| Llínea 24: |
Llínea 24: |
| | ** '''multifloral''' (''«diverses flors»''): del néctar de diverses espècies vegetals diferents, i en proporcions molt variables. | | ** '''multifloral''' (''«diverses flors»''): del néctar de diverses espècies vegetals diferents, i en proporcions molt variables. |
| | ** '''de la serra''' o de '''montanya''', i '''del desert''' (varadolça, acàcia,... ), que són tipos especials de ''mil flors''. | | ** '''de la serra''' o de '''montanya''', i '''del desert''' (varadolça, acàcia,... ), que són tipos especials de ''mil flors''. |
| − | *'''Mel de melada o melat''', '''[[rosada de mel (secreció)|rosada de mel]] ''', '''mel de rosada''' o '''mel de bosc''': és la produïda per les abelles a partir de les secrecions dolces d'[[àfit]]s [[pulgó|pulgons]], [[porquets de Sant Antoni]] i atres insectes chupladors de [[llacor]], normalment de [[Pi (arbre)|pins]], [[Avet|avets]], [[carrasca|carrasques]], [[surera|sureres]] i arbres. Sol ser menys dolç, de color molt fosc, se solidifica en dificultat, i no és rar que exhibixca olor i sabor especiat, resinós. La mel de melat procedent de pinars té un peculiar sabor a pi, i és apreciada pel seu us medicinal en [[Europa]] i [[Turquia]]. | + | * '''Mel de melada o melat''', '''[[rosada de mel (secreció)|rosada de mel]] ''', '''mel de rosada''' o '''mel de bosc''': és la produïda per les abelles a partir de les secrecions dolces d'[[àfit]]s [[pulgó|pulgons]], [[porquets de Sant Antoni]] i atres insectes chupladors de [[llacor]], normalment de [[Pi (arbre)|pins]], [[Avet|avets]], [[carrasca|carrasques]], [[surera|sureres]] i arbres. Sol ser menys dolç, de color molt fosc, se solidifica en dificultat, i no és rar que exhibixca olor i sabor especiat, resinós. La mel de melat procedent de pinars té un peculiar sabor a pi, i és apreciada pel seu us medicinal en [[Europa]] i [[Turquia]]. |
| | | | |
| | La mel de flors és transparent i es solidifica en el temps depenent de la seua procedència vegetal i de la temperatura. Per devall de 14 ºC s'accelera el procés de solidificació. Les mels de bruc s'endurixen molt pronte i les de castany tarden molt. | | La mel de flors és transparent i es solidifica en el temps depenent de la seua procedència vegetal i de la temperatura. Per devall de 14 ºC s'accelera el procés de solidificació. Les mels de bruc s'endurixen molt pronte i les de castany tarden molt. |
| Llínea 36: |
Llínea 36: |
| | Ademés, posseïx vitamines, que poden variar depenent de l'orige de la mel, com vitamina B1, B2, B5 i C. Ademés la mel conté [[àcit fòlic]], [[calci]], [[magnesi]] i [[fòsfor]]. | | Ademés, posseïx vitamines, que poden variar depenent de l'orige de la mel, com vitamina B1, B2, B5 i C. Ademés la mel conté [[àcit fòlic]], [[calci]], [[magnesi]] i [[fòsfor]]. |
| | | | |
| − | La mel posseïx efectes antiinflamatoris, antisèptics i balsàmics, lo que la fa molt apropiada per al mals de gola, afonia i constipats. També té efectes calmants i relaxants i ajuda a cicatrisar ferides. | + | La mel posseïx efectes antiinflamatoris, antisèptics i balsàmics, lo que la fa molt apropiada per al mals de gola, afonia i constipats. També té efectes calmants i relaxants i ajuda a cicatrisar ferides. |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |