Diferència entre les revisions de "Pilar García Comeche, 'Pilareta'"

← Edició anterior Edició següent →

VisualWikitext

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 }}
-'''Pilar García Comeche, «Pilareta'''», va naixer en l'any [[1930]] en el barri de [[Russafa]] de la [[ciutat de Valéncia]], i va faltar el dia [[14 de giner]] de [[2017]], als 87 anys d'edat.
+'''Pilar García Comeche, «Pilareta»''' ([[Valéncia]], [[1930]] - [[14 de giner]] de [[2017]]) fon una cantant [[Valencians|valenciana]] de [[Cant d'estil valencià]].
-Va ser un dels grans referents del [[cant valencià]] durant més de 60 anys, gènero que va cultivar durant décades despuix d'iniciar-se en la vora de les [[Jota|jotes]] aragoneses, lloc del que era originari el seu pare.
+== Biografia ==
-Es va cultivar en l'art folklòric valencià a partir de mitan dels anys cinquanta del [[sigle XX]]. Va ser son pare qui li va ensenyar de molt chiqueta a cantar jotes aragoneses. Durant els [[anys 1940]], de la mà del seu yayo matern, va escoltar en la [[Fira de juliol]] a grans cantadors d'estil com la Blanqueta i el Torrentí.
+Pilareta naixqué en l'any [[1930]], en el barri de [[Russafa]] de la [[ciutat de Valéncia]], i va faltar el dia [[14 de giner]] de l'any [[2017]], als 87 anys d'edat.
-Les ensenyances del Chiquet de Mislata l'influiren moltisim i ya no abandonaria, sent un dels grans pilars en el que s'ha sostengut este art, la supervivència del qual és precària des de fa décades.
+Fon una de les grans referents del [[Cant valencià]] durant més de 60 anys, gènero que va cultivar durant décades despuix d'iniciar-se en la vora de les [[Jota|jotes]] aragoneses, lloc del que era originari el seu pare.
+Es va cultivar en l'art folclòric valencià a partir de mitan dels anys cinquanta del [[sigle XX]]. Fon son pare qui li va ensenyar, de molt chiqueta, a cantar jotes aragoneses. Durant els [[anys 1940]], de la mà del seu yayo matern, va escoltar en la [[Fira de juliol]] a grans cantadors d'estil com [[la Blanqueta]] i [[el Torrentí]].
+Les ensenyances del [[Chiquet de Mislata]] l'influiren moltíssim i ya no abandonaria, sent una de les grans, un pilar en el que s'ha sostengut est art, la supervivència del qual és precària des de fa décades.
+En l'any [[1950]] es va inscriure en un concurs de jotes en el [[Centre Aragonés de Valéncia]], guanyant un accésit. I a continuació va estudiar en l'escola de jotes, destacant per la seua facilitat d'aprenentage i les seues facultats vocals.
-En [[1950]] es va inscriure en un concurs de jotes en el Centre Aragonés de Valéncia, guanyant un accésit. I a continuació va estudiar en l'escola de jotes, destacant per la seua facilitat d'aprenentage i les seues facultats vocals.
 [[Archiu:Pilareta2.jpg|thumb|250px|Pilareta]]
-Durant una nit de ronda en [[Rocafort]], en l'any [[1952]], el director de la rondalla del Centre Aragonés, el mestre Jarque, va animar al Chiquet de Benaguasil, el Chiquet de Bétera, la Blanqueta, i la Serrana, entre uns atres.
-Des de [[1974]], i durant casi quaranta anys, l'han acompanyat com versadors el Torrentí, el Chiquet de Mislata, el Chiquet del Carme i el Naiet de Bétera. I com a músics, entre uns atres, la Colla de Vent de Torrent, dirigida per Calet i com dolçainers Joan Blasco i Pierres de Chiva.
+Durant una nit de ronda en [[Rocafort]], en l'any [[1952]], el director de la rondalla del Centre Aragonés, el mestre Jarque, va animar al [[Chiquet de Benaguasil]], el [[Chiquet de Bétera]], la Blanqueta, i [[la Serrana]], entre uns atres.
