Diferència entre les revisions de "Muralla àrap de Valéncia"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
Estes eren les set portes nomenades per uns u atres font, en la muralla àrap de Valéncia, en el nom àrap: | Estes eren les set portes nomenades per uns u atres font, en la muralla àrap de Valéncia, en el nom àrap: | ||
*'''[[Porta Bab al-Qantara]] ''' | * '''[[Porta Bab al-Qantara]] ''' | ||
Situada aproximadament a on hui en dia es troben les [[Torres dels Serrans]]. Era l'entrada nort a la ciutat. Rebia este nom perqué feya cap a un pont manat construir per [[Abd al-Aziz ibn Amir]] que creuava el riu [[Túria]], el que els musulmans cridaven "Wadi al-Abiad", d'a on deriva "Guadalaviar". Este pont era l'únic de pedra de la ciutat. | Situada aproximadament a on hui en dia es troben les [[Torres dels Serrans]]. Era l'entrada nort a la ciutat. Rebia este nom perqué feya cap a un pont manat construir per [[Abd al-Aziz ibn Amir]] que creuava el riu [[Túria]], el que els musulmans cridaven "Wadi al-Abiad", d'a on deriva "Guadalaviar". Este pont era l'únic de pedra de la ciutat. | ||
*'''[[Porta Bab al-Hannax]] ''' | * '''[[Porta Bab al-Hannax]] ''' | ||
Situada entre l'actual carrer de Salinas i el de Cavallers. Era l'entrada Oest de la ciutat. | Situada entre l'actual carrer de Salinas i el de Cavallers. Era l'entrada Oest de la ciutat. | ||
*'''[[Porta Bab al-Qaysariya]] ''' | * '''[[Porta Bab al-Qaysariya]] ''' | ||
Porta menor que servia d'accés al soc o mercat, situat en l'entorn de l'actual carrer de les Mantes i del Trench. | Porta menor que servia d'accés al soc o mercat, situat en l'entorn de l'actual carrer de les Mantes i del Trench. | ||
*'''[[Porta Bab al-Baytala]] ''' | * '''[[Porta Bab al-Baytala]] ''' | ||
Entrada sur de la ciutat. Situada en l'encreuament de l'actual carrer de Manyans i de Sant Vicent Màrtir. Per ella eixien les caravanes per a [[Dénia]], [[Xàtiva]] i [[Alzira]]. | Entrada sur de la ciutat. Situada en l'encreuament de l'actual carrer de Manyans i de Sant Vicent Màrtir. Per ella eixien les caravanes per a [[Dénia]], [[Xàtiva]] i [[Alzira]]. | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
Segons [[Lluis Lamarca]], podria ser la Sucronense romana, coneguda com Boatella. | Segons [[Lluis Lamarca]], podria ser la Sucronense romana, coneguda com Boatella. | ||
*'''[[Porta Bab al-Xaria]] ''' | * '''[[Porta Bab al-Xaria]] ''' | ||
Porta Este. Ubicada en l'actual plaça de Sant Vicent Ferrer i coneguda abans com de la Congregació, encara hui dona nom al barri de la Xerea. Es trobava a on actualment es troba l'iglésia de Sant Tomàs. | Porta Este. Ubicada en l'actual plaça de Sant Vicent Ferrer i coneguda abans com de la Congregació, encara hui dona nom al barri de la Xerea. Es trobava a on actualment es troba l'iglésia de Sant Tomàs. | ||
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
En época romana era la cridava porta Pagador. | En época romana era la cridava porta Pagador. | ||
*'''[[Porta Bab Ibn Sajar]] ''' | * '''[[Porta Bab Ibn Sajar]] ''' | ||
Situada en la plaça contigua a l'actual [[Palau monasteri del Temple]] (els que despuix de la conquista de Jaume I es varen encarregar de defendre-la). Segons el croniste a l'Udri estava orientada cap a la Meca, esta porta es correspondria en l'antiga porta Marina d'época romana. Atres noms que va rebre fon Ali-Bufat Muley, del Cid i del Temple. | Situada en la plaça contigua a l'actual [[Palau monasteri del Temple]] (els que despuix de la conquista de Jaume I es varen encarregar de defendre-la). Segons el croniste a l'Udri estava orientada cap a la Meca, esta porta es correspondria en l'antiga porta Marina d'época romana. Atres noms que va rebre fon Ali-Bufat Muley, del Cid i del Temple. | ||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
Segons el [[Llibre dels Feyts|llibre dels Feyts]] de Jaume I(escrit cap a 1282), és allí a on se va pactar penjar la "senyal real" que seria la prova de la rendició de la ciutat. Segons la crònica , Jaume I, quan va vore la citada senyal se va emocionar i plorant, es va postrar de genolls pera resar unes oracions. | Segons el [[Llibre dels Feyts|llibre dels Feyts]] de Jaume I(escrit cap a 1282), és allí a on se va pactar penjar la "senyal real" que seria la prova de la rendició de la ciutat. Segons la crònica , Jaume I, quan va vore la citada senyal se va emocionar i plorant, es va postrar de genolls pera resar unes oracions. | ||
*'''[[Porta Bab al-Warraq]] ''' | * '''[[Porta Bab al-Warraq]] ''' | ||
