Diferència entre les revisions de "Real Senyera" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

La Real Senyera és la única senyera llegítima, i tradicional del poble i territori valencià.

La Real Senyera és la única senyera llegítima i tradicional del poble i territori valencià.

==1.Vexilología ==

Quatre barres de gules (rojes) sobre camp d'or (groc) representant sa vinculació a la antiga corona d'Aragó, i una franja perpendicular en blau (color real) sobre la que orla una corona real.

Quatre barres de gules (rojes) sobre camp d'or (groc) representant sa vinculació a la antiga corona d'Aragó, i una franja perpendicular en blau (color real) sobre la que orla una corona real. A voltes se culmina el màstil én un rat penat en les ales desplegades.

==2.Origens i trayectoria==

Els primers testimonis(~~s. SIV~~)sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada, no quatribarrada; pero sense franja blava.

Els primers testimonis escrits i/o gràfics (textos administratius, portulans de finals del XIV) sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (én dos barres rojes), no quatribarrada; pero sense franja blava.

L'origen de la franja blava Data de 1377, quan el rei Pere IV el Ceremoniós, decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del Regne de Valéncia dins de la Corona d'Aragó.

L'origen de la franja blava Data de 1377, quan el rei Pere IV el Ceremoniós, decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del Regne de Valéncia dins de la Corona d'Aragó. Se creu que les dos barres estaven relacionades én Aragó i els estats pontificis.

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portulà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portulà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]],[[Castelló]], fins que fon rapinyat per la deasamortisació de Mendizábal.

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portulà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portulà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]],[[Castelló]], fins que fon rapinyat per la deasamortisació de Mendizábal i dut a Paris.

Durant la dictadura de Franco estigué vetada al considerarla potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificarse, els pancatalanistes se basaven en una serie de supostos sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la "Falange española" i el govern local durant el franquisme).

Finalment, la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l' [[Estatut d'autonomía valencià]], i ix cada nou d'octubre en provessó per [[Valéncia]] capital.

Finalment, la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l' [[Estatut d'autonomía valencià]], i ix cada nou d'octubre en provessó civica per [[Valéncia]] capital.

==3.Curiositats==

La Real Senyera no s'inclina mai. Quan es baixada des d'el balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada nou d'octubre, baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-La Real Senyera és la única senyera llegítima, i tradicional del poble i territori valencià.
+La Real Senyera és la única senyera llegítima i tradicional del poble i territori valencià.
 ==1.Vexilología ==
-Quatre barres de gules (rojes) sobre camp d'or (groc) representant sa vinculació a la antiga corona d'Aragó, i una franja perpendicular en blau (color real) sobre la que orla una corona real.
+Quatre barres de gules (rojes) sobre camp d'or (groc) representant sa vinculació a la antiga corona d'Aragó, i una franja perpendicular en blau (color real) sobre la que orla una corona real. A voltes se culmina el màstil én un rat penat en les ales desplegades.
 ==2.Origens i trayectoria==
-Els primers testimonis(s. SIV)sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada, no quatribarrada; pero sense franja blava.
+Els primers testimonis escrits i/o gràfics (textos administratius, portulans de finals del XIV) sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (én dos barres rojes), no quatribarrada; pero sense franja blava.
-L'origen de la franja blava Data de 1377, quan el rei Pere IV el Ceremoniós, decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del Regne de Valéncia dins de la Corona d'Aragó.
+L'origen de la franja blava Data de 1377, quan el rei Pere IV el Ceremoniós, decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del Regne de Valéncia dins de la Corona d'Aragó. Se creu que les dos barres estaven relacionades én Aragó i els estats pontificis.
-La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portulà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portulà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]],[[Castelló]], fins que fon rapinyat per la deasamortisació de Mendizábal.
+La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portulà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portulà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]],[[Castelló]], fins que fon rapinyat per la deasamortisació de Mendizábal i dut a Paris.
 Durant la dictadura de Franco estigué vetada al considerarla potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificarse, els pancatalanistes se basaven en una serie de supostos sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la "Falange española" i el govern local durant el franquisme).
-Finalment, la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l' [[Estatut d'autonomía valencià]], i ix cada nou d'octubre en provessó per [[Valéncia]] capital.
+Finalment, la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l' [[Estatut d'autonomía valencià]], i ix cada nou d'octubre en provessó civica per [[Valéncia]] capital.
 ==3.Curiositats==
 La Real Senyera no s'inclina mai. Quan es baixada des d'el balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada nou d'octubre, baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical.