Diferència entre les revisions de "Guerra de Successió" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:Villars en la batalla de denain.jpg|thumb|right|300px|Villars en la [[Batalla de Denain]].]]

L'últim rei de la casa d'Àustria, Carles II, muigué en 1700 sense cap descendència ni hereter a la [[Corona hispànica]]. La '''Guerra de Successió''' fon una disputa bèlica entre els que estaven a favor de l'introducció de la dinastia borbònica en [[Felip V]] i els que estaven a favor de que seguixca avant la dinastia d'Àustria en [[Carles III d'~~Àustira~~]].

L'últim rei de la casa d'Àustria, Carles II, muigué en 1700 sense cap descendència ni hereter a la [[Corona hispànica]]. La '''Guerra de Successió''' fon una disputa bèlica entre els que estaven a favor de l'introducció de la dinastia borbònica en [[Felip V]] i els que estaven a favor de que seguixca avant la dinastia d'Àustria en [[Carles III d'Àustria]].

== La Guerra de Successió (1701-1714) ==

Llínea 6:

Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, ya que significava un enfortiment dels Borbons en Europa. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac|l'imperi austríac]] declararen la guerra a França i a part de la Corona hispànica.

El candidat que varen opondre a Felip V fon el archiduc Carles d'Àustria. Este enfrontament donà orige a la Guerra de ~~Succesió~~.

El candidat que varen opondre a Felip V fon el archiduc Carles d'Àustria. Este enfrontament donà orige a la Guerra de Successió.

[[Castella]] se mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus furs. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[~~batalla~~ d'Almansa]] (1707), després de la qual ocuparen el [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Aragó]].

[[Castella]] se mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus furs. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[Batalla d'Almansa]] (1707), després de la qual ocuparen el [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Aragó]].

En 1713, l'archiduc Carles heretà la Corona d'Àustria al morir el seu germà. Temeroses ara del excessiu poder dels Habsburc, Gran Bretanya i Holanda retiraren el seu recolzament al archiduc Carles i firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] (1713) que posà fi al conflicte i reconegué a Felip V com rei d'Espanya.

Llínea 25:

== L'uniformisme territorial ==

Ademés de centralisar tot el poder en les seues mans, els Borbons tendiren a unificar tot el territori de l'antiga corona hispànica (ara ''Espanya''), imponent unes lleis úniques, una idèntica administració i l'~~homogeisació~~ de totes les seues institucions.

Ademés de centralisar tot el poder en les seues mans, els Borbons tendiren a unificar tot el territori de l'antiga corona hispànica (ara ''Espanya''), imponent unes lleis úniques, una idèntica administració i l'homogeinisació de totes les seues institucions.

Com a castic pel recolzament al candidat austríac, Felip V anulà tots els furs i institucions dels estats de la Corona d'Aragó, i en els [[Decret de Nova Planta|Decrets de Nova Planta]] s'impongué el sistema administratiu castellà en totes les terres de la Corona.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Villars en la batalla de denain.jpg|thumb|right|300px|Villars en la [[Batalla de Denain]].]]
-L'últim rei de la casa d'Àustria, Carles II, muigué en 1700 sense cap descendència ni hereter a la [[Corona hispànica]]. La '''Guerra de Successió''' fon una disputa bèlica entre els que estaven a favor de l'introducció de la dinastia borbònica en [[Felip V]] i els que estaven a favor de que seguixca avant la dinastia d'Àustria en [[Carles III d'Àustira]].
+L'últim rei de la casa d'Àustria, Carles II, muigué en 1700 sense cap descendència ni hereter a la [[Corona hispànica]]. La '''Guerra de Successió''' fon una disputa bèlica entre els que estaven a favor de l'introducció de la dinastia borbònica en [[Felip V]] i els que estaven a favor de que seguixca avant la dinastia d'Àustria en [[Carles III d'Àustria]].
 == La Guerra de Successió (1701-1714) ==
@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, ya que significava un enfortiment dels Borbons en Europa. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac|l'imperi austríac]] declararen la guerra a França i a part de la Corona hispànica.
-El candidat que varen opondre a Felip V fon el archiduc Carles d'Àustria. Este enfrontament donà orige a la Guerra de Succesió.
+El candidat que varen opondre a Felip V fon el archiduc Carles d'Àustria. Este enfrontament donà orige a la Guerra de Successió.
-[[Castella]] se mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus furs. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[batalla d'Almansa]] (1707), després de la qual ocuparen el [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Aragó]].
+[[Castella]] se mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus furs. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[Batalla d'Almansa]] (1707), després de la qual ocuparen el [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Aragó]].
 En 1713, l'archiduc Carles heretà la Corona d'Àustria al morir el seu germà. Temeroses ara del excessiu poder dels Habsburc, Gran Bretanya i Holanda retiraren el seu recolzament al archiduc Carles i firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] (1713) que posà fi al conflicte i reconegué a Felip V com rei d'Espanya.
@@ Llínea 25: / Llínea 25: @@
 == L'uniformisme territorial ==
-Ademés de centralisar tot el poder en les seues mans, els Borbons tendiren a unificar tot el territori de l'antiga corona hispànica (ara ''Espanya''), imponent unes lleis úniques, una idèntica administració i l'homogeisació de totes les seues institucions.
+Ademés de centralisar tot el poder en les seues mans, els Borbons tendiren a unificar tot el territori de l'antiga corona hispànica (ara ''Espanya''), imponent unes lleis úniques, una idèntica administració i l'homogeinisació de totes les seues institucions.
 Com a castic pel recolzament al candidat austríac, Felip V anulà tots els furs i institucions dels estats de la Corona d'Aragó, i en els [[Decret de Nova Planta|Decrets de Nova Planta]] s'impongué el sistema administratiu castellà en totes les terres de la Corona.