Diferència entre les revisions de "Vicente Enrique i Tarancón"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
En [[1969]] es nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal este any també va ser triat per unanimitat acadèmic de número de la [[Reial Acadèmia Espanyola de la llengua]]. | En [[1969]] es nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal este any també va ser triat per unanimitat acadèmic de número de la [[Reial Acadèmia Espanyola de la llengua]]. | ||
[[1971]], administrador apostòlic de l'archidiòcesis de Madrit-Alcalà i deseguida Bisbe d'esta seu. President de la Conferència Episcopal Espanyola, càrrec que ocuparia una década. | [[1971]], administrador apostòlic de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalà]] i deseguida Bisbe d'esta seu. President de la Conferència Episcopal Espanyola, càrrec que ocuparia una década. | ||
El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de transició espanyola i va mantindre contactes ab tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar al decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Després de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de "Tarancón, al paredón" (“afuselleu Tarancón”). El prelat també va oficiar el funeral per la mort de [[Francisco Franco]] el 20 de novembre de [[1975]] i va presidir dies després la Missa de l'Esperit Sant, en la qual [[Joan Carles I|Joan Carles de Borbó]] va ser coronat rei d'[[Espanya]]. En les seues homilies, el cardenal va advocar per la reconciliació i va defensar els drets humans i les llibertats. | El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de transició espanyola i va mantindre contactes ab tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar al decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Després de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de "Tarancón, al paredón" (“afuselleu Tarancón”). El prelat també va oficiar el funeral per la mort de [[Francisco Franco]] el 20 de novembre de [[1975]] i va presidir dies després la Missa de l'Esperit Sant, en la qual [[Joan Carles I|Joan Carles de Borbó]] va ser coronat rei d'[[Espanya]]. En les seues homilies, el cardenal va advocar per la reconciliació i va defensar els drets humans i les llibertats. | ||