Diferència entre les revisions de "Zeus"
(Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia grega '''Zeus''' és el deu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el deu Júpiter. Va lluitar c...».) |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
+ | {{esbos}} | ||
En la mitologia grega '''Zeus''' és el deu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el deu Júpiter. Va lluitar contra son pare recolzat per la resta de deus i despues de derrotar-lo va ocupar el seu tró en l'Olimp. | En la mitologia grega '''Zeus''' és el deu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el deu Júpiter. Va lluitar contra son pare recolzat per la resta de deus i despues de derrotar-lo va ocupar el seu tró en l'Olimp. | ||
Llínea 15: | Llínea 16: | ||
==Mites referents a Zeus== | ==Mites referents a Zeus== | ||
===Zeus i Dànae=== | ===Zeus i Dànae=== | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Deus grecs]] |
Revisió de 22:15 12 nov 2008
Plantilla:Esbos En la mitologia grega Zeus és el deu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el deu Júpiter. Va lluitar contra son pare recolzat per la resta de deus i despues de derrotar-lo va ocupar el seu tró en l'Olimp.
Historia mitologica
Cronos (Saturn) se va casar en la seua germana Rea (Cibeles), a qui esta consagrat el roble. Pero la mare terra (Gea) i també son pare Urá, havien profetisat que un dels seus fills els destronaria. Per este motiu, Cronos es menjava els fills que tenia Rea: primer Hestia (Vesta), despues Demeter (Ceres) i Hera (Juno), despres a Hades (Plutó) i per ultim a poseidó (Neptuno). Rea estava furiosa. Quant va donar a llum a Zeus (Jupiter), va anar fins al monte "Liceo" per a donar a llum, i donar el seu fill a la deesa-cabra Amaltea, per a que cuidara de Zeus junt a les nimfes.
Zeus es va fer major, i buscava venjança, aixina que va buscar a la seua cosina Metis i esta li va aconsellar que parlara en sa mare i se convertira en el "copero" de cronos. Zeus va cumplir el consell, i una vega instaurat en el poder de "copero", va ficar un veneno vomitiu en una de les copes. Cronos, al beure de la copa enverinada, va vomitar a tots els fills. Estos, en agraïment a Zeus, li demanaren que els encapçalara en la guerra que mantenien en els titans.
La guerra va durar deu anys, pero finalment la mare terra va profetisar la victòria per a Zeus i els seus germans. Zeus va seguir les paraules de la mare naturalea, i va soltar als ciclopes i als hecatoquiros, als que va fortaleger en menjar i begudes divines. Els ciclopes, van entregar a Zeus el raig coma arma ofensiva; a Hades li van fer un casc que el tornava invisible; a Poseidó un trident.
Després de celebrar un consell de guerra, els tres germans acorralaren els Titans i a Cronos i els tancaren en el "Tartaro". A tots manco Atlante que va poder fugir. Atlante, havia estat al cap dels titans durant la guerra, i quant va ser capturat, com a castic eixemplar, se li va castigar que sostenira els cels sobre els sues muscles.