Diferència entre les revisions de "John Stuart Mill" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

{{Plantilla:Biografia

|nom = John Stuart Mill

|image =

|image = [[File:John Stuart Mill by London Stereoscopic Company, c1870.jpg|250px]]

|peu =

|data_naix = [[20 de maig]] de [[1806]]

Llínea 11:

|firma =

}}

'''John Stuart Mill''' ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[20 de maig]] de [[1806]] - [[Avinyó]], [[França]], [[8 de maig]] de [[1873]]) fon un filòsof, polític i economiste britànic, representant de l'escola econòmica clàssica i teòric de l'[[utilitarisme]].

'''John Stuart Mill''' ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[20 de maig]] de [[1806]] - † [[Avinyó]], [[França]], [[8 de maig]] de [[1873]]) fon un filòsof, polític i economiste britànic, representant de l'escola econòmica clàssica i teòric de l'[[utilitarisme]].

Mill és un dels pensadors més influents en l'història del [[lliberalisme clàssic]]. Considerat com "el filòsof de parla anglesa més influent del sigle XIX", va concebre la llibertat com a justificació de la [[llibertat de l'individu]] en oposició al control estatal i social illimitat. En els seus últims anys, mentres continuava defenent fermament els drets i llibertats individuals, es va tornar més crític en el [[lliberalisme econòmic]] i els seus punts de vista sobre l'economia política es varen moure cap a una forma de [[socialisme lliberal]] o sociolliberalisme.

Mill és un dels pensadors més influents en l'història del [[lliberalisme clàssic]]. Considerat com "el filòsof de parla anglesa més influent del [[sigle XIX]]", va concebre la llibertat com a justificació de la [[llibertat de l'individu]] en oposició al control estatal i social illimitat. En els seus últims anys, mentres continuava defenent fermament els drets i llibertats individuals, es va tornar més crític en el [[lliberalisme econòmic]] i els seus punts de vista sobre l'economia política es varen moure cap a una forma de [[socialisme lliberal]] o sociolliberalisme.

Fon un defensor de l'utilitarisme, una teoria ètica desenrollada pel seu padrí [[Jeremy Bentham]] en la que es promou produir la «major felicitat al major número». Mill va contribuir a l'investigació de la [[metodologia científica]], encara que el seu coneiximent del tema es va basar en els escrits d'uns atres, en particular [[William Whewell]], [[John Herschel]] i [[Auguste Comte]], i l'investigació realisada per a Mill per [[Alexander Bain]].

Mill fon membre del Partit Lliberal i participà activament en l'aprovació del proyecte de llei de reforma de [[1867]], la reforma de la tinença de la terra en [[Irlanda]], la reforma del govern de Londres i els [[drets de les dònes]] en ''L'esclavitut de la dòna'', un ensaig sobre l'[[igualtat entre sexes]]. Fon el segon membre del Parlament en demanar el [[sufragi femení]] despuix d'[[Henry Hunt]] en [[1832]].

Mill fon membre del Partit Lliberal i participà activament en l'aprovació del proyecte de llei de reforma de [[1867]], la reforma de la tinença de la terra en [[Irlanda]], la reforma del govern de Londres i els [[drets de les dònes]] en ''L'esclavitut de la dòna'', un ensaig sobre l'[[igualtat entre sexes]]. Fon el segon membre del Parlament en demanar el [[sufragi femení]] despuix d'[[Henry Hunt]] en l'any [[1832]].

Mill fon ademés marit de la feminista [[Harriet Taylor]] i padrí secular del filòsof matemàtic [[Bertrand Russell]], per decisió del pare d'este, [[John Russell]]. Pese a que Mill fallí a l'any d'haver naixcut Russell, els escrits de Mill varen tindre una gran influència en la vida de Russell.

