de [[Terol]] (on va tindre com a professor al [[cantautor]] i, posteriorment, polític [[José Antonio Labordeta]] i al [[dramaturc]] [[José Sanchis Sinisterra]]). Als setze anys va escriure els seus primers relats i poemes.
De pare sabater, de mare mestra i nét de mestres, Federico Jiménez Losantos és el major de tres germans. Als deu anys guanyà una beca [[rural]] que va conservar durant tots els seus estudis, gràcies a la qual estudià en l'Institut d'Ensenyança Mija i en el colege Sant Pablo de [[Terol]] (on va tindre com a professor al [[cantautor]] i, posteriorment, polític [[José Antonio Labordeta]] i al [[dramaturc]] [[José Sanchis Sinisterra]]). Als setze anys va escriure els seus primers relats i poemes.


Va estudiar [[Filosofia]] i [[Lletres]] en [[Saragossa]] i en [[1971]] es traslladà per a cursar l'espcialitat de [[Filologia Espanyola]] en l'[Universitat de [Barcelona]]. Se va llicenciar en una tesis sobre les acotacions sobre els [[esperpents]] de [[Ramón María del Valle-Inclán|Valle-Inclán]], dirigida per [[Joaquín Marco]]. El tribunal presidit per [[José Manuel Blecua]] li va otorgar un excelent per unanimitat.
Va estudiar [[Filosofia]] i [[Lletres]] en [[Saragossa]] i en [[1971]] es traslladà per a cursar l'espcialitat de [[Filologia Espanyola]] en l'[[Universitat de [Barcelona]]. Se va llicenciar en una tesis sobre les acotacions sobre els [[esperpents]] de [[Ramón María del Valle-Inclán|Valle-Inclán]], dirigida per [[Joaquín Marco]]. El tribunal presidit per [[José Manuel Blecua]] li va otorgar un excelent per unanimitat.


Va estudiar [[Psicoanàlisis]] en [[Óscar Masotta]] i va ser un dels fundadors de la [[Biblioteca Freudiana de Barcelona]] aixina com de l'universitària ''Revista de Lliteratura''. En [[giner]] de [[1978]] va fundar i va dirigir junt ad [[Alberto Cardín]] la revista sobre pensament de filosofia, política, lliteratura i psicoanàlisis ''Diwan'', considerada pel diari [[El País]] com la ''revista cultural mes important, oberta i viva del moment.''
Va estudiar [[Psicoanàlisis]] en [[Óscar Masotta]] i va ser un dels fundadors de la [[Biblioteca Freudiana de Barcelona]] aixina com de l'universitària ''Revista de Lliteratura''. En [[giner]] de [[1978]] va fundar i va dirigir junt ad [[Alberto Cardín]] la revista sobre pensament de filosofia, política, lliteratura i psicoanàlisis ''Diwan'', considerada pel diari [[El País]] com la ''revista cultural mes important, oberta i viva del moment.''