-Des dels [[anys 1960]] va portar el cant valencià per tota [[Espanya]] i [[Europa]] en grups folclòrics d'Educació i Descans i a partir de [[1976]] en el Grup de Danses La Senyera fundat per ella mateixa. En [[1983]], en la plaça de Sant Pere de Roma, va cantar davant del [[Papa]] Juan Pablo II. En [[1984]] varen guanyar el Primer Premi Mundial en el Festival de Pescara ([[Itàlia]]). Ha gravat cant valencià en 10 publicacions sonores en el Chiquet del Carme ([[1972]]) i [[Enric Pastor Sanmiguel, "Pastoret"|Pastoret]] ([[1973]]), en el seu propi grup ([[1981]], [[1986]], [[1993]]) i ha intervingut en l'Antologia del Cant Valéncia d'Estil.
+Des de l'any [[1974]], i durant casi quaranta anys, l'han acompanyat com versadors el Torrentí, el Chiquet de Mislata, el Chiquet del Carme i el Naiet de Bétera. I com a músics, entre uns atres, la Colla de Vent de Torrent, dirigida per Calet i com dolçainers Joan Blasco i Pierres de Chiva.
+Des dels [[anys 1960]] va portar el cant valencià per tota [[Espanya]] i [[Europa]] en grups folclòrics d'Educació i Descans i a partir de [[1976]] en el [[Grup de Danses la Senyera]] fundat per ella mateixa.
+En [[1983]], en la plaça de Sant Pere de Roma, va cantar davant del [[Joan Pau II|Papa Joan Pau II]]. En [[1984]] varen guanyar el Primer Premi Mundial en el Festival de Pescara ([[Itàlia]]). Ha gravat cant valencià en 10 publicacions sonores en el Chiquet del Carme ([[1972]]) i [[Enric Pastor Sanmiguel, "Pastoret"|Pastoret]] ([[1973]]), en el seu propi grup ([[1981]], [[1986]], [[1993]]) i ha intervingut en l'Antologia del Cant Valéncia d'Estil.
 Pilareta tenia una veu clara i potent que transmetia l'intensitat del cant valencià en tota la seua força i ha segut per això una de les més reconeguda cantadora d’estil actual.
@@ Llínea 30: / Llínea 38: @@
 [[Archiu:Pilareta3.jpg|thumb|250px|Homenage a Pilareta en l'any [[2015]]]]
-En [[novembre]] de [[2015]], i ya en 85 anys, va entusiasmar a un [[Palau de la Música]] ple en un festival dedicat a Joaquín Sorolla, en el que va mostrar les seues facultats junt al Grup de Danses la Senyera, que ella mateixa va fundar i en el que va viajar per mig món, incloent una actuació en la Plaça de Sant Pere de Roma en 1983. Queda un llegat de gravacions sonores de la seua chorrada de veu i les seues portentoses facultats, desenrollades a lo llarc de 60 anys de carrera.
+En [[novembre]] de [[2015]], i ya en 85 anys, va entusiasmar a un [[Palau de la Música]] ple en un festival dedicat a [[Joaquim Sorolla]], en el que va mostrar les seues facultats junt al Grup de Danses la Senyera, que ella mateixa va fundar i en el que va viajar per mig món, incloent una actuació en la Plaça de Sant Pere de Roma en [[1983]].
-"Gràcies per totes les voltes que m'has posat els pèls de punta, gràcies per totes les voltes que has compartit escenari en mi, per la teua veu i per la forma d'entendre el folclore", sigueren paraules de Raúl Gómez Soler, un dels membres del Grup de Danses.
+Queda un llegat de gravacions sonores de la seua gran veu i les seues portentoses facultats, desenrollades a lo llarc de 60 anys de carrera.
+{{Cita|Gràcies per totes les voltes que m'has posat els pèls de punta, gràcies per totes les voltes que has compartit escenari en mi, per la teua veu i per la forma d'entendre el folclore|Paraules de Raúl Gómez Soler, un dels membres del Grup de Danses}}
 == Vore també ==