Diferència entre les revisions de "Giuseppe Arcimboldo"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Arcimboldo-Estiu.jpg| Estiu, [[1573]].|thumb|300px|right|''Estiu'' de '''Giuseppe Arcimboldo''']] | [[Image:Arcimboldo-Estiu.jpg| Estiu, [[1573]].|thumb|300px|right|<center>''Estiu'' de '''Giuseppe Arcimboldo'''</center>]] | ||
'''Giuseppe Arcimboldo''', (també escrit '''Arcimboldi'''; [[Milà]] [[1527]] - íbidem; [[11 de juliol]] de [[1593]]), fon un [[Pintura artística|pintor]] [[italià]], conegut sobretot per les seues representacions [[Manierisme|manieristes]] del rostre humà a partir de flors, fruites, plantes, animals o objectes; açò és, pintava representacions d'estos objectes en el llenç, colocats de tal manera que tot el conjunt tenia una semblança reconeguda en el subjecte retratat. | '''Giuseppe Arcimboldo''', (també escrit '''Arcimboldi'''; [[Milà]] [[1527]] - íbidem; [[11 de juliol]] de [[1593]]), fon un [[Pintura artística|pintor]] [[italià]], conegut sobretot per les seues representacions [[Manierisme|manieristes]] del rostre humà a partir de flors, fruites, plantes, animals o objectes; açò és, pintava representacions d'estos objectes en el llenç, colocats de tal manera que tot el conjunt tenia una semblança reconeguda en el subjecte retratat. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Arcimboldo va nàixer en [[Milà]] en 1527, fill de Biagio, un pintor que va treballar per a la construcció de l'escola de pintors en la [[catedral de Milán|catedral]].<ref>[http://www.iht.com/articles/2007/10/05/arts/melik6.php Giuseppe Arcimboldo's hallucinations: Fantasy or insanity? - International Herald Tribune<!-- Título generado por un bot -->]</ref>Li van encarregar a Arcimboldo disenys per a vidrieres, a partir de 1549, incloent la ''Històries de Santa Caterina d'Alexandria'' en la catedral. En [[1556]] va treballar en Giuseppe Meda en [[Pintura al fresc|frescs]] per a la [[catedral de Monza]]. En 1558, va pintar el cartó per a un gran tapís de la Dormició de la Mare de Deu, que fins al dia de hui penja en la catedral de Com.<ref>[http://www.iht.com/articles/2007/10/05/arts/melik6.php Giuseppe Arcimboldo's hallucinations: Fantasy or insanity? - International Herald Tribune<!-- Título generat per un bot -->]</ref> | Arcimboldo va nàixer en [[Milà]] en [[1527]], fill de Biagio, un pintor que va treballar per a la construcció de l'escola de pintors en la [[catedral de Milán|catedral]].<ref>[http://www.iht.com/articles/2007/10/05/arts/melik6.php Giuseppe Arcimboldo's hallucinations: Fantasy or insanity? - International Herald Tribune<!-- Título generado por un bot -->]</ref>Li van encarregar a Arcimboldo disenys per a vidrieres, a partir de [[1549]], incloent la ''Històries de Santa Caterina d'Alexandria'' en la catedral. En [[1556]] va treballar en Giuseppe Meda en [[Pintura al fresc|frescs]] per a la [[catedral de Monza]]. En [[1558]], va pintar el cartó per a un gran tapís de la Dormició de la Mare de Deu, que fins al dia de hui penja en la catedral de Com.<ref>[http://www.iht.com/articles/2007/10/05/arts/melik6.php Giuseppe Arcimboldo's hallucinations: Fantasy or insanity? - International Herald Tribune<!-- Título generat per un bot -->]</ref> | ||
Va estar al servici dels Habsburg entre els anys [[1560]] i [[1587]]. Se supon que va treballar també en l'Itàlia meridional i que va tindre un taller propi i discípuls en [[Roma]]. | Va estar al servici dels Habsburg entre els anys [[1560]] i [[1587]]. Se supon que va treballar també en l'Itàlia meridional i que va tindre un taller propi i discípuls en [[Roma]]. | ||
