Diferència entre les revisions de "Illa de Tabarca" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 15:

Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els [[Antiga Grècia|grecs]] la van denominar ''"Planesia"'' i els [[Antiga Roma|romans]] ''"Planaria"''.

Durant els atacs a la costa alacantina dels [[corsari]]s [[~~barbaresc~~]]s vinguts d'[[Alger]], fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar ''~~ràzies~~'' des de [[El Campello]] fins a [[Guardamar del Segura]].

Durant els atacs a la costa alacantina dels [[corsari]]s [[berberesc]]s vinguts d'[[Alger]], fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar ''razzies'' des de [[El Campello]] fins a [[Guardamar del Segura]].

Abans de [[1700]] era coneguda com ''Illa de Sant Pau'' i ''Illa Plana'', a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la ''Alerons Illa'' i, inclús, illot de ''Santa Pola''.

La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige [[~~Ligures~~|~~ligure~~]] durant el regnat de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], procedents de la chicoteta illa [[~~Túnisia~~|~~tunecina~~]] de [[Tabarka]], la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la [[República de Gènova]], la Tabarka africana fon somesa en [[1741]] pel [[bei]] de [[Tunis]] i en [[1756]] va passar a dependre dels algerins.

La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige [[Ligurs|ligur]] durant el regnat de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], procedents de la chicoteta illa [[Tunis|tunisenc]] de [[Tabarka]], la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la [[República de Gènova]], la Tabarka africana fon somesa en [[1741]] pel [[bei]] de [[Tunis]] i en [[1756]] va passar a dependre dels algerins.

El monarca espanyol els va reduir en [[1768]], traslladant-los a la ciutat d'[[Alacant]] a on, provisionalment, van quedar instalats en el Colege de la [[Companyia de Jesús]], buit després de l'expulsió dels [[jesuïtes]] (1767). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de ''Sant Pau'', on d'acort en un pla urbanístic ~~del~~ [[~~Enginyeria~~ militar|ingenier militar]] [[Ferran Méndez]] es van construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de Carles III. A partir de 1770 l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar~~-se~~ a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres.

El monarca espanyol els va reduir en [[1768]], traslladant-los a la ciutat d'[[Alacant]] a on, provisionalment, van quedar instalats en el Colege de la [[Companyia de Jesús]], buit després de l'expulsió dels [[jesuïtes]] (1767). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de ''Sant Pau'', a on d'acort en un pla urbanístic de l'[[Ingenieria militar|ingenier militar]] [[Ferran Méndez]] es van construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de Carles III. A partir de 1770 l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres.

Hi ha una serie d'illots i [[escull]]s que rodegen Tabarca: La Nau, l'Escull Roig, Cap del Moro, La Galera, La Sabata i l'Escull Negre.

Llínea 30:

El turisme és la principal activitat econòmica de l'illa, visitada per gran número de turistes durant els mesos d'estiu gràcies als barcos que des d'Alacant i sobretot des de Santa Pola efectuen viages durant tot el dia.

== ~~Veore~~ també ==

== Vore també ==

* [[Plaja de Tabarca]]

* [[Port Vell (plaja)|Plaja del Port Vell]]

Llínea 38:

* [http://www.alicante-ayto.es/medioambiente/rmtabarca.html Tabarca]

* [http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=es&q=Calle+de+la+Isla+de+Tabarca,+28035+Madrid,+Comunidad+de+Madrid&sll=40.396764,-3.713379&sspn=9.568648,23.269043&ie=UTF8&cd=5&geocode=FUylaQIdGDTH_w&split=0&t=h&z=16&iwloc=A/ Camp de fútbol Illa de Tabarca en GoogleMaps]

~~{{coord|38|10|N|0|28|W|type:isle|display=title}}~~

[[Categoria:entitats de població d'Alacant|Tabarca, Illa de]]

[[Categoria:archipèlecs i illes de la província d'Alacant|Tabarca]]

[[Categoria:Alacant]]

