621
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== La vida de Jordi de Capadòcia ==
== La vida de Jordi de Capadòcia ==
Es creu que la llegenda de Jordi es va originar en el [[sigle IV]]: hauria naixcut en una família cristiana de finals del [[sigle III]]. Geroncio, son pare, originari de [[Capadòcia]], servia com a oficial en l'eixèrcit [[antiga Roma|romà]]. Sa mare Policromia va tornar a la seua ciutat natal, [[Lydda]] (després Diospolis, actualment [[Lod]], en [[Israel]]), en el seu jove fill després d'enviudar. Així i tot fon capaç de donar-li una bona educació al chicotet Jordi.
Es creu que la llegenda de Jordi es va originar en el [[sigle IV]]: hauria naixcut en una família cristiana de finals del [[sigle III]]. Geroncio, son pare, originari de [[Capadòcia]], servia com a oficial en l'eixèrcit [[antiga Roma|romà]]. Sa mare Policromia va tornar a la seua ciutat natal, [[Lydda]] (després Diospolis, actualment [[Lod]], en [[Israel]]), en el seu jove fill després d'enviudar. Així i tot fon capaç de donar-li una bona educació al chicotet Jordi.
== Veneració com a màrtir ==
== Veneració com a màrtir ==
La història anterior és, en el millor dels cassos, dubtosa. No obstant, la seua veneració com a màrtir va començar relativament pronte. Es tenen notícies a través de relats de [[pelegrí]]s d'una església construïda en [[Diospolis]] (l'antiga [[Lydda]]) en el seu honor durant el regnat de [[Constantino I el Grande|Constantino I]], que es va convertir en el centre del culte oriental a Jorge.
La història anterior és, en el millor dels cassos, dubtosa. No obstant, la seua veneració com a màrtir va començar relativament pronte. Es tenen notícies a través de relats de [[pelegrí]]s d'una església construïda en [[Diospolis]] (l'antiga [[Lydda]]) en el seu honor durant el regnat de [[Constantino I el Grande|Constantino I]], que es va convertir en el centre del culte oriental a Jorge.
== Canonisació ==
== Canonisació ==
En [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel papa [[Gelasio I]], mes ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals només són coneguts per Déu''».
En [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel papa [[Gelasio I]], mes ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals només són coneguts per Déu''».
== La llegenda del dragó ==
== La llegenda del dragó ==
En el [[sigle IX]] apareix una atra popular història: Sant Jordi a cavall com a vencedor d'un [[dragó]]. Esta història, que és part de la ''[[La llegenda dorada]]'', també és coneguda com «Sant Jordi i el dragó», i és el provable orige de tots els [[contes de fades]] sobre princeses i dragons en [[Occident]].
En el [[sigle IX]] apareix una atra popular història: Sant Jordi a cavall com a vencedor d'un [[dragó]]. Esta història, que és part de la ''[[La llegenda dorada]]'', també és coneguda com «Sant Jordi i el dragó», i és el provable orige de tots els [[contes de fades]] sobre princeses i dragons en [[Occident]].
== Popularitat en Occident ==
== Popularitat en Occident ==
Es pot demostrar que en el [[regne Franc]] [[merovingi]] ya es venerava a Jordi de Capadòcia en el [[sigle VI]]. No obstant, no fon fins a la [[Alta Edat Mija]], l'época de les [[creuada]] de la cavalleria, que s'estendrà el cult en Europa.
Es pot demostrar que en el [[regne Franc]] [[merovingi]] ya es venerava a Jordi de Capadòcia en el [[sigle VI]]. No obstant, no fon fins a la [[Alta Edat Mija]], l'época de les [[creuada]] de la cavalleria, que s'estendrà el cult en Europa.
===== La [[Corona d'Aragó]] =====
===== La [[Corona d'Aragó]] =====
En [[1096]], les hosts del rei [[Sancho Ramírez d'Aragó]] saquejaven la ciutat de [[Alcoraz]], prop d'[[Osca]]. Després de rebre ajuda des de [[Saragossa]], els saquejats conseguixen matar el rei, pero guanyen la [[batalla d'Alcoraz]], segons la tradició, gràcies a l'aparició de Sant Jordi. Posteriorment el rei [[Pere I d'Aragó]] conquista Osca després d'invocar l'ajuda del sant. Conta la llegenda que el mateix dia va estar ajudant als creuats en Antioquia i que, en un moment de la batalla, va pujar a la grupa del seu cavall a un cavaller teutó descavalcat; més tart, eixe mateix cavaller es va vore embolicat en la batalla d'Alcoraz.
