Diferència entre les revisions de "Lluís Fornés"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
| nom = Lluís Fornés i Pérez-Costa
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Filòlec, escritor i cantant.
| data_naix = [[12 d'octubre]] de [[1945]] 
| lloc_naix = [[Pedreguer]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort = 
}}
'''Lluís Fornés i Pérez-Costa''' ([[Pedreguer]], [[12 d'octubre]] de [[1945]]), és un filòlec, escritor, cantant i crític musical [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Panoccitanisme|panoccitanista]], conegut fonamentalment per la seua anterior faceta de cantautor com a '''Lluís el Sifoner''', activitat en la qual va triumfar en la [[Transició espanyola|Transició]].
'''Lluís Fornés i Pérez-Costa''' ([[Pedreguer]], [[12 d'octubre]] de [[1945]]), és un filòlec, escritor, cantant i crític musical [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Panoccitanisme|panoccitanista]], conegut fonamentalment per la seua anterior faceta de cantautor com a '''Lluís el Sifoner''', activitat en la qual va triumfar en la [[Transició espanyola|Transició]].


== Biografia ==
== Biografia ==
Lluís Fornés naixqué en la població valenciana de Pedreguer, en la comarca de [[La Maria Alta]], el 12 d'octubre de l'any 1945.


Com a cantant començà en l'any [[1973]] en el grup de folc "Crit i Cant"; en desaparéixer el grup, continuà en solitari i en [[1975]] fon el primer classificat en el III Festival de la Cançó de Xàtiva. A partir d'eixe moment, les seues actuacions es multiplicaren per terres valencianes fins a l'any [[1989]]. Pero feu un llarc parèntesis en la seua carrera musical a partir del rebuig que rebé per la seua colaboració en [[Amadeu Fabregat]] en la llista de paraules "prohibides" en [[RTVV]], fet pel qual fon chiulat de manera considerable al [[Teatre Principal de Valéncia]] i pràcticament no el deixaren cantar. Això feu que declarara que «el Sifoner ha mort».  
Com a cantant començà en l'any [[1973]] en el grup de folc "Crit i Cant"; en desaparéixer el grup, continuà en solitari i en [[1975]] fon el primer classificat en el III Festival de la Cançó de Xàtiva. A partir d'eixe moment, les seues actuacions es multiplicaren per terres valencianes fins a l'any [[1989]]. Pero feu un llarc parèntesis en la seua carrera musical a partir del rebuig que rebé per la seua colaboració en [[Amadeu Fabregat]] en la llista de paraules "prohibides" en [[RTVV]], fet pel qual fon chiulat de manera considerable al [[Teatre Principal de Valéncia]] i pràcticament no el deixaren cantar. Això feu que declarara que «el Sifoner ha mort».