@@ Llínea 15: / Llínea 15: @@
 Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els [[Antiga Grècia|grecs]] la van denominar ''"Planesia"'' i els [[Antiga Roma|romans]] ''"Planaria"''.
-Durant els atacs a la costa alacantina dels [[corsari]]s [[barbaresc]]s vinguts d'[[Alger]], fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar ''ràzies'' des de [[El Campello]] fins a [[Guardamar del Segura]].
+Durant els atacs a la costa alacantina dels [[corsari]]s [[berberesc]]s vinguts d'[[Alger]], fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar ''razzies'' des de [[El Campello]] fins a [[Guardamar del Segura]].
 Abans de [[1700]] era coneguda com ''Illa de Sant Pau'' i ''Illa Plana'', a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la ''Alerons Illa'' i, inclús, illot de ''Santa Pola''.
-La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige [[Ligures|ligure]] durant el regnat de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], procedents de la chicoteta illa [[Túnisia|tunecina]] de [[Tabarka]], la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la [[República de Gènova]], la Tabarka africana fon somesa en [[1741]] pel [[bei]] de [[Tunis]] i en [[1756]] va passar a dependre dels algerins.
+La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige [[Ligurs|ligur]] durant el regnat de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], procedents de la chicoteta illa [[Tunis|tunisenc]] de [[Tabarka]], la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la [[República de Gènova]], la Tabarka africana fon somesa en [[1741]] pel [[bei]] de [[Tunis]] i en [[1756]] va passar a dependre dels algerins.
-El monarca espanyol els va reduir en [[1768]], traslladant-los a la ciutat d'[[Alacant]] a on, provisionalment, van quedar instalats en el Colege de la [[Companyia de Jesús]], buit després de l'expulsió dels [[jesuïtes]] (1767). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de ''Sant Pau'', on d'acort en un pla urbanístic del [[Enginyeria militar|ingenier militar]] [[Ferran Méndez]] es van construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de Carles III. A partir de 1770 l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar-se a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres.
+El monarca espanyol els va reduir en [[1768]], traslladant-los a la ciutat d'[[Alacant]] a on, provisionalment, van quedar instalats en el Colege de la [[Companyia de Jesús]], buit després de l'expulsió dels [[jesuïtes]] (1767). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de ''Sant Pau'', a on d'acort en un pla urbanístic de l'[[Ingenieria militar|ingenier militar]] [[Ferran Méndez]] es van construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de Carles III. A partir de 1770 l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres.
 Hi ha una serie d'illots i [[escull]]s que rodegen Tabarca: La Nau, l'Escull Roig, Cap del Moro, La Galera, La Sabata i l'Escull Negre.
@@ Llínea 30: / Llínea 30: @@
 El turisme és la principal activitat econòmica de l'illa, visitada per gran número de turistes durant els mesos d'estiu gràcies als barcos que des d'Alacant i sobretot des de Santa Pola efectuen viages durant tot el dia.
-== Veore també ==
+== Vore també ==
 * [[Plaja de Tabarca]]
 * [[Port Vell (plaja)|Plaja del Port Vell]]
@@ Llínea 38: / Llínea 38: @@
 * [http://www.alicante-ayto.es/medioambiente/rmtabarca.html Tabarca]
 * [http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=es&q=Calle+de+la+Isla+de+Tabarca,+28035+Madrid,+Comunidad+de+Madrid&sll=40.396764,-3.713379&sspn=9.568648,23.269043&ie=UTF8&cd=5&geocode=FUylaQIdGDTH_w&split=0&t=h&z=16&iwloc=A/ Camp de fútbol Illa de Tabarca en GoogleMaps]
-{{coord|38|10|N|0|28|W|type:isle|display=title}}
 [[Categoria:entitats de població d'Alacant|Tabarca, Illa de]]
 [[Categoria:archipèlecs i illes de la província d'Alacant|Tabarca]]
 [[Categoria:Alacant]]