En [[1562]] es va convertir en retratiste de tall de [[Maximilià II]] en la cort [[Habsburg]] de [[Praga]]. Fon també el decorador de tall i dissenyador de trages. El rei August de Sajonia, que va visitar Viena en 1570 i 1573, va vore l'obra d'Arcimboldo i li va encarregar una còpia dels seus ''Quatre estacions'' que incorporara els seus propis símbols monàrquics. | En [[1562]] es va convertir en retratiste de tall de [[Maximilià II]] en la cort [[Habsburg]] de [[Praga]]. Fon també el decorador de tall i dissenyador de trages. El rei August de Sajonia, que va visitar [[Viena]] en [[1570]] i [[1573]], va vore l'obra d'Arcimboldo i li va encarregar una còpia dels seus ''Quatre estacions'' que incorporara els seus propis símbols monàrquics. | ||
A Praga va treballar també per a [[Rodolf II]] (emperador des de 1576 fins a 1612) en la seua cort de [[Praga]] i se li considera el «[[Leonardo dóna Vinci]]» de la cort bohèmia, dissenyador d'aparells hidràulics miraculosos (un poc com el seu coetàneu en la cort espanyola [[Juanelo Turriano]]) i d'instruments musicals fantàstics: en este sentit pot dir-se que va treballar per a l'emperador Rodolf II «reemplaçant» la figura del vell Juanelo, els invents de la qual, experiments diversos i aparells mecànics van impressionar el jove Rodolfo durant la seua estada en la cort del seu tio, el rei espanyol [[Felip II d'España|Felipe II]]. | A [[Praga]] va treballar també per a [[Rodolf II]] (emperador des de [[1576]] fins a [[1612]]) en la seua cort de [[Praga]] i se li considera el «[[Leonardo dóna Vinci]]» de la cort bohèmia, dissenyador d'aparells hidràulics miraculosos (un poc com el seu coetàneu en la cort espanyola [[Juanelo Turriano]]) i d'instruments musicals fantàstics: en este sentit pot dir-se que va treballar per a l'emperador [[Rodolf II]] «reemplaçant» la figura del vell Juanelo, els invents de la qual, experiments diversos i aparells mecànics van impressionar el jove Rodolfo durant la seua estada en la cort del seu tio, el rei espanyol [[Felip II d'España|Felipe II]]. | ||
La seua obra convencional, consistent en pintures tradicionals del gènero religiós, ha caigut en l'oblit. No ocorre lo mateix en els seus «caprichos» [[Alegoria|alegòrics]], quadros en que les [[Bodegó|naturalees mortes]], els conjunts de flors, fruites, mariscs o peixos, creguen figures simbòliques. En efecte, estos retrats pre-[[surrealisme|surrealistes]] de caps humans fets de verdures, fruites i arrels, van ser molt admirats pels seus contemporàneus i encara hui susciten fascinació. Els crítics d'art estan debatent actualment si estes pintures eren caprichoses o el producte d'una ment trastornada.<ref>[http://www.iht.com/articles/2007/10/05/arts/melik6.php Giuseppe Arcimboldo's hallucinations: Fantasy or insanity? - International Herald Tribune<!-- Título generado por un bot -->]</ref> | La seua obra convencional, consistent en pintures tradicionals del gènero religiós, ha caigut en l'oblit. No ocorre lo mateix en els seus «caprichos» [[Alegoria|alegòrics]], quadros en que les [[Bodegó|naturalees mortes]], els conjunts de flors, fruites, mariscs o peixos, creguen figures simbòliques. En efecte, estos retrats pre-[[surrealisme|surrealistes]] de caps humans fets de verdures, fruites i arrels, van ser molt admirats pels seus contemporàneus i encara hui susciten fascinació. Els crítics d'art estan debatent actualment si estes pintures eren caprichoses o el producte d'una ment trastornada.<ref>[http://www.iht.com/articles/2007/10/05/arts/melik6.php Giuseppe Arcimboldo's hallucinations: Fantasy or insanity? - International Herald Tribune<!-- Título generado por un bot -->]</ref> | ||
Arcimboldo va morir en Milà. | Arcimboldo va morir en [[Milà]]. | ||
== Llegat == | == Llegat == | ||
Quan l'eixèrcit suec va invadir Praga en 1648, durant la [[Guerra dels Trenta Anys]], van saquejar moltes pintures d'Arcimboldo que estaven en la colecció de Rodolf II. | Quan l'eixèrcit suec va invadir [[Praga]] en [[1648]], durant la [[Guerra dels Trenta Anys]], van saquejar moltes pintures d'Arcimboldo que estaven en la colecció de [[Rodolf II]]. | ||
