Diferència entre les revisions de "Baralla espanyola"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 5: Llínea 5:


Històricament se fabricaren versions a on la baralla no duya els números 8 i 9, per lo que solament proveïen 40 naips, açò no era infreqüent degut a que existien jocs molt populars que no els usaven. Actualment certes baralles inclouen ademés 2 [[comodí|comodins]], per això poden ser de 40, 48 o de 50 naips depenent del joc. La baralla espanyola ademés és utilisada en els llocs històricament lligats a [[Espanya]]: [[Iberoamèrica]], [[Guinea Equatorial]] i [[Filipines]].
Històricament se fabricaren versions a on la baralla no duya els números 8 i 9, per lo que solament proveïen 40 naips, açò no era infreqüent degut a que existien jocs molt populars que no els usaven. Actualment certes baralles inclouen ademés 2 [[comodí|comodins]], per això poden ser de 40, 48 o de 50 naips depenent del joc. La baralla espanyola ademés és utilisada en els llocs històricament lligats a [[Espanya]]: [[Iberoamèrica]], [[Guinea Equatorial]] i [[Filipines]].
== Simbologia ==
La simbologia dels pals es la següent:
* L'or, representaria la noblea i la burguesia.
* La copa, el clero.
* L'espasa, als cavallers.
* El bastos, al poble pla.
== Jocs freqüents en Espanya ==
Entre els numerosos jocs de la baralla de cartes espanyola, podem citar:
* Tute
* Mus
* Ronda
* Brisca
* Guinyot
* Granera
* Cinquet
* Solitari


== Galeria ==
== Galeria ==
Llínea 13: Llínea 35:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Corominas, Joan y Jose Antonio Pascual 1981 "Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico" Madrid: Gredos s.v. "naipe"
* Corominas, Joan y Jose Antonio Pascual 1981 "Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico" Madrid: Gredos s.v. "naipe"
* Chamorro Fernández, María Inés. Léxico del naipe del Siglo de Oro, 2005
* Chamorro Fernández, María Inés. Léxico del naipe del Siglo de Oro, 2005