Diferència entre les revisions de "Fòrmula 1"

Text reemplaça - 'Mancomunitat Britànica de Nacions' a 'Mancomunitat Britànica de Nacions'
Sin resumen de edición
 
Llínea 25: Llínea 25:
En l'any [[1962]], Lotus va presentar un coche en un chassis monocasco d'[[alumini]] en lloc del tradicional chassis tubular. Est va resultar ser el major alvanç tecnològic des de l'introducció dels coches en motor central. En [[1968]], Lotus va incloure el logotip d'Imperial Tobacco en els seus automòvils, introduint el patrocini de marques de tabac en este deport.
En l'any [[1962]], Lotus va presentar un coche en un chassis monocasco d'[[alumini]] en lloc del tradicional chassis tubular. Est va resultar ser el major alvanç tecnològic des de l'introducció dels coches en motor central. En [[1968]], Lotus va incloure el logotip d'Imperial Tobacco en els seus automòvils, introduint el patrocini de marques de tabac en este deport.


L'aerodinàmica va adquirir llentament importància en el disseny dels coches a partir de l'aparició perfiles aerodinàmics a finals dels anys 1960. A finals de la década següent, Lotus va presentar una carrosseria en efecte solc, que generava una enorme força de sustentació negativa i vaig permetre circular a majors velocitats en les curves —encara que el concepte ya havia segut utilisat en l'Chaparral 2J de Jim Hall, en l'any [[1970]]. Tan grans eren les forces aerodinàmiques que pressionaven els coches a la pista, fins a 5 g, que va ser necessari aumentar la rigidea dels molls de la suspensió, per a que influïren menys en l'altura del chassis respecte al sol, deixant a la suspensió casi rígida. Este aument de rigidea de la suspensió feya dependre casi en exclusiva dels neumàtics per a esmortir al chassis i al pilot respecte a les irregularitats de la superfície del circuit.
L'aerodinàmica va adquirir llentament importància en el disseny dels coches a partir de l'aparició perfiles aerodinàmics a finals dels anys 1960. A finals de la década següent, Lotus va presentar una carrosseria en efecte solc, que generava una enorme força de sustentació negativa i vaig permetre circular a majors velocitats en les curves —encara que el concepte ya havia segut utilisat en l'Chaparral 2J de Jim Hall, en l'any [[1970]]. Tan grans eren les forces aerodinàmiques que pressionaven els coches a la pista, fins a 5 g, que va ser necessari aumentar la rigidea dels molls de la suspensió, per a que influïren menys en l'altura del chassis respecte al sol, deixant a la suspensió casi rígida. Este aument de rigidea de la suspensió feya dependre casi en exclusiva dels neumàtics per a esmortir al chassis i al pilot respecte a les irregularitats de la superfície del circuit.


{{Traduït de|es|Fórmula 1}}
{{Traduït de|es|Fórmula 1}}
[[Categoria:Automovilisme]]
[[Categoria:Automovilisme]]