Diferència entre les revisions de "Felibritge" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 5:

== Història ==

Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el 21 de maig de 1854 en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jovens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].

Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el 21 de [[maig]] de 1854 en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jovens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].

En un primer moment, sa acció es llimitava a l’[[Idioma provençal|provençal]], pero pronte, des de 1878, s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en 1893, al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.

En un primer moment, sa acció es llimitava a l’[[Idioma provençal|provençal]], pero pronte, des de [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.

L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres.

Hui, és una de les organisacions culturals més destacades en [[Occitània]], i l’única present en els 36 departaments de llengua d'oc, junt en l'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO).

Hui, és una de les organisacions culturals més destacades en [[Occitània]], i l’única present en els 36 departaments de [[llengua d'Oc]], junt en l'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO).

== Organisació ==

Llínea 34:

El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en 1854, la '''norma mistraliana''', creada per [[Joseph Roumanille]] i desenrollada [[Frédéric Mistral]].

No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada per una part del Félibrige a lo llarc del sigle XX, sobre tot a partir dels anys xixanta i, en especial, fora de Provença. La ''mantenènço'' del Félibrige de Provença usa la normativa mistraliana de manera casi exclusiva.

No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada per una part del Félibrige a lo llarc del [[sigle XX]], sobre tot a partir dels anys xixanta i, en especial, fora de Provença. La ''mantenènço'' del Félibrige de Provença usa la normativa mistraliana de manera casi exclusiva.

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 == Història ==
-Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el 21 de maig de 1854 en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jovens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].
+Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el 21 de [[maig]] de 1854 en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jovens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].
-En un primer moment, sa acció es llimitava a l’[[Idioma provençal|provençal]], pero pronte, des de 1878, s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en 1893, al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.
+En un primer moment, sa acció es llimitava a l’[[Idioma provençal|provençal]], pero pronte, des de [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.
 L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres.
-Hui, és una de les organisacions culturals més destacades en [[Occitània]], i l’única present en els 36 departaments de llengua d'oc, junt en l'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO).
+Hui, és una de les organisacions culturals més destacades en [[Occitània]], i l’única present en els 36 departaments de [[llengua d'Oc]], junt en l'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO).
 == Organisació ==
@@ Llínea 34: / Llínea 34: @@
 El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en 1854, la '''norma mistraliana''', creada per [[Joseph Roumanille]] i desenrollada [[Frédéric Mistral]].
-No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada per una part del Félibrige a lo llarc del sigle XX, sobre tot a partir dels anys xixanta i, en especial, fora de Provença. La ''mantenènço'' del Félibrige de Provença usa la normativa mistraliana de manera casi exclusiva.
+No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada per una part del Félibrige a lo llarc del [[sigle XX]], sobre tot a partir dels anys xixanta i, en especial, fora de Provença. La ''mantenènço'' del Félibrige de Provença usa la normativa mistraliana de manera casi exclusiva.
 == Enllaços externs ==