Diferència entre les revisions de "Bernat Fenollar"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 12: Llínea 12:
'''Bernat Fenollar''' ([[Penàguila]], v [[1438]] - † [[Valéncia]], [[1516]]) fon un religiós, catedràtic de matemàtiques, escritor i poeta [[Regne de Valéncia|valencià]].
'''Bernat Fenollar''' ([[Penàguila]], v [[1438]] - † [[Valéncia]], [[1516]]) fon un religiós, catedràtic de matemàtiques, escritor i poeta [[Regne de Valéncia|valencià]].


Bernat Fenollar va ser un dels escritors més característics i representatius de finals de l'época Migeval i principis del Renaiximent valencià.
== Biografia ==
 
Bernat Fenollar fon un dels escritors més característics i representatius de finals de l'época Migeval i principis del Renaiximent valencià.


L'ambient en la segona mitat del [[sigle XV]] era bulliciós i ric, i en els térmens dels ambients lliteraris i culturals de la [[ciutat de Valéncia]] en eixa época, les tertulies lliteraries eren molt usuals i importants. Entre elles hi havia un círcul de tertulians molt important que encapçalava Bernat Fenollar. Valéncia havia assumit la capitalitat cultural i veïa en [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]], [[Joan Roiç de Corella|Roiç de Corella]], Bernat Fenollar... com les lletres valencianes arribaven al seu [[sigle d'Or]].  
L'ambient en la segona mitat del [[sigle XV]] era bulliciós i ric, i en els térmens dels ambients lliteraris i culturals de la [[ciutat de Valéncia]] en eixa época, les tertulies lliteraries eren molt usuals i importants. Entre elles hi havia un círcul de tertulians molt important que encapçalava Bernat Fenollar. Valéncia havia assumit la capitalitat cultural i veïa en [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]], [[Joan Roiç de Corella|Roiç de Corella]], Bernat Fenollar... com les lletres valencianes arribaven al seu [[sigle d'Or]].  
Llínea 18: Llínea 20:
A l'arribar a principis del [[sigle XVI]] la poesia prengué un to satíric-burlesc. Bernat formà part de la nomenada ''[[Escola Satírica Valenciana]]''. Li és atribuïda l'edició de les [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]] (primer llibre imprés en la [[Península Ibèrica]]), un compendi de les obres presentades al certamen poètic de [[1474]], del que, ademés, fon secretari.
A l'arribar a principis del [[sigle XVI]] la poesia prengué un to satíric-burlesc. Bernat formà part de la nomenada ''[[Escola Satírica Valenciana]]''. Li és atribuïda l'edició de les [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]] (primer llibre imprés en la [[Península Ibèrica]]), un compendi de les obres presentades al certamen poètic de [[1474]], del que, ademés, fon secretari.


Els intelectuals valencians més importants de d'aquella época ([[Jaume Gaçull]], [[Joan Moreno]], [[Baltasar Portell]], [[Narcís Vinyoles]], etc.), es reunien en sa casa per a celebrar debats lliteraris. La majoria de sa producció poètica forma part d'obres conjuntes en atres autors: ''Lo procés de les olives'' ([[1497]]), ''Lo Passi en cobles'' ([[1493]]), ''Escacs d'amor'' (editada en [[1914]]), a on destaca per la seua correcció formal.
Els intelectuals valencians més importants de d'aquella época ([[Jaume Gaçull]], [[Joan Moreno]], [[Baltasar Portell]], [[Narcís Vinyoles]], etc...), es reunien en sa casa per a celebrar debats lliteraris. La majoria de sa producció poètica forma part d'obres conjuntes en atres autors:  
 
* ''Lo procés de les olives'' ([[1497]])
* ''Lo Passi en cobles'' ([[1493]])
* ''Escacs d'amor'' (editada en [[1914]]), a on destaca per la seua correcció formal.
 
Alguns dels seus debats poètics s'arrepleguen en el ''Cancionero General'' ([[1511]]) d'[[Hernando del Castillo]].
 
== Atribucions ==


Alguns dels seus debats poètics s'arrepleguen en el ''Cancionero General'' ([[1511]]) d'[[Hernando del Castillo]]. Ademés d'estes obres, [[Onofre Almudéver]] li atribuí l'autoria d'una ''Sentencia'' (absolutament desconeguda), crítica en el llenguage dels llauradors, que (supostament) originà la [[Brama dels llauradors]] per part de son amic Jaume Gaçull.  
Ademés d'estes obres, [[Onofre Almudéver]] li atribuí l'autoria d'una ''Sentencia'' (absolutament desconeguda), crítica en el llenguage dels llauradors, que (supostament) originà la ''[[Brama dels llauradors]]'' per part de son amic [[Jaume Gaçull]].


Aprofitant estos fets, a lo llarc del [[sigle XX]], alguns autors [[pancatalanisme|pancatalanistes]] (principalment [[Badía i Margarit]] i [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]), intentaren atribuir a Fenollar l'autoria d'un breu vocabulari molt desordenat nomenat [[Regles d'esquivar vocables|Regles d'esquivar vocables e mots grossers i pagesívols]], que atres autors com [[Ricart García Moya]] consideren apòcrif, donat que son lèxic i estil no es correspon ni en el de l'época ni en el de Fenollar, ademés d'atres factors que indiquen una manipulació moderna.
Aprofitant estos fets, a lo llarc del [[sigle XX]], alguns autors [[pancatalanisme|pancatalanistes]] (principalment [[Badía i Margarit]] i [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]), intentaren atribuir a Fenollar l'autoria d'un breu vocabulari molt desordenat nomenat [[Regles d'esquivar vocables|Regles d'esquivar vocables e mots grossers i pagesívols]], que atres autors com l'investigador alacantí [[Ricart García Moya]] consideren apòcrif, donat que son lèxic i estil no es correspon ni en el de l'época ni en el de Fenollar, ademés d'atres factors que indiquen una manipulació moderna.


''Lo procés de les olives'', obra impressa en Valéncia l'any 1497, Bernat Fenollar, Jaume Gaçull i Joan Moreno; per mig d'un diàlec en moltes metàfores, discutixen qui es millor per a conquistar a una dòna si els vells o els jòvens. Quan parla de les "tendres olives" es referix a les chiquetes jóvens i "el pinyol" al membre masculí. Una mostra és el següent fragment:
== ''Lo procés de les olives'' ==
 
''Lo procés de les olives'', obra impressa en Valéncia en l'any [[1497]], Bernat Fenollar, Jaume Gaçull i Joan Moreno; per mig d'un diàlec en moltes metàfores, discutixen qui es millor per a conquistar a una dòna si els vells o els jòvens. Quan parla de les "tendres olives" es referix a les chiquetes jóvens i "el pinyol" al membre masculí. Una mostra és el següent fragment:


- Parla el jove -
- Parla el jove -
Llínea 67: Llínea 79:


== Referències ==
== Referències ==
* [https://bivaldi.gva.es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1001419 Bernat Fenollar. Biblioteca Digital Valenciana]
* [https://bivaldi.gva.es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1001419 Bernat Fenollar. Biblioteca Digital Valenciana]
* [https://www.cervantesvirtual.com/obras/autor/fenollar-bernat-ca1438-1516-3821 Bernat Fenollar. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]
* [https://www.cervantesvirtual.com/obras/autor/fenollar-bernat-ca1438-1516-3821 Bernat Fenollar. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]
Llínea 82: Llínea 95:
[[Categoria:Sigle XV]]
[[Categoria:Sigle XV]]
[[Categoria:Sigle XVI]]
[[Categoria:Sigle XVI]]
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]