En [[1096]], les hosts del rei [[Sancho Ramírez d'Aragó]] saquejaven la ciutat de [[Alcoraz]], prop d'[[Osca]]. Després de rebre ajuda des de [[Saragossa]], els saquejats conseguixen matar el rei, pero guanyen la [[batalla d'Alcoraz]], segons la tradició, gràcies a l'aparició de Sant Jordi. Posteriorment el rei [[Pere I d'Aragó]] conquista Osca després d'invocar l'ajuda del sant. Conta la llegenda que el mateix dia va estar ajudant als creuats en Antioquia i que, en un moment de la batalla, va pujar a la grupa del seu cavall a un cavaller teutó descavalcat; més tart, eixe mateix cavaller es va vore embolicat en la batalla d'Alcoraz.
* [[Catalunya]]
* [[Catalunya]]
:La creu de Sant Jordi és el primer emblema de la [[Generalitat de Catalunya]]. Actualment la creu apareix en l'escut de [[Barcelona]].
:La creu de Sant Jordi és el primer emblema de la [[Generalitat de Catalunya]]. Actualment la creu apareix en l'escut de [[Barcelona]].
:Segons el ''Costumari Català'' de [[Joan Amades]], el fet que Jorge siga el patró dels cavallers és degut a l'ajuda que va prestar al rei [[Pere I d'Aragó]] en una batalla l'any [[1096]] contra els [[islamismo|musulmanes]]. Per a agrair la gesta, el rei ho va nomenar no sols patró de la cavalleria, sino de la noblea.
:Segons el ''Costumari Català'' de [[Joan Amades]], el fet que Jorge siga el patró dels cavallers és degut a l'ajuda que va prestar al rei [[Pere I d'Aragó]] en una batalla l'any [[1096]] contra els [[islamismo|musulmanes]]. Per a agrair la gesta, el rei ho va nomenar no sols patró de la cavalleria, sino de la noblea.
:A Catalunya la festa del [[Dia de Sant Jordi]] es va generalisar també a mitjan [[sigle XV]]. En [[1456]] s'oficialisa el patronage al declarar les [[Talls Catalanes]] el dia 23 d'abril com festiu.<ref>Lluís Millà i Reig, ''Sant Jordi patró de Catalunya'', p. 68.</ref> La festa s'ha convertit en el temps en el dia dels enamorats: l'enamorat regala a l'amada una [[Rosa spp.|rosa]] roja. Més tard es va generalisar el costum que, com a contrapartida, les dones regalaren un [[llibre]] als seus amats, al coincidir la data en el [[Dia del Llibre]].
:En Catalunya la festa del [[Dia de Sant Jordi]] es va generalisar també a mitjan [[sigle XV]]. En [[1456]] s'oficialisa el patronage al declarar les [[Talls Catalanes]] el dia 23 d'abril com festiu.<ref>Lluís Millà i Reig, ''Sant Jordi patró de Catalunya'', p. 68.</ref> La festa s'ha convertit en el temps en el dia dels enamorats: l'enamorat regala a l'amada una [[Rosa spp.|rosa]] roja. Més tard es va generalisar el costum que, com a contrapartida, les dones regalaren un [[llibre]] als seus amats, al coincidir la data en el [[Dia del Llibre]].
:En [[Montblanc (Tarragona)]] es representa el 23 d'abril la llegenda de Sant Jordi i el dragó, ya que es commemora la idea dels fets en la ciutat. I en [[Sant Climent Sescebes]] hi ha una processó a la Roca Encantada, on se suposa que hi ha un gran [[tresor]] que només pot ser trobat eixa nit.
