Diferència entre les revisions de "Alemanya"
| Llínea 157: | Llínea 157: | ||
== Govern == | == Govern == | ||
{{AP|Política de | {{AP|Política de Alemanya}} | ||
[[ | [[Image:Berlin reichstag CP.jpg|thumb|right|[[Edifici del Reichstag]], seu del [[Bundestag]] alemà.]] | ||
[[Image:Horst Köhler.jpg|thumb | [[Image:Horst Köhler.jpg|thumb|[[Horst Köhler]], [[President de Alemanya]].]] | ||
Es una [[república federal]], [[Democràcia representativa|democràtica, representativa]] y [[Parlamentarisme|parlamentaria]]. El sistema polític alemany opera baix un marc establert en el [[Constitució|document constitucional]] de [[1949]] conegut com la ''[[Grundgesetz]]'' (Llei Fonamental). Al nomenar el document Grundgesetz, en lloc de [[Verfassung]] (constitució), els autors expressaren l'intenció de que seria substituit per una constitució adequada una vegada que Alemanya fou reunificada com un estat. Les esmenes a la Grundgesetz generalment requerien una majoria de dos tercies d'ambes càmares del [[parlament]]; els artículs que garantisen els drets fonamentals, la separació de poders, la estructura federal, y el dret de resistir als intents de derrocar la constitució son vàlits en perpetuïtat y no poden ser modificats.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/gg/art_79.html Artícul 79 of the Grundgesetz] (German) Bundesministerium der Justiz. Retrieved 2008, 12-07.</ref> A pesar de l'intenció inicial, la Grundgesetz seguix en vigor després de la reunificació alemanya en [[1990]], encara que ab algunes modificacions. | Es una [[república federal]], [[Democràcia representativa|democràtica, representativa]] y [[Parlamentarisme|parlamentaria]]. El sistema polític alemany opera baix un marc establert en el [[Constitució|document constitucional]] de [[1949]] conegut com la ''[[Grundgesetz]]'' (Llei Fonamental). Al nomenar el document Grundgesetz, en lloc de [[Verfassung]] (constitució), els autors expressaren l'intenció de que seria substituit per una constitució adequada una vegada que Alemanya fou reunificada com un estat. Les esmenes a la Grundgesetz generalment requerien una majoria de dos tercies d'ambes càmares del [[parlament]]; els artículs que garantisen els drets fonamentals, la separació de poders, la estructura federal, y el dret de resistir als intents de derrocar la constitució son vàlits en perpetuïtat y no poden ser modificats.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/gg/art_79.html Artícul 79 of the Grundgesetz] (German) Bundesministerium der Justiz. Retrieved 2008, 12-07.</ref> A pesar de l'intenció inicial, la Grundgesetz seguix en vigor després de la reunificació alemanya en [[1990]], encara que ab algunes modificacions. | ||
| Llínea 170: | Llínea 170: | ||
=== Estats === | === Estats === | ||
{{AP| | {{AP|Organisació territorial de Alemanya}} | ||
Els 16 [[estat]]s (Länder, Bundesländer) que abarquen Alemanya se subdividixen en 439 [[distrit]]s (Kreise) y [[ciutat]]s (Kreisfreie Städte). | Els 16 [[estat]]s (Länder, Bundesländer) que abarquen Alemanya se subdividixen en 439 [[distrit]]s (Kreise) y [[ciutat]]s (Kreisfreie Städte). | ||
| Llínea 180: | Llínea 180: | ||
![[Estats federats d'Alemanya|Estat federat]] !! % S!! H/km² !! [[Capital (política)|Capital]] !! Mapa | ![[Estats federats d'Alemanya|Estat federat]] !! % S!! H/km² !! [[Capital (política)|Capital]] !! Mapa | ||
|- | |- | ||
|'''1''' [[Baden-Wurtemberg]] || style="text-align:right" | 10,01 || style="text-align:right" | 300 || [[Stuttgart]] || ROWSPAN=16 | [[ | |'''1''' [[Baden-Wurtemberg]] || style="text-align:right" | 10,01 || style="text-align:right" | 300 || [[Stuttgart]] || ROWSPAN=16 | [[Image:Karte_Deutsche_Bundesländer_(nummeriert).svg.png|center|]] | ||
|- | |- | ||
|'''2''' [[Baviera]] || style="text-align:right" | 19,76 || style="text-align:right" | 177 || [[Múnich]] | |'''2''' [[Baviera]] || style="text-align:right" | 19,76 || style="text-align:right" | 177 || [[Múnich]] | ||