Llínea 26:

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/John_Stuart_Mill John Stuart Mill en Wikipedia]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Plantilla:Biografia
 |nom = John Stuart Mill
-|image =
+|image = [[File:John Stuart Mill by London Stereoscopic Company, c1870.jpg|250px]]
 |peu =
 |data_naix = [[20 de maig]] de [[1806]]
@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 |firma =
 }}
-'''John Stuart Mill''' ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[20 de maig]] de [[1806]] - [[Avinyó]], [[França]], [[8 de maig]] de [[1873]]) fon un filòsof, polític i economiste britànic, representant de l'escola econòmica clàssica i teòric de l'[[utilitarisme]].
+'''John Stuart Mill''' ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[20 de maig]] de [[1806]] - † [[Avinyó]], [[França]], [[8 de maig]] de [[1873]]) fon un filòsof, polític i economiste britànic, representant de l'escola econòmica clàssica i teòric de l'[[utilitarisme]].
-Mill és un dels pensadors més influents en l'història del [[lliberalisme clàssic]]. Considerat com "el filòsof de parla anglesa més influent del sigle XIX", va concebre la llibertat com a justificació de la [[llibertat de l'individu]] en oposició al control estatal i social illimitat. En els seus últims anys, mentres continuava defenent fermament els drets i llibertats individuals, es va tornar més crític en el [[lliberalisme econòmic]] i els seus punts de vista sobre l'economia política es varen moure cap a una forma de [[socialisme lliberal]] o sociolliberalisme.
+Mill és un dels pensadors més influents en l'història del [[lliberalisme clàssic]]. Considerat com "el filòsof de parla anglesa més influent del [[sigle XIX]]", va concebre la llibertat com a justificació de la [[llibertat de l'individu]] en oposició al control estatal i social illimitat. En els seus últims anys, mentres continuava defenent fermament els drets i llibertats individuals, es va tornar més crític en el [[lliberalisme econòmic]] i els seus punts de vista sobre l'economia política es varen moure cap a una forma de [[socialisme lliberal]] o sociolliberalisme.
 Fon un defensor de l'utilitarisme, una teoria ètica desenrollada pel seu padrí [[Jeremy Bentham]] en la que es promou produir la «major felicitat al major número». Mill va contribuir a l'investigació de la [[metodologia científica]], encara que el seu coneiximent del tema es va basar en els escrits d'uns atres, en particular [[William Whewell]], [[John Herschel]] i [[Auguste Comte]], i l'investigació realisada per a Mill per [[Alexander Bain]].
-Mill fon membre del Partit Lliberal i participà activament en l'aprovació del proyecte de llei de reforma de [[1867]], la reforma de la tinença de la terra en [[Irlanda]], la reforma del govern de Londres i els [[drets de les dònes]] en ''L'esclavitut de la dòna'', un ensaig sobre l'[[igualtat entre sexes]]. Fon el segon membre del Parlament en demanar el [[sufragi femení]] despuix d'[[Henry Hunt]] en [[1832]].
+Mill fon membre del Partit Lliberal i participà activament en l'aprovació del proyecte de llei de reforma de [[1867]], la reforma de la tinença de la terra en [[Irlanda]], la reforma del govern de Londres i els [[drets de les dònes]] en ''L'esclavitut de la dòna'', un ensaig sobre l'[[igualtat entre sexes]]. Fon el segon membre del Parlament en demanar el [[sufragi femení]] despuix d'[[Henry Hunt]] en l'any [[1832]].
 Mill fon ademés marit de la feminista [[Harriet Taylor]] i padrí secular del filòsof matemàtic [[Bertrand Russell]], per decisió del pare d'este, [[John Russell]]. Pese a que Mill fallí a l'any d'haver naixcut Russell, els escrits de Mill varen tindre una gran influència en la vida de Russell.
@@ Llínea 26: / Llínea 26: @@
 == Enllaços externs ==
+{{Commonscat|John Stuart Mill}}
 * [https://es.wikipedia.org/wiki/John_Stuart_Mill John Stuart Mill en Wikipedia]