:En [[Montblanc (Tarragona)]] es representa el 23 d'abril la llegenda de Sant Jordi i el dragó, ya que es commemora la idea dels fets en la ciutat. I en [[Sant Climent Sescebes]] hi ha una processó a la Roca Encantada, on se suposa que hi ha un gran [[tresor]] que només pot ser trobat eixa nit.
* [[Comunitat Valenciana]]
* [[Comunitat Valenciana]]
:El sant és molt venerat en [[Alcoy]] i [[Banyeres de Mariola]], on se celebren en el seu honor les festes patronals de «[[moros i cristians]]» ([[Moros i Cristians d'Alcoy]], i [[Moros i Cristians de Banyeres de Mariola]]) les festes de moros i cristians d'Alcoy són reconegudes en tot el món puix són de tal espectacularitat que els dies 22, 23 i 24 d'abril dies en què se celebra les dites festes la ciutat d'Alcoy es guarnix i els carrers del centre d'Alcoy s'abarroten per a veure els diferents actes plens d'història i bellesa que convertixen a esta ciutat en un important reclam turístic.
:El sant és molt venerat en [[Alcoy]] i [[Banyeres de Mariola]], on se celebren en el seu honor les festes patronals de «[[moros i cristians]]» ([[Moros i Cristians d'Alcoy]], i [[Moros i Cristians de Banyeres de Mariola]]) les festes de moros i cristians d'Alcoy són reconegudes en tot el món puix són de tal espectacularitat que els dies 22, 23 i 24 d'abril dies en què se celebra les dites festes la ciutat d'Alcoy es guarnix i els carrers del centre d'Alcoy s'abarroten per a vore els diferents actes plens d'història i bellesa que convertixen a esta ciutat en un important reclam turístic.
:A Banyeres, ademés, s'escenifica cada tres anys la famosa [http://llegendabanyeres.ppcc.cat/ ''Llegenda del dragó i la princesa''], organisada per la ''Associació de la llegenda de Sant Jordi''.
:A Banyeres, ademés, s'escenifica cada tres anys la famosa [http://llegendabanyeres.ppcc.cat/ ''Llegenda del dragó i la princesa''], organisada per la ''Associació de la llegenda de Sant Jordi''.
=== [[Rúsia]] ===
=== [[Rúsia]] ===
La image de Jorge de Capadòcia apareix en l'antic escut imperial i en l'escut nacional modern. Era l'antic emblema dels eixèrcits [[Rusia|rusos]] i va donar nom a la primera [[orde militar]] del país.
La image de Jorge de Capadòcia apareix en l'antic escut imperial i en l'escut nacional modern. Era l'antic emblema dels eixèrcits [[Rusia|rusos]] i va donar nom a la primera [[orde militar]] del país.
La [[Església Ortodoxa rusa]] celebra la seua festa com a patró de Rúsia el [[3 de novembre]]. El «Gran Màrtir Jorge, portador de trofeu» es venera en forma de [[icona]] des de l'Edat Mijana. La galeria d'icones de [[Nóvgorod]] de la Universitat Estatal de la ciutat poseïx una colecció d'icones del sant dels sigles [[sigle XII|XII]] al [[sigle XVI|XVI]].
La [[Església Ortodoxa rusa]] celebra la seua festa com a patró de Rúsia el [[3 de novembre]]. El «Gran Màrtir Jorge, portador de trofeu» es venera en forma de [[icona]] des de l'Edat Mijana. La galeria d'icones de [[Nóvgorod]] de la Universitat Estatal de la ciutat poseïx una colecció d'icones del sant dels sigles [[sigle XII|XII]] al [[sigle XVI|XVI]].
=== [[Ucraïna]] ===
=== [[Ucrània]] ===
La festa de Sant Jordi és al maig. En eixa data se celebra a Ucraïna el ''plastuny'', que és al mateix temps la festa de Sant Jordi i el festival de primavera.
La festa de Sant Jordi és en maig. En eixa data se celebra a Ucraïna el ''plastuny'', que és al mateix temps la festa de Sant Jordi i el festival de primavera.
