Diferència entre les revisions de "Sevilla"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
| editor = Direcció de l'Estat. BOE núm. 68/2007, Espanya | | editor = Direcció de l'Estat. BOE núm. 68/2007, Espanya | ||
| fechaacceso = 9-12-2008 | | fechaacceso = 9-12-2008 | ||
}}</ref> Sevilla contava en 2009 en 703.206 habitants segons el [[cens de població]],<ref>{{cita web | }}</ref> Sevilla contava en [[2009]] en 703.206 habitants segons el [[cens de població]],<ref>{{cita web | ||
|url = http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2008%2F&file=pcaxis&N=&L=0 | |url = http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2008%2F&file=pcaxis&N=&L=0 | ||
|título = Sifres de població referides al 01/01/2008 Real Decret 2124/2008, de 26 de decembre | |título = Sifres de població referides al 01/01/2008 Real Decret 2124/2008, de 26 de decembre | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
|editor = Institut Nacional d'Estadística, Espanya | |editor = Institut Nacional d'Estadística, Espanya | ||
|fecha accés = 13-13-2008 | |fecha accés = 13-13-2008 | ||
}}</ref> sent la quarta ciutat d'Espanya per població després de [[Madrit]], [[Barcelona]] i [[Valéncia]]. El municipi té una extensió de 140,8 km<sup>2</sup>.<ref name="SIMA">«[http://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadistica/sima/htm/sm41091.htm Sevilla]», en ''Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia'', Institut d'Estadística d'Andalusia. [28-9-2008].</ref> L'[[àrea metropolitana de Sevilla]] està composta per 46 municipis i inclou una població de 1.499.673 habitants(Padró Municipal d'Habitants, 2009), ocupant una superfície de 4.900 km<sup>2</sup>.<ref>{{cita web | }}</ref> sent la quarta ciutat d'Espanya per població després de [[Madrit]], [[Barcelona]] i [[Valéncia]]. El municipi té una extensió de 140,8 km<sup>2</sup>.<ref name="SIMA">«[http://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadistica/sima/htm/sm41091.htm Sevilla]», en ''Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia'', Institut d'Estadística d'Andalusia. [28-9-2008].</ref> L'[[àrea metropolitana de Sevilla]] està composta per 46 municipis i inclou una població de 1.499.673 habitants(Padró Municipal d'Habitants, [[2009]]), ocupant una superfície de 4.900 km<sup>2</sup>.<ref>{{cita web | ||
| url = http://www.geogra.uah.es/web_11_cig/cdXICIG/docs/01-PDF_Comunicaciones_coloquio/pdf-1/com-P1-29.pdf | | url = http://www.geogra.uah.es/web_11_cig/cdXICIG/docs/01-PDF_Comunicaciones_coloquio/pdf-1/com-P1-29.pdf | ||
| títul = Tensió territorial i transformacions recents en l'aglomeració metropolitana de Sevilla | | títul = Tensió territorial i transformacions recents en l'aglomeració metropolitana de Sevilla | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
| editor = El País.Com- Andalusia | | editor = El País.Com- Andalusia | ||
| fechaacceso = 9-12.2008 | | fechaacceso = 9-12.2008 | ||
}}</ref> El seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals la convertixen en una ciutat receptora de turisme nacional i internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la [[Penell]], la [[catedral de Sevilla|Catedral]], el [[Reals Alcassers|Alcàsser]], l'[[Archiu d'Índies]] i la [[Torre de l'Or]]. Alguns d'estos monuments van ser declarats [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] en [[1987]]. El [[Museu de Belles Arts de Sevilla]] és el museu més visitat d'Andalusia i la segona pinacoteca més important d'Espanya.<ref>{{cita web | }}</ref> El seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals la convertixen en una ciutat receptora de turisme nacional i internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la [[Penell]], la [[catedral de Sevilla|Catedral]], el [[Reals Alcassers|Alcàsser]], l'[[Archiu d'Índies]] i la [[Torre de l'Or]]. Alguns d'estos monuments van ser declarats [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] en [[1987]]. El [[Museu de Belles Arts de Sevilla]] és el museu més visitat d'Andalusia i la segona pinacoteca més important d'[[Espanya]].<ref>{{cita web | ||
| url = http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/museos/92.Htm | | url = http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/museos/92.Htm | ||
| títul = Museu de Belles Arts de Sevilla | | títul = Museu de Belles Arts de Sevilla | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
}}</ref> | }}</ref> | ||
El [[Port de Sevilla]], situat a uns 80 [[km]] del [[oceà Atlàntic]] és l'únic port fluvial d'Espanya, puix el riu [[Guadalquivir]] és navegable des de la seua desembocadura en [[Sanlúcar de Barrameda]] fins a Sevilla, estant llimitat el tamany dels barcos que accedixen a Sevilla per les condicions de navegabilitat del riu.<ref>{{cita web | El [[Port de Sevilla]], situat a uns 80 [[km]] del [[oceà Atlàntic]] és l'únic port fluvial d'[[Espanya]], puix el riu [[Guadalquivir]] és navegable des de la seua desembocadura en [[Sanlúcar de Barrameda]] fins a Sevilla, estant llimitat el tamany dels barcos que accedixen a Sevilla per les condicions de navegabilitat del riu.<ref>{{cita web | ||
| url = http://www.apsevilla.com/nodo_1/texto_1_1.htm | | url = http://www.apsevilla.com/nodo_1/texto_1_1.htm | ||
