Diferència entre les revisions de "Felibritge"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres. | L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres. | ||
Hui, és una de les organisacions culturals més destacades en [[Occitània]], i l’única present en els 36 departaments de llengua d'oc, junt en | Hui, és una de les organisacions culturals més destacades en [[Occitània]], i l’única present en els 36 departaments de llengua d'oc, junt en l'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO). | ||
== Organisació == | == Organisació == | ||
Les seccions regionals del Félibrige es nomenen ''mantenènço'' | Les seccions regionals del Félibrige es nomenen ''mantenènço'' | ||
El president du el títul de ''capoulié'' (en normativa mistraliana) o ''capolier'' (en normativa clásica). [[Jacques Mouttet]] és l’actual ''capoulié'' del Félibrige, i el dècimquart | El president du el títul de ''capoulié'' (en normativa mistraliana) o ''capolier'' (en normativa clásica). [[Jacques Mouttet]] és l’actual ''capoulié'' del Félibrige, i el dècimquart successor de Frédéric Mistral al front de l’organisació. | ||
L’assamblea general del Félibrige es celebra cada volta en una ciutat distinta d’Occitània, el | L’assamblea general del Félibrige es celebra cada volta en una ciutat distinta d’Occitània, el dia de Santa Estela o en alguna data pròxima. | ||
== Orige del nom == | == Orige del nom == | ||
El nom ''Félibrige'' procedix de la paraula ''félibre'', que te orige en un error popular: el càntic ''Li revelacioun de sant Antòni'' conta els set dolors de la Verge | El nom ''Félibrige'' procedix de la paraula ''félibre'', que te orige en un error popular: el càntic ''Li revelacioun de sant Antòni'' conta els set dolors de la Verge Maria, i un d’ells és haver perdut a son fill, qui es trobava en el temple ''emé li Sefer, libre de la lèi'' (= en els ''Sefer'', rolls en hebreu, de la llei judaica). En boca del poble el vers es reinterpretà com ''emé li sèt felibre de la lèi'' = en els set '''''félibres''''' de la llei. | ||
Originada, la paraula '''''félibre''''', pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podien ser els tals ''félibres'' sino grans sabis? | Originada, la paraula '''''félibre''''', pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podien ser els tals ''félibres'' sino grans sabis? | ||
Per atra part, la paraula ''félibre'' | Per atra part, la paraula ''félibre'' contenia la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podia ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la lliteratura. | ||
== Normes ortogràfiques en el Félibrige == | == Normes ortogràfiques en el Félibrige == | ||