Diferència entre les revisions de "Sant Jordi (sant)"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
== La vida de Jordi de Capadòcia == | == La vida de Jordi de Capadòcia == | ||
Es creu que la llegenda de Jordi es va originar en el [[sigle IV]]: hauria naixcut en una família cristiana de finals del [[sigle III]]. Geroncio, son pare, originari de [[Capadòcia]], servia com a oficial en l'eixèrcit [[antiga Roma|romà]]. Sa mare Policromia va tornar a la seua ciutat natal, [[Lydda]] (després Diospolis, actualment [[Lod]], en [[Israel]]), en el seu jove fill després d'enviudar. Així i tot fon capaç de donar-li una bona educació al chicotet Jordi. | Es creu que la llegenda de Jordi es va originar en el [[sigle IV]]: hauria naixcut en una família cristiana de finals del [[sigle III]]. Geroncio, son pare, originari de [[Capadòcia]], servia com a oficial en l'eixèrcit [[antiga Roma|romà]]. Sa mare Policromia va tornar a la seua ciutat natal, [[Lydda]] (després Diospolis, actualment [[Lod]], en [[Israel]]), en el seu jove fill després d'enviudar. Així i tot fon capaç de donar-li una bona educació al chicotet Jordi. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
== Veneració com a màrtir == | == Veneració com a màrtir == | ||
La història anterior és, en el millor dels cassos, dubtosa. No obstant, la seua veneració com a màrtir va començar relativament pronte. Es tenen notícies a través de relats de [[pelegrí]]s d'una església construïda en [[Diospolis]] (l'antiga [[Lydda]]) en el seu honor durant el regnat de [[Constantino I el Grande|Constantino I]], que es va convertir en el centre del culte oriental a Jorge. | La història anterior és, en el millor dels cassos, dubtosa. No obstant, la seua veneració com a màrtir va començar relativament pronte. Es tenen notícies a través de relats de [[pelegrí]]s d'una església construïda en [[Diospolis]] (l'antiga [[Lydda]]) en el seu honor durant el regnat de [[Constantino I el Grande|Constantino I]], que es va convertir en el centre del culte oriental a Jorge. | ||
| Llínea 28: | Llínea 29: | ||
== Canonisació == | == Canonisació == | ||
En [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel papa [[Gelasio I]], mes ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals només són coneguts per Déu''». | En [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel papa [[Gelasio I]], mes ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals només són coneguts per Déu''». | ||
| Llínea 41: | Llínea 44: | ||
== La llegenda del dragó == | == La llegenda del dragó == | ||
En el [[sigle IX]] apareix una atra popular història: Sant Jordi a cavall com a vencedor d'un [[dragó]]. Esta història, que és part de la ''[[La llegenda dorada]]'', també és coneguda com «Sant Jordi i el dragó», i és el provable orige de tots els [[contes de fades]] sobre princeses i dragons en [[Occident]]. | En el [[sigle IX]] apareix una atra popular història: Sant Jordi a cavall com a vencedor d'un [[dragó]]. Esta història, que és part de la ''[[La llegenda dorada]]'', també és coneguda com «Sant Jordi i el dragó», i és el provable orige de tots els [[contes de fades]] sobre princeses i dragons en [[Occident]]. | ||
| Llínea 62: | Llínea 65: | ||
== Popularitat en Occident == | == Popularitat en Occident == | ||
Es pot demostrar que en el [[regne Franc]] [[merovingi]] ya es venerava a Jordi de Capadòcia en el [[sigle VI]]. No obstant, no fon fins a la [[Alta Edat Mija]], l'época de les [[creuada]] de la cavalleria, que s'estendrà el cult en Europa. | Es pot demostrar que en el [[regne Franc]] [[merovingi]] ya es venerava a Jordi de Capadòcia en el [[sigle VI]]. No obstant, no fon fins a la [[Alta Edat Mija]], l'época de les [[creuada]] de la cavalleria, que s'estendrà el cult en Europa. | ||
| Llínea 105: | Llínea 108: | ||
===== La [[Corona d'Aragó]] ===== | ===== La [[Corona d'Aragó]] ===== | ||
En [[1096]], les hosts del rei [[Sancho Ramírez d'Aragó]] saquejaven la ciutat de [[Alcoraz]], prop d'[[Osca]]. Després de rebre ajuda des de [[Saragossa]], els saquejats conseguixen matar el rei, pero guanyen la [[batalla d'Alcoraz]], segons la tradició, gràcies a l'aparició de Sant Jordi. Posteriorment el rei [[Pere I d'Aragó]] conquista Osca després d'invocar l'ajuda del sant. Conta la llegenda que el mateix dia va estar ajudant als creuats en Antioquia i que, en un moment de la batalla, va pujar a la grupa del seu cavall a un cavaller teutó descavalcat; més tart, eixe mateix cavaller es va vore embolicat en la batalla d'Alcoraz. | En [[1096]], les hosts del rei [[Sancho Ramírez d'Aragó]] saquejaven la ciutat de [[Alcoraz]], prop d'[[Osca]]. Després de rebre ajuda des de [[Saragossa]], els saquejats conseguixen matar el rei, pero guanyen la [[batalla d'Alcoraz]], segons la tradició, gràcies a l'aparició de Sant Jordi. Posteriorment el rei [[Pere I d'Aragó]] conquista Osca després d'invocar l'ajuda del sant. Conta la llegenda que el mateix dia va estar ajudant als creuats en Antioquia i que, en un moment de la batalla, va pujar a la grupa del seu cavall a un cavaller teutó descavalcat; més tart, eixe mateix cavaller es va vore embolicat en la batalla d'Alcoraz. | ||