| títul = Port de Sevilla | | títul = Port de Sevilla | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
}}</ref> | }}</ref> | ||
Sevilla dispon d'una xàrcia desenrollada de [[transport]] per [[carretera]] i [[ferrocarril]], aixina com d'un [[aeroport]] internacional. És destacable la presència històrica de l'[[indústria aeronàutica]] en la ciutat, dels [[drassana|drassanes]], aixina com de l'indústria militar. | '''Sevilla''' dispon d'una xàrcia desenrollada de [[transport]] per [[carretera]] i [[ferrocarril]], aixina com d'un [[aeroport]] internacional. És destacable la presència històrica de l'[[indústria aeronàutica]] en la ciutat, dels [[drassana|drassanes]], aixina com de l'indústria militar. | ||
En ocasió de la celebració de la [[Exposició Iberoamericana de Sevilla (1929)|Exposició Iberoamericana de 1929]], la ciutat va experimentar un desenroll [[urbanisme|urbanístic]] important marcat per l'edificació de parcs i edificis proyectats per al dit acontenyiment, com el [[parc de Maria Luisa]] o la [[Plaça d'Espanya (Sevilla)|plaça d'Espanya]]. L'[[Exposició Universal de 1992]] va deixar com a llegat en la ciutat una important millora de la infraestructura, principalment en les comunicacions terrestres i aeronàutiques, especialment en l'accés ferroviari del [[Alta Velocitat Espanyola|AVE]] en l'[[estació de Santa Justa]]. Aixina mateix, en els terrenys lliberats de l'Expo s'han implantat empreses de noves tecnologies i centres universitaris. | En ocasió de la celebració de la [[Exposició Iberoamericana de Sevilla (1929)|Exposició Iberoamericana de 1929]], la ciutat va experimentar un desenroll [[urbanisme|urbanístic]] important marcat per l'edificació de parcs i edificis proyectats per al dit acontenyiment, com el [[parc de Maria Luisa]] o la [[Plaça d'Espanya (Sevilla)|plaça d'Espanya]]. L'[[Exposició Universal de 1992]] va deixar com a llegat en la ciutat una important millora de la infraestructura, principalment en les comunicacions terrestres i aeronàutiques, especialment en l'accés ferroviari del [[Alta Velocitat Espanyola|AVE]] en l'[[estació de Santa Justa]]. Aixina mateix, en els terrenys lliberats de l'Expo s'han implantat empreses de noves tecnologies i centres universitaris. | ||
| Llínea 58: | Llínea 58: | ||
}}</ref> | }}</ref> | ||
L'[[Universitat de Sevilla]], fundada en 1505 i en més de 55.000 estudiants, esta catalogada (2009) com la 2a universitat d'Andalusia després de l'Universitat de Granada, la 11a d'Espanya i la 284a del món segons els rankings de baremació internacionals, sent ademés una de les més grans d'Espanya.<ref>{{cita web | L'[[Universitat de Sevilla]], fundada en [[1505]] i en més de 55.000 estudiants, esta catalogada ([[2009]]) com la 2a universitat d'Andalusia després de l'[[Universitat de Granada]], la 11a d'[[Espanya]] i la 284a del món segons els rankings de baremació internacionals, sent ademés una de les més grans d'[[Espanya]].<ref>{{cita web | ||
| url = http://www.us.es/informacion/uscifras | | url = http://www.us.es/informacion/uscifras | ||
| títul = L'Universitat de Sevilla en sifres | | títul = L'Universitat de Sevilla en sifres | ||
| Llínea 64: | Llínea 64: | ||
| editor = Universitat de Sevilla, Espanya | | editor = Universitat de Sevilla, Espanya | ||
| fechaacceso = 9-12-2008 | | fechaacceso = 9-12-2008 | ||
}}</ref> Aixina mateix, l'[[Universitat Pablo d'Olavide]], ubicada en el confrontant municipi de [[Dos Hermanas]], conta en més de 10.000 estudiants. Són mils els estudiants estrangers que es matriculen en els programes [[Erasmus]] i cursos d'espanyol en l'Universitat de Sevilla, que en 2006 fon una de les deu més visitades d'Europa junt en atres huit universitats espanyoles.<ref>{{cita web | }}</ref> Aixina mateix, l'[[Universitat Pablo d'Olavide]], ubicada en el confrontant municipi de [[Dos Hermanas]], conta en més de 10.000 estudiants. Són mils els estudiants estrangers que es matriculen en els programes [[Erasmus]] i cursos d'espanyol en l'[[Universitat de Sevilla]], que en [[2006]] fon una de les deu més visitades d'[[Europa]] junt en atres huit universitats espanyoles.<ref>{{cita web | ||
| url = http://www.consumer.es/web/es/educacion/2006/12/26/158485.php | | url = http://www.consumer.es/web/es/educacion/2006/12/26/158485.php | ||
| títul = Les universitats espanyoles són les preferides pels estudiants d'Erasmus | | títul = Les universitats espanyoles són les preferides pels estudiants d'Erasmus | ||
| Llínea 72: | Llínea 72: | ||
}}</ref> | }}</ref> | ||
Sevilla ha despertat des d'antic l'evocació de dels artistes europeus, especialment durant l'época del [[romanticisme]], veent en ella un lloc pintoresc i exòtic. Un total de 114 [[òpera|operes]] han segut ambientades en esta ciutat, com [[La força del destí (òpera)|La força del destí]], [[Carmen (òpera)|Carmen]] o [[Les bodes de Figaro]]. | '''Sevilla''' ha despertat des d'antic l'evocació de dels artistes europeus, especialment durant l'época del [[romanticisme]], veent en ella un lloc pintoresc i exòtic. Un total de 114 [[òpera|operes]] han segut ambientades en esta ciutat, com [[La força del destí (òpera)|La força del destí]], [[Carmen (òpera)|Carmen]] o [[Les bodes de Figaro]]. | ||