Les seues obres poden trobar-se en el [[Museu d'Història de l'Art de Viena|Kunsthistorisches]] de [[Viena]], en el Castell d'Ambras en [[Innsbruck]], el [[Louvre]] en [[Paris]], així com en uns quants museus de Suècia. A Itàlia, la seua obra està en [[Cremona]], [[Brescia]], i en la [[Galeria dels Uffizi]] de [[Florència]]. El Wadsworth Atheneum de [[Hartford, Connecticut|Hartford]], [[Connecticut]], el Museu d'Art de [[Denver, Roig]] i el Candie Museum en [[Guernsey]] també tenen pintures d'Arcimboldo. A Espanya, es troba un sol quadro d'Arcimboldo: ''La primavera'', d'un grup de les Quatre estacions ([[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran]], | Les seues obres poden trobar-se en el [[Museu d'Història de l'Art de Viena|Kunsthistorisches]] de [[Viena]], en el Castell d'Ambras en [[Innsbruck]], el [[Louvre]] en [[Paris]], així com en uns quants museus de Suècia. A Itàlia, la seua obra està en [[Cremona]], [[Brescia]], i en la [[Galeria dels Uffizi]] de [[Florència]]. El Wadsworth Atheneum de [[Hartford, Connecticut|Hartford]], [[Connecticut]], el Museu d'Art de [[Denver, Roig]] i el Candie Museum en [[Guernsey]] també tenen pintures d'Arcimboldo. A [[Espanya]], es troba un sol quadro d'Arcimboldo: ''La primavera'', d'un grup de les Quatre estacions ([[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran]], [[Madrit]]). | ||
Les estranyes obres d'Arcimboldo, especialment les seues images múltiples, van ser redescobertes a principis del [[sigle XX]] per artistes [[surrealistes]] com [[Salvador Dalí]]. L'exposició «L'efecte Arcimboldo» que es va celebrar en el Palau Grassi de [[Venècia]] ([[1987]]) va incloure numerosos quadros de «doble sentit». La influència d'Arcimboldo pot vore's igualment en l'obra de [[Shigeo Fukuda]], [[István Orosz]], [[Octavio Ocampo]], i [[Sandro del Prete]], així com en películes de [[Jan Svankmajer]]. | Les estranyes obres d'Arcimboldo, especialment les seues images múltiples, van ser redescobertes a principis del [[sigle XX]] per artistes [[surrealistes]] com [[Salvador Dalí]]. L'exposició «L'efecte Arcimboldo» que es va celebrar en el Palau Grassi de [[Venècia]] ([[1987]]) va incloure numerosos quadros de «doble sentit». La influència d'Arcimboldo pot vore's igualment en l'obra de [[Shigeo Fukuda]], [[István Orosz]], [[Octavio Ocampo]], i [[Sandro del Prete]], així com en películes de [[Jan Svankmajer]]. | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
== Obres destacades == | == Obres destacades == | ||
*Sèries de les ''estacions'' o dels ''Elements'' ([[1563]], [[1566]], [[Viena]], [[Museu d'Història de l'Art de Viena|Kunsthistorisches]] i [[Louvre]]). | *Sèries de les ''estacions'' o dels ''Elements'' ([[1563]], [[1566]], [[Viena]], [[Museu d'Història de l'Art de Viena|Kunsthistorisches]] i [[Louvre]]). | ||
**''primavera'', ([[1563]]), ''Estiu'' (1563), ''hivern'' (1563), ''El foc'', ([[1566]]), ''L'aigua'' (1563- | **''primavera'', ([[1563]]), ''Estiu'' (1563), ''hivern'' ([[1563]]), ''El foc'', ([[1566]]), ''L'aigua'' ([[1563]]-[[1564]]), oli sobre taula, M. Kunsthistorisches, Viena; | ||
**''primavera'', ''Estiu'', ''tardor'' e ''hivern'', ([[1573]]), oli sobre taula, M. Louvre, París. | **''primavera'', ''Estiu'', ''tardor'' e ''hivern'', ([[1573]]), oli sobre taula, M. Louvre, París. | ||
*''primavera'', oli sobre taula, [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran]], [[Madrid]]; | *''primavera'', oli sobre taula, [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran]], [[Madrid]]; | ||
*''El bibliotecari'', (1566), oli sobre llenç, ''L'advocat'', (1566), oli sobre llenç, ''Retrat de Rodolf II en trage de Vertunno'' ([[1591]]), oli sobre taula, Castell de Skokloster, Suècia | *''El bibliotecari'', ([[1566]]), oli sobre llenç, ''L'advocat'', ([[1566]]), oli sobre llenç, ''Retrat de Rodolf II en trage de Vertunno'' ([[1591]]), oli sobre taula, Castell de Skokloster, [[Suècia]] | ||
*''L'olla de llegums''. | *''L'olla de llegums''. | ||
*''Retrat de l'emperador Rodolf II'' ([[1590]]). | *''Retrat de l'emperador Rodolf II'' ([[1590]]). | ||