Diferència entre les revisions de "Bohílgues" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 44:

== Paisage i patrimoni ==

A lo llarc del curs del Bohílgues se succeïxen els bancals escalonats d'horta en cultius de regadiu. Son especialment característics els anouers, que ya el botànic [[Cavanilles]] en el segle XVIII els califica de monstruosos, pel seu tamany. El seu curs també s'aprofita tradicionalment per a l'establiment de molins fariners, dels quals hi ha un bon número distribuïts en el seu recorregut, alguns d'ells datats d'época musulmana, com el Molí de la Vila d'[[Ademús]]. També en dates més recents se construí una chicoteta central elèctrica, en el curs mig, hui en desús. Un lloc resenyant és la Font del ''Tío Juan Manzano'' i l'Assut.

A lo llarc del curs del Bohílgues se succeïxen els bancals escalonats d'horta en cultius de regadiu. Son especialment característics els anouers, que ya el botànic [[Cavanilles]] en el [[segle XVIII]] els califica de monstruosos, pel seu tamany. El seu curs també s'aprofita tradicionalment per a l'establiment de molins fariners, dels quals hi ha un bon número distribuïts en el seu recorregut, alguns d'ells datats d'época musulmana, com el Molí de la Vila d'[[Ademús]]. També en dates més recents se construí una chicoteta central elèctrica, en el curs mig, hui en desús. Un lloc resenyant és la Font del ''Tío Juan Manzano'' i l'Assut.

A la vora del seu curs també existieren algunes ermites com la de ''San Juan de las Veguillas'', en les rodalies de [[Vallanca]], pero encara en terme d'Ademús. L'[[Ermita de Nostra Senyora del Rosel (Ademús)|ermita de Nostra Senyora del Rosel]] se troba poc abans de desembocar el Bohílgues en el Túria.<ref><small>Fuente: Raúl Eslava Blasco, ''Ademuz y su patrimonio histórico-artístico''. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0</ref>

@@ Llínea 44: / Llínea 44: @@
 == Paisage i patrimoni ==
-A lo llarc del curs del Bohílgues se succeïxen els bancals escalonats d'horta en cultius de regadiu. Son especialment característics els anouers, que ya el botànic [[Cavanilles]] en el segle XVIII els califica de monstruosos, pel seu tamany. El seu curs també s'aprofita tradicionalment per a l'establiment de molins fariners, dels quals hi ha un bon número distribuïts en el seu recorregut, alguns d'ells datats d'época musulmana, com el Molí de la Vila d'[[Ademús]]. També en dates més recents se construí una chicoteta central elèctrica, en el curs mig, hui en desús. Un lloc resenyant és la Font del ''Tío Juan Manzano'' i l'Assut.
+A lo llarc del curs del Bohílgues se succeïxen els bancals escalonats d'horta en cultius de regadiu. Son especialment característics els anouers, que ya el botànic [[Cavanilles]] en el [[segle XVIII]] els califica de monstruosos, pel seu tamany. El seu curs també s'aprofita tradicionalment per a l'establiment de molins fariners, dels quals hi ha un bon número distribuïts en el seu recorregut, alguns d'ells datats d'época musulmana, com el Molí de la Vila d'[[Ademús]]. També en dates més recents se construí una chicoteta central elèctrica, en el curs mig, hui en desús. Un lloc resenyant és la Font del ''Tío Juan Manzano'' i l'Assut.
 A la vora del seu curs també existieren algunes ermites com la de ''San Juan de las Veguillas'', en les rodalies de [[Vallanca]], pero encara en terme d'Ademús. L'[[Ermita de Nostra Senyora del Rosel (Ademús)|ermita de Nostra Senyora del Rosel]] se troba poc abans de desembocar el Bohílgues en el Túria.<ref><small>Fuente: Raúl Eslava Blasco, ''Ademuz y su patrimonio histórico-artístico''. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0</ref>