Diferència entre les revisions de "Fòrmula 1"
Text reemplaça - 'Mancomunitat Britànica de Nacions' a 'Mancomunitat Britànica de Nacions' |
Sin resumen de edición |
||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
En l'any [[1962]], Lotus va presentar un coche en un chassis monocasco d'[[alumini]] en lloc del tradicional chassis tubular. Est va resultar ser el major alvanç tecnològic des de l'introducció dels coches en motor central. En [[1968]], Lotus va incloure el logotip d'Imperial Tobacco en els seus automòvils, introduint el patrocini de marques de tabac en este deport. | En l'any [[1962]], Lotus va presentar un coche en un chassis monocasco d'[[alumini]] en lloc del tradicional chassis tubular. Est va resultar ser el major alvanç tecnològic des de l'introducció dels coches en motor central. En [[1968]], Lotus va incloure el logotip d'Imperial Tobacco en els seus automòvils, introduint el patrocini de marques de tabac en este deport. | ||
L'aerodinàmica va adquirir llentament importància en el disseny dels coches a partir de l'aparició perfiles aerodinàmics a finals dels anys 1960. A finals de la década següent, Lotus va presentar una carrosseria en efecte solc, que generava una enorme força de sustentació negativa i vaig permetre circular a majors velocitats en les curves —encara que el concepte ya havia segut utilisat en l'Chaparral 2J de Jim Hall, en l'any [[1970]]. Tan grans eren les forces aerodinàmiques que pressionaven els coches a la pista, fins a 5 g, que va ser necessari aumentar la rigidea dels molls de la suspensió, per a que influïren menys en l'altura del chassis respecte al sol, deixant a la suspensió casi rígida. Este aument de rigidea de la suspensió feya dependre casi en exclusiva dels neumàtics per a esmortir al chassis i al pilot respecte a les irregularitats de la superfície del circuit. | L'aerodinàmica va adquirir llentament importància en el disseny dels coches a partir de l'aparició perfiles aerodinàmics a finals dels anys 1960. A finals de la década següent, Lotus va presentar una carrosseria en efecte solc, que generava una enorme força de sustentació negativa i vaig permetre circular a majors velocitats en les curves —encara que el concepte ya havia segut utilisat en l'Chaparral 2J de Jim Hall, en l'any [[1970]]. Tan grans eren les forces aerodinàmiques que pressionaven els coches a la pista, fins a 5 g, que va ser necessari aumentar la rigidea dels molls de la suspensió, per a que influïren menys en l'altura del chassis respecte al sol, deixant a la suspensió casi rígida. Este aument de rigidea de la suspensió feya dependre casi en exclusiva dels neumàtics per a esmortir al chassis i al pilot respecte a les irregularitats de la superfície del circuit. | ||
{{Traduït de|es|Fórmula 1}} | {{Traduït de|es|Fórmula 1}} | ||
[[Categoria:Automovilisme]] | [[Categoria:Automovilisme]] | ||