Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Manuel Fornés i Gurrea"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
'''Manuel Fornés i Gurrea''' ([[Valéncia]] [[1777]] - † [[1856]]) fon un [[arquitecte]] [[Comunitat Autònoma de Valéncia|valencià]].<ref>https://guastavino.blogs.upv.es/files/2018/10/B18-F-VEGAS-Los-orig-valencianos-ob-Guastavino.pdf</ref>  
{{Biografia|
| nom = Manuel Fornés i Gurrea
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Arquitecte.
| data_naix = [[1777]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1856]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Manuel Fornés i Gurrea''' ([[Valéncia]], [[1777]] - † [[1856]]) fon un [[arquitecte]] [[Comunitat Autònoma de Valéncia|valencià]].<ref>https://guastavino.blogs.upv.es/files/2018/10/B18-F-VEGAS-Los-orig-valencianos-ob-Guastavino.pdf</ref>  


En l'any [[1800]] fon nomenat acadèmic per la [[Real Acadèmia de Sant Carles]], eixercint diversos càrrecs principalment com a professor.  
En l'any [[1800]] fon nomenat acadèmic per la [[Real Acadèmia de Sant Carles]], eixercint diversos càrrecs principalment com a professor.  

Revisió de 12:16 21 maig 2024

Manuel Fornés i Gurrea
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Arquitecte.
Naiximent: 1777
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1856
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Manuel Fornés i Gurrea (Valéncia, 1777 - † 1856) fon un arquitecte valencià.[1]

En l'any 1800 fon nomenat acadèmic per la Real Acadèmia de Sant Carles, eixercint diversos càrrecs principalment com a professor.

Feu una important reforma en l'Iglésia del Salvador de Valéncia, entre els anys 1826 i 1829.[2]

Com a tractadiste publicà dos obres, titulades Observaciones sobre la práctica del arte de edificar (1841)[3] i Álbum de proyectos prácticos originales de Arquitectura (1846)[4]. La primera tingué, tal volta, major repercussió, lo que permeté la seua reedició en els anys 1857 i 1872. Les dos tenen un caràcter educatiu i s'inspiren en fonts anteriors, principalment en Lorenzo de San Nicolás i Juan de Torija. L'anàlisis més destacat de la seua figura fon realisat en 1982 per Antonio Bonet Correa en la edició facsimilar del seu tractat.

Referències