| Llínea 217: | Llínea 217: | ||
=== Relacions exteriors === | === Relacions exteriors === | ||
[[ | [[Image:Frank-Walter_Steinmeier.jpg|thumb|right|[[Frank-Walter Steinmeier]], [[Ministre de Assunts Exteriors|Ministre Federal de AA.EE.]] ''([[Presidència alemanya del Consell de l'Unió Europea 2007|President del CUE, 1<sup>er</sup> sem. de 2007]])''.]] | ||
==== Unió Europea ==== | ==== Unió Europea ==== | ||
| Llínea 227: | Llínea 227: | ||
==== Forces Armades ==== | ==== Forces Armades ==== | ||
{{AP|Bundeswehr}} | {{AP|Bundeswehr}} | ||
[[ | [[Image:Bundeswehr-German_War_Graves_Commission_01.jpg|thumb|right|Membres de la [[Bundeswehr]] treballant en un [[cementeris dels caiguts de guerra alemanys|cementeri dels caiguts de guerra alemanys]].]] | ||
Les forces armades recebiren el nom de [[Bundeswehr]]; compostes per l'Eixèrcit ([[Heer]]), la Força Naval ([[Deutsche Marine]]), la Força Aérea ([[Luftwaffe (Bundeswehr)|Luftwaffe]]), els servicis mèdics centrals y els ramals del [[comande]] de la ajuda de servici comú. En temps de [[pau]], la Bundeswehr es ordenat per el [[Ministre de Defensa]] y el [[Canceller]], qui ademés es [[comandant]] en jefe quant el país esta en el [[estat de guerra]]. | Les forces armades recebiren el nom de [[Bundeswehr]]; compostes per l'Eixèrcit ([[Heer]]), la Força Naval ([[Deutsche Marine]]), la Força Aérea ([[Luftwaffe (Bundeswehr)|Luftwaffe]]), els servicis mèdics centrals y els ramals del [[comande]] de la ajuda de servici comú. En temps de [[pau]], la Bundeswehr es ordenat per el [[Ministre de Defensa]] y el [[Canceller]], qui ademés es [[comandant]] en jefe quant el país esta en el [[estat de guerra]]. | ||
| Llínea 238: | Llínea 238: | ||
=== Dret === | === Dret === | ||
[[ | [[Image:HH_Polizeihauptmeister_MZ.jpg|thumb|right|Oficial de la [[policia]] d' [[Hamburc]].]] | ||
El [[Tribunal de justícia]] es independent del [[poder eixecutiu]] y el [[poder llegislatiu|llegislatiu]]. Te un [[Dret continental|estatut civil]] que es basa en el [[dret romà]] ab algunes referències al [[dret germànic]]. El B''undesverfassungsgericht'' ([[Tribunal Constitucional d'Alemanya|Tribunal Constitucional Federal]]), ab sede en [[Karlsruhe]], es el Tribunal Suprem alemany responsable d'asunts [[Constitució|constitucionals]], ab el poder de realisar processos de revisió judicial.<ref>[http://www.bundesverfassungsgericht.de/en/index.html Federal Constitutional Court], Bundesverfassungsgericht.de, Consultat el [[13 d'abril]] de [[2007]]</ref> Actua com la més alta autoritat jurídica y s'assegura de que les pràctiques dels poders llegislatiu y judicial s'ajusten a la pràctica la Llei Fonamental per a la República Federal d'Alemanya ([[Llei Fonamental de Bonn|Llei Fonamental]]). Actua ab independència dels atres organs del Estat, pero no pot actuar en el seu propi nom. | El [[Tribunal de justícia]] es independent del [[poder eixecutiu]] y el [[poder llegislatiu|llegislatiu]]. Te un [[Dret continental|estatut civil]] que es basa en el [[dret romà]] ab algunes referències al [[dret germànic]]. El B''undesverfassungsgericht'' ([[Tribunal Constitucional d'Alemanya|Tribunal Constitucional Federal]]), ab sede en [[Karlsruhe]], es el Tribunal Suprem alemany responsable d'asunts [[Constitució|constitucionals]], ab el poder de realisar processos de revisió judicial.<ref>[http://www.bundesverfassungsgericht.de/en/index.html Federal Constitutional Court], Bundesverfassungsgericht.de, Consultat el [[13 d'abril]] de [[2007]]</ref> Actua com la més alta autoritat jurídica y s'assegura de que les pràctiques dels poders llegislatiu y judicial s'ajusten a la pràctica la Llei Fonamental per a la República Federal d'Alemanya ([[Llei Fonamental de Bonn|Llei Fonamental]]). Actua ab independència dels atres organs del Estat, pero no pot actuar en el seu propi nom. | ||