Oberta en l'actual carrer del Salvador que donaria a un pont de [[fusta]] que comunicava en uns ravals a l'atre costat del riu i el [[Real Monasteri de la Santissima Trinitat|monasteri de la Trinitat]]. | Oberta en l'actual carrer del Salvador que donaria a un pont de [[fusta]] que comunicava en uns ravals a l'atre costat del riu i el [[Real Monasteri de la Santissima Trinitat|monasteri de la Trinitat]]. | ||
| Llínea 71: | Llínea 71: | ||
En la construcció de la nova muralla cristiana, part de la muralla fon aprofitada com a paret migera entre cases i a vegades, en algunes ocasions va servir per a separar la ciutat cristiana de la musulmana, a on s'obriria porta, com en el [[Portal de Valldigna]], a la zona dels carrers de Baix, de Dalt i Sant Miquel. | En la construcció de la nova muralla cristiana, part de la muralla fon aprofitada com a paret migera entre cases i a vegades, en algunes ocasions va servir per a separar la ciutat cristiana de la musulmana, a on s'obriria porta, com en el [[Portal de Valldigna]], a la zona dels carrers de Baix, de Dalt i Sant Miquel. | ||
==Fets bèlics== | == Fets bèlics == | ||
Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla varen ser el lloc i conquiste del Cid, si be degut a la riquea de la ciutat i la seua posició estratègica fon atacada diverses vegades. | Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla varen ser el lloc i conquiste del Cid, si be degut a la riquea de la ciutat i la seua posició estratègica fon atacada diverses vegades. | ||
| Llínea 83: | Llínea 83: | ||
*El [[rei de Castella]] que s'havia aliat en genovesos i pisans, va posar siti a la ciutat en l'any [[1092]], genovesos i pisans atacarien Valéncia per mar i Alfons VI per terra, pero el rei castellà va haver de retirar-se quan [[el Cid]] va iniciar una campanya per terres castellanes, ya que Rodrigo considerava que Valéncia li era sumissa. | * El [[rei de Castella]] que s'havia aliat en genovesos i pisans, va posar siti a la ciutat en l'any [[1092]], genovesos i pisans atacarien Valéncia per mar i Alfons VI per terra, pero el rei castellà va haver de retirar-se quan [[el Cid]] va iniciar una campanya per terres castellanes, ya que Rodrigo considerava que Valéncia li era sumissa. | ||
*Els notables, varen rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat [[el Puig]], va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de [[1093]] i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle despuix faria [[Jaume I]]. Es va instalar per la contornada de [[Mestalla]] i va bloquejar la ciutat, va arrasar l'horta, va destruir les séquies, molins, i alguns ravals, en els que va deixar guarnició. | * Els notables, varen rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat [[el Puig]], va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de [[1093]] i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle despuix faria [[Jaume I]]. Es va instalar per la contornada de [[Mestalla]] i va bloquejar la ciutat, va arrasar l'horta, va destruir les séquies, molins, i alguns ravals, en els que va deixar guarnició. | ||
:Es varen succeir els atacs per la zona del [[Tossal]], a on encara hui es poden observar restos arqueològics de la vall-séquia i el mur, els sitiats eixien per la [[porta de Roteros]] i entaulaven batalla. El raval del mateix nom va caure en les seues mans i a on també va establir guarnició. | :Es varen succeir els atacs per la zona del [[Tossal]], a on encara hui es poden observar restos arqueològics de la vall-séquia i el mur, els sitiats eixien per la [[porta de Roteros]] i entaulaven batalla. El raval del mateix nom va caure en les seues mans i a on també va establir guarnició. | ||
| Llínea 101: | Llínea 101: | ||
* Jaume I | * Jaume I | ||
==Referències== | == Referències == | ||
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
*[http://www.jdiezarnal.com/valenciamurallasvalencia.Html Les muralles àraps de Valéncia en la pàgina de J. Díez Arnal] | * [http://www.jdiezarnal.com/valenciamurallasvalencia.Html Les muralles àraps de Valéncia en la pàgina de J. Díez Arnal] | ||
==Bibliografia== | == Bibliografia == | ||
* Valéncia Antiga o siga relació de les portes, carrers i places que tenia la dita ciutat en els sigles més immediats a la conquiste. Lamarca, Luis. 1848. | * Valéncia Antiga o siga relació de les portes, carrers i places que tenia la dita ciutat en els sigles més immediats a la conquiste. Lamarca, Luis. 1848. | ||
* La Muralla islámica de Valencia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna). 03-05-2009. | * La Muralla islámica de Valencia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna). 03-05-2009. | ||
[[Categoria:Art de al-Àndalus]] | [[Categoria:Art de al-Àndalus]] | ||