Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Gabriela Mistral"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
{{Biografia|
| nom = Lucila Godoy Alcayaga
| nom = Lucila Godoy Alcayaga
| image =  
| image = [[File:Gabriela Mistral 3.jpg|250px]]
| peu =  
| peu =  
| nacionalitat = [[Chile|Chilena]]  
| nacionalitat = [[Chile|Chilena]]  
Llínea 10: Llínea 10:
| lloc_mort = [[Nova York]], [[Estats Units]]
| lloc_mort = [[Nova York]], [[Estats Units]]
}}
}}
'''Lucila Godoy Alcayaga''', coneguda com '''Gabriela Mistral''' ([[Vicuña]], [[Chile]], [[7 d'abril]] de [[1889]] - [[Nova York]], [[Estats Units]], [[10 de giner]] de [[1957]]), fon una escritora, poetesa, diplomàtica, professora i pedagoga chilena. Pel seu treball poètic, va rebre el [[Premis Nobel|Premi Nobel de Lliteratura en 1945]]. Fon la primera dòna iberoamericana i la segona persona llatinoamericanan en rebre un Premi Nobel.
'''Lucila Godoy Alcayaga''', coneguda com '''Gabriela Mistral''' ([[Vicuña]], [[Chile]], [[7 d'abril]] de [[1889]] - [[Nova York]], [[Estats Units]], [[10 de giner]] de [[1957]]), fon una escritora, poetesa, diplomàtica, professora i pedagoga chilena. Pel seu treball poètic, va rebre el [[Premis Nobel|Premi Nobel de Lliteratura en 1945]]. Fon la primera dòna iberoamericana i la segona persona llatinoamericanan en rebre un Premi Nobel.


Naixcuda en una família de recursos modests, Gabriela Mistral es va eixercitar com a professora en diverses escoles i es va convertir en una important pensadora respecte al rol de l'educació pública, aplegà a participar en la reforma del sistema educacional mexicà. A partir de la década de [[1920]], Mistral va tindre una vida itinerant en eixercitar-se com a cònsul i representant en organismes internacionals en [[Amèrica]] i [[Europa]].
Naixcuda en una família de recursos modests, Gabriela Mistral es va eixercitar com a professora en diverses escoles i es va convertir en una important pensadora respecte al rol de l'educació pública, aplegà a participar en la reforma del sistema educacional mexicà. A partir de la [[década de 1920]], Mistral va tindre una vida itinerant en eixercitar-se com a cònsul i representant en organismes internacionals en [[Amèrica]] i [[Europa]].


Com a poetesa, és una de les figures més rellevants de la lliteratura chilena i llatinoamericana. Entre les seues obres destaquen ''Desolación'', ''Tala'' i ''Lagar''.
Com a poetesa, és una de les figures més rellevants de la lliteratura chilena i llatinoamericana. Entre les seues obres destaquen ''Desolación'', ''Tala'' i ''Lagar''.


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Gabriela Mistral}}


* [https://es.wikipedia.org/wiki/Gabriela_Mistral Gabriela Mistral en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Gabriela_Mistral Gabriela Mistral en Wikipedia]

Revisió de 12:24 22 nov 2024

Lucila Godoy Alcayaga
Nacionalitat: Chilena
Ocupació: Escritora, poetesa, diplomàtica i pedagoga.
Naiximent: 7 d'abril de 1889
Lloc de naiximent: Vicuña, Chile
Defunció: 10 de giner de 1957
Lloc de defunció: Nova York, Estats Units

Lucila Godoy Alcayaga, coneguda com Gabriela Mistral (Vicuña, Chile, 7 d'abril de 1889 - † Nova York, Estats Units, 10 de giner de 1957), fon una escritora, poetesa, diplomàtica, professora i pedagoga chilena. Pel seu treball poètic, va rebre el Premi Nobel de Lliteratura en 1945. Fon la primera dòna iberoamericana i la segona persona llatinoamericanan en rebre un Premi Nobel.

Naixcuda en una família de recursos modests, Gabriela Mistral es va eixercitar com a professora en diverses escoles i es va convertir en una important pensadora respecte al rol de l'educació pública, aplegà a participar en la reforma del sistema educacional mexicà. A partir de la década de 1920, Mistral va tindre una vida itinerant en eixercitar-se com a cònsul i representant en organismes internacionals en Amèrica i Europa.

Com a poetesa, és una de les figures més rellevants de la lliteratura chilena i llatinoamericana. Entre les seues obres destaquen Desolación, Tala i Lagar.

Enllaços externs

Commons