=== [[Malta]] ===
=== [[Malta]] ===
== Sant Jordi en el món ==
== Sant Jordi en el món ==
=== [[Etiòpia]] ===
=== [[Etiopia]] ===
Aixina es va construir [[Bet Giyorgis]] ('Sant Jordi'), excavada en la roca, una de les esglésies més belles de [[Etiòpia]]. L'església està rodejada per mites i llegendes que afirmen que fon construïda pels [[templer]]s en el [[sigle XIII]] o que guarda el [[Arca de l'Aliança]] [[Biblia|bíblica]].
Segons una llegenda, generada probablement pel rei [[Gebra Maskal Lalibela|Lalibela d'Etiopia]], quan este estava acabant una sèrie d'esglésies, es va aparéixer Sant Jordi en el seu [[Armadura (combat)|armadura]] i muntat en un cavall blanc. El rei va dir que el sant militar li va tirar en cara que cap temple estiguera dedicat a ell, per la qual cosa el rei va començar a colectar més impostos per a construir una com més pronte millor.
Aixina es va construir [[Bet Giyorgis]] ('Sant Jordi'), excavada en la roca, una de les esglésies més belles de [[Etiopia]]. L'església està rodejada per mites i llegendes que afirmen que fon construïda pels [[templer]]s en el [[sigle XIII]] o que guarda el [[Arca de l'Aliança]] [[Biblia|bíblica]].
=== [[Brasil]] ===
=== [[Brasil]] ===
== Iconografia ==
== Iconografia ==
Sant Jordi se sol representar a [[Equus caballus|caballo]], habitualment blanc, vestit al modo militar medieval, en [[Palma (botànica)|palma]], [[llança]] (partida), [[espasa]] i [[escut]]. Era el [[portaestendard]] vencedor, el cavaller campió de [[dragón|dragones]], en el símbol de la maldat als seus peus. Era el cavaller de la mare de Déu, [[Maria (mare de Jesús)|María]], equivalent en la terra de [[Sant Miquel Arcàngel]] (del que es distingix perqué este últim sol representar-se en ales).
Sant Jordi es sol representar a [[Equus caballus|cavall]], habitualment blanc, vestit al modo militar medieval, en [[Palma (botànica)|palma]], [[llança]] (partida), [[espasa]] i [[escut]]. Era el [[portaestendard]] vencedor, el cavaller campió de [[dragón|dragones]], en el símbol de la maldat als seus peus. Era el cavaller de la mare de Déu, [[Maria (mare de Jesús)|María]], equivalent en la terra de [[Sant Miquel Arcàngel]] (del que es distingix perqué este últim sol representar-se en ales).
Els «colors de Sant Jordi» (o el que es nomena més habitualment la «[[Creu de Sant Jordi]]») és una bandera blanca en una creu roja els braços de la qual arriben fins als extrems. Es pot veure sovint en l'escut de Sant Jordi en quadros i atres representacions. També s'ha adaptat en les diferents entitats de què és patró, com la [[bandera]] de [[Anglaterra]], la de [[Geòrgia]], etc.
Els «colors de Sant Jordi» (o el que es nomena més habitualment la «[[Creu de Sant Jordi]]») és una bandera blanca en una creu roja els braços de la qual arriben fins als extrems. Es pot veure sovint en l'escut de Sant Jordi en quadros i atres representacions. També s'ha adaptat en les diferents entitats de què és patró, com la [[bandera]] de [[Anglaterra]], la de [[Geòrgia]], etc.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* En espanyol:
* En espanyol:
** [http://www.guiaservicios.com/arag_aragoneses-san-jorge.php]
** [http://www.cortesaragon.es/El_Escudo.128.0.html?&L=target%253D_top&tx_kharticlepages_pi1%5Bpage%5D=3&cHash=e48c24fdce Cruz roja de Sant Jordi en quatre caps de moros]
** [http://www.cortesaragon.es/El_Escudo.128.0.html?&L=target%253D_top&tx_kharticlepages_pi1%5Bpage%5D=3&cHash=e48c24fdce Cruz roja de Sant Jordi en quatre caps de moros]
** [http://www.ediciona.com/sant_jordi.php Sant Jordi i el dia del llibre a Catalunya]
** [http://www.ediciona.com/sant_jordi.php Sant Jordi i el dia del llibre a Catalunya]