Diferència entre les revisions de "Illa de Tabarca"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Illa de Tabarca.jpg|thumb|300px|'''Illa de Tabarca''', enfront de la costa de [[Santa Pola]].]] | [[Image:Illa de Tabarca.jpg|thumb|300px|<center>'''Illa de Tabarca''', enfront de la costa de [[Santa Pola]].</center>]] | ||
L''''illa de Tabarca''', '''de Nova Tabarca''' o '''Plana''' és una [[illa]] del [[Mar Mediterràneu]] que es troba a uns vint quilómetros de la ciutat d'[[Alacant]], a uns 8 km del port de [[Santa Pola]] i a poc més de 4.300 metros del [[cap de Santa Pola]] (2,35 milles nàutiques), sent la més gran de la [[Comunitat Valenciana]] i l'única habitada. | L''''illa de Tabarca''', '''de Nova Tabarca''' o '''Plana''' és una [[illa]] del [[Mar Mediterràneu]] que es troba a uns vint quilómetros de la ciutat d'[[Alacant]], a uns 8 km del port de [[Santa Pola]] i a poc més de 4.300 metros del [[cap de Santa Pola]] (2,35 milles nàutiques), sent la més gran de la [[Comunitat Valenciana]] i l'única habitada. | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige [[Ligurs|ligur]] durant el regnat de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], procedents de la chicoteta illa [[Tunis|tunisenc]] de [[Tabarka]], la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la [[República de Gènova]], la Tabarka africana fon somesa en [[1741]] pel [[bei]] de [[Tunis]] i en [[1756]] va passar a dependre dels algerins. | La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige [[Ligurs|ligur]] durant el regnat de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], procedents de la chicoteta illa [[Tunis|tunisenc]] de [[Tabarka]], la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la [[República de Gènova]], la Tabarka africana fon somesa en [[1741]] pel [[bei]] de [[Tunis]] i en [[1756]] va passar a dependre dels algerins. | ||
El monarca espanyol els va reduir en [[1768]], traslladant-los a la ciutat d'[[Alacant]] a on, provisionalment, van quedar instalats en el Colege de la [[Companyia de Jesús]], buit després de l'expulsió dels [[jesuïtes]] (1767). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de ''Sant Pau'', a on d'acort en un pla urbanístic de l'[[Ingenieria militar|ingenier militar]] [[Ferran Méndez]] es van construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de Carles III. A partir de 1770 l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres. | El monarca espanyol els va reduir en [[1768]], traslladant-los a la ciutat d'[[Alacant]] a on, provisionalment, van quedar instalats en el Colege de la [[Companyia de Jesús]], buit després de l'expulsió dels [[jesuïtes]] ([[1767]]). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de ''Sant Pau'', a on d'acort en un pla urbanístic de l'[[Ingenieria militar|ingenier militar]] [[Ferran Méndez]] es van construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de [[Carles III]]. A partir de [[1770]] l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres. | ||
Hi ha una serie d'illots i [[escull]]s que rodegen Tabarca: La Nau, l'Escull Roig, Cap del Moro, La Galera, La Sabata i l'Escull Negre. | Hi ha una serie d'illots i [[escull]]s que rodegen Tabarca: La Nau, l'Escull Roig, Cap del Moro, La Galera, La Sabata i l'Escull Negre. | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
El turisme és la principal activitat econòmica de l'illa, visitada per gran número de turistes durant els mesos d'estiu gràcies als barcos que des d'Alacant i sobretot des de Santa Pola efectuen viages durant tot el dia. | El turisme és la principal activitat econòmica de l'illa, visitada per gran número de turistes durant els mesos d'estiu gràcies als barcos que des d'[[Alacant]] i sobretot des de [[Santa Pola]] efectuen viages durant tot el dia. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||