Diferència entre les revisions de "Jean Cocteau" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 2:

== Biografia ==

Fill de Georges Cocteau i de Eugénie Lecomte, naixqué en Maisons-Laffitte, una menuda ciutat prop de [[París]], i fon el menor de tres germans, despuix de Marthe (1877-1958) i Paul (1881-1961). Son pare, advocat i rentiste, es va suïcidar en [[1898]] disparant-se una bala en el cap. Açò, junt en el posterior trasllat dels seus dos germans en els seus yayos, feu que sa mare fora sobreprotectora en el menut Jean.

En l'any [[1900]] ingressà en el Lycée Condorcet, del que fon expulsat per indisciplina quatre anys més tart, i en [[1906]] va continuar la seua educació en el Lycée Fénelon, a on mai va conseguir un rendiment regular per la seua falta d'interés.

Cocteau començà a escriure poemes a molt primerenca edat i en [[1908]], Édouard de Max, fanàtic de l'obra del jove, el va presentar com un jove prodigi en una ''matinée'' poètica en el Théâtre Fémina. A l'any següent, va publicar la seua primera compilació, ''La lampe d'Aladin''.

En [[1909]], l'any en que es va mudar en sa mare al carrer parisenc d'Anjou, va tindre una fugaç relació en la comediant Madeleine Carlier i, gràcies a la seua amistat en [[Serguéi Diáguilev]] i a la revelació de la seua companyia de dansa, Jean Cocteau va ingressar en el círcul del [[ballet]] i el teatre.

La mort súbita del seu gran amor, [[Raymond Radiguet]], el 12 de decembre de [[1923]] li va afectar terriblement i va aplegar a declarar: «Ya no escriuré». Desesperat, Cocteau s'aficiona a l'[[opi]] i a pesar de numeroses cures de desintoxicació, consumirà drogues fins al final de la seua vida. En [[1925]] coneix a [[Jean Desbordes]] (1906-1944) a qui dibuixarà en els ''25 Dessins d'un dormeur'' de [[1929]].

En l'any [[1930]] va realisar la seua primera película ''La sanc d'un poeta'' i més tart fon hospitalisat durant 40 dies per un atac de [[febra tifoidea]]. Durant [[1932]] va mantindre una relació en [[Natalia Paléi]], filla de gran duc rus [[Pablo Románov]]. La princesa va quedar embarassada, pero va sofrir un [[abort]]. Cocteau es referix ad esta tragèdia en ''Le passé défini'', a on assegura que l'abort s'hauria degut per una violenta escena en Marie-Laure de Noailles. No obstant, be podria haver segut causat per l'opi, droga en la que Cocteau l'havia iniciat.

(Secció per completar)

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 == Biografia ==
+Fill de Georges Cocteau i de Eugénie Lecomte, naixqué en Maisons-Laffitte, una menuda ciutat prop de [[París]], i fon el menor de tres germans, despuix de Marthe (1877-1958) i Paul (1881-1961). Son pare, advocat i rentiste, es va suïcidar en [[1898]] disparant-se una bala en el cap. Açò, junt en el posterior trasllat dels seus dos germans en els seus yayos, feu que sa mare fora sobreprotectora en el menut Jean.
+En l'any [[1900]] ingressà en el Lycée Condorcet, del que fon expulsat per indisciplina quatre anys més tart, i en [[1906]] va continuar la seua educació en el Lycée Fénelon, a on mai va conseguir un rendiment regular per la seua falta d'interés.
+Cocteau començà a escriure poemes a molt primerenca edat i en [[1908]], Édouard de Max, fanàtic de l'obra del jove, el va presentar com un jove prodigi en una ''matinée'' poètica en el Théâtre Fémina. A l'any següent, va publicar la seua primera compilació, ''La lampe d'Aladin''.
+En [[1909]], l'any en que es va mudar en sa mare al carrer parisenc d'Anjou, va tindre una fugaç relació en la comediant Madeleine Carlier i, gràcies a la seua amistat en [[Serguéi Diáguilev]] i a la revelació de la seua companyia de dansa, Jean Cocteau va ingressar en el círcul del [[ballet]] i el teatre.
+La mort súbita del seu gran amor, [[Raymond Radiguet]], el 12 de decembre de [[1923]] li va afectar terriblement i va aplegar a declarar: «Ya no escriuré». Desesperat, Cocteau s'aficiona a l'[[opi]] i a pesar de numeroses cures de desintoxicació, consumirà drogues fins al final de la seua vida. En [[1925]] coneix a [[Jean Desbordes]] (1906-1944) a qui dibuixarà en els ''25 Dessins d'un dormeur'' de [[1929]].
+En l'any [[1930]] va realisar la seua primera película ''La sanc d'un poeta'' i més tart fon hospitalisat durant 40 dies per un atac de [[febra tifoidea]]. Durant [[1932]] va mantindre una relació en [[Natalia Paléi]], filla de gran duc rus [[Pablo Románov]]. La princesa va quedar embarassada, pero va sofrir un [[abort]]. Cocteau es referix ad esta tragèdia en ''Le passé défini'', a on assegura que l'abort s'hauria degut per una violenta escena en Marie-Laure de Noailles. No obstant, be podria haver segut causat per l'opi, droga en la que Cocteau l'havia iniciat.
 (Secció per completar)