Diferència entre les revisions de "Antonio Sacramento"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Naixcut en una prestigiosa família dedicada a la medicina com Fernando Antonio Sacramento Antolí-Candela Piquer, continuà la tradició familiar i desenrollà una carrera com a mege. Aixina i tot, des de chiquet contà en una gran inquietut artística, i deprengué a esculpir i dibuixar de forma autodidacta, activitats que ha compaginat en la seua faceta de mege. | Naixcut en una prestigiosa família dedicada a la medicina com Fernando Antonio Sacramento Antolí-Candela Piquer, continuà la tradició familiar i desenrollà una carrera com a mege. Aixina i tot, des de chiquet contà en una gran inquietut artística, i deprengué a esculpir i dibuixar de forma autodidacta, activitats que ha compaginat en la seua faceta de mege. | ||
Gaya Nuño definix | Gaya Nuño definix la seua escultura com “la més intelectual del sigle XX”. | ||
Revisió de 21:06 20 març 2010
Antonio Sacramento (Valéncia 1915), és un reconegut mege otorrinolaringòlec i artiste plàstic valencià.
Naixcut en una prestigiosa família dedicada a la medicina com Fernando Antonio Sacramento Antolí-Candela Piquer, continuà la tradició familiar i desenrollà una carrera com a mege. Aixina i tot, des de chiquet contà en una gran inquietut artística, i deprengué a esculpir i dibuixar de forma autodidacta, activitats que ha compaginat en la seua faceta de mege.
Gaya Nuño definix la seua escultura com “la més intelectual del sigle XX”.
Obres urbanes
- Creu de terme en la Pista de Silla, 1965, Valéncia.
- Victòria de Valéncia, 1969, Plaça d'Amèrica, Valéncia.
- Monument al Rei Jaume I, 1991, Plaça de Saragossa, Valéncia.
- Monument a Manuel Granero, 1998, Carrer Xàtiva, Valéncia.
- 9 segons, 9 dècimes, Madrit.
Exposicions
- Exposició colectiva en l'Octau Saló de Març, Associació de Pintors i Escultors "Arte Actual".
- Retrospectiva individual en l'Almodí de Valéncia.
- Exposició de retrats en el Mercat de Colón de Valéncia.
- El Museu de la Ciutat de Valéncia, guarda sa escultura "La bailaora".
Premis
- Medalla d'Or de la II Bienal d'Art de Saragossa.
- Medalla de Plata en el Quint Saló Internacional de Març de Valéncia.
- 3ª Medalla en la Exposició Nacional de Belles Arts de Madrit.
- Gran Targa d´Or en la Exposició Internacional de Torino.
- Premi Ciutat de Cartagena.
- Medalla d'Or i Premi Nacional Julio Antonio.
- Primer Premi de Pintura en el Saló d'Autumne de Valéncia.
- Medalla d'honor en la Segona bienal internacional del Deporte de Madrit.
- 3ª medalla d'escultura de la 10ª Bienal del deport en les Belles Arts de Barcelona.
- Premi Cánova 2006 (Itàlia).
Bibliografia
DE LAS HERAS ESTEBAN, Elena. "La escultura pública en Valencia. Estudio y catálogo". Departament d'Història de l'Art. Universitat de Valéncia. Servici de Publicacions, 2003. Text en pdf.