| Llínea 123: | Llínea 126: | ||
* [[Catalunya]] | * [[Catalunya]] | ||
:La creu de Sant Jordi és el primer emblema de la [[Generalitat de Catalunya]]. Actualment la creu apareix en l'escut de [[Barcelona]]. | :La creu de Sant Jordi és el primer emblema de la [[Generalitat de Catalunya]]. Actualment la creu apareix en l'escut de [[Barcelona]]. | ||
:Segons el ''Costumari Català'' de [[Joan Amades]], el fet que Jorge siga el patró dels cavallers és degut a l'ajuda que va prestar al rei [[Pere I d'Aragó]] en una batalla l'any [[1096]] contra els [[islamismo|musulmanes]]. Per a agrair la gesta, el rei ho va nomenar no sols patró de la cavalleria, sino de la noblea. | :Segons el ''Costumari Català'' de [[Joan Amades]], el fet que Jorge siga el patró dels cavallers és degut a l'ajuda que va prestar al rei [[Pere I d'Aragó]] en una batalla l'any [[1096]] contra els [[islamismo|musulmanes]]. Per a agrair la gesta, el rei ho va nomenar no sols patró de la cavalleria, sino de la noblea. | ||
: | :En Catalunya la festa del [[Dia de Sant Jordi]] es va generalisar també a mitjan [[sigle XV]]. En [[1456]] s'oficialisa el patronage al declarar les [[Talls Catalanes]] el dia 23 d'abril com festiu.<ref>Lluís Millà i Reig, ''Sant Jordi patró de Catalunya'', p. 68.</ref> La festa s'ha convertit en el temps en el dia dels enamorats: l'enamorat regala a l'amada una [[Rosa spp.|rosa]] roja. Més tard es va generalisar el costum que, com a contrapartida, les dones regalaren un [[llibre]] als seus amats, al coincidir la data en el [[Dia del Llibre]]. | ||
:En [[Montblanc (Tarragona)]] es representa el 23 d'abril la llegenda de Sant Jordi i el dragó, ya que es commemora la idea dels fets en la ciutat. I en [[Sant Climent Sescebes]] hi ha una processó a la Roca Encantada, on se suposa que hi ha un gran [[tresor]] que només pot ser trobat eixa nit. | :En [[Montblanc (Tarragona)]] es representa el 23 d'abril la llegenda de Sant Jordi i el dragó, ya que es commemora la idea dels fets en la ciutat. I en [[Sant Climent Sescebes]] hi ha una processó a la Roca Encantada, on se suposa que hi ha un gran [[tresor]] que només pot ser trobat eixa nit. | ||
* [[Comunitat Valenciana]] | * [[Comunitat Valenciana]] | ||
:El sant és molt venerat en [[Alcoy]] i [[Banyeres de Mariola]], on se celebren en el seu honor les festes patronals de «[[moros i cristians]]» ([[Moros i Cristians d'Alcoy]], i [[Moros i Cristians de Banyeres de Mariola]]) les festes de moros i cristians d'Alcoy són reconegudes en tot el món puix són de tal espectacularitat que els dies 22, 23 i 24 d'abril dies en què se celebra les dites festes la ciutat d'Alcoy es guarnix i els carrers del centre d'Alcoy s'abarroten per a | :El sant és molt venerat en [[Alcoy]] i [[Banyeres de Mariola]], on se celebren en el seu honor les festes patronals de «[[moros i cristians]]» ([[Moros i Cristians d'Alcoy]], i [[Moros i Cristians de Banyeres de Mariola]]) les festes de moros i cristians d'Alcoy són reconegudes en tot el món puix són de tal espectacularitat que els dies 22, 23 i 24 d'abril dies en què se celebra les dites festes la ciutat d'Alcoy es guarnix i els carrers del centre d'Alcoy s'abarroten per a vore els diferents actes plens d'història i bellesa que convertixen a esta ciutat en un important reclam turístic. | ||
:A Banyeres, ademés, s'escenifica cada tres anys la famosa [http://llegendabanyeres.ppcc.cat/ ''Llegenda del dragó i la princesa''], organisada per la ''Associació de la llegenda de Sant Jordi''. | :A Banyeres, ademés, s'escenifica cada tres anys la famosa [http://llegendabanyeres.ppcc.cat/ ''Llegenda del dragó i la princesa''], organisada per la ''Associació de la llegenda de Sant Jordi''. | ||
| Llínea 154: | Llínea 157: | ||
=== [[Rúsia]] === | === [[Rúsia]] === | ||
La image de Jorge de Capadòcia apareix en l'antic escut imperial i en l'escut nacional modern. Era l'antic emblema dels eixèrcits [[Rusia|rusos]] i va donar nom a la primera [[orde militar]] del país. | La image de Jorge de Capadòcia apareix en l'antic escut imperial i en l'escut nacional modern. Era l'antic emblema dels eixèrcits [[Rusia|rusos]] i va donar nom a la primera [[orde militar]] del país. | ||
| Llínea 160: | Llínea 163: | ||
La [[Església Ortodoxa rusa]] celebra la seua festa com a patró de Rúsia el [[3 de novembre]]. El «Gran Màrtir Jorge, portador de trofeu» es venera en forma de [[icona]] des de l'Edat Mijana. La galeria d'icones de [[Nóvgorod]] de la Universitat Estatal de la ciutat poseïx una colecció d'icones del sant dels sigles [[sigle XII|XII]] al [[sigle XVI|XVI]]. | La [[Església Ortodoxa rusa]] celebra la seua festa com a patró de Rúsia el [[3 de novembre]]. El «Gran Màrtir Jorge, portador de trofeu» es venera en forma de [[icona]] des de l'Edat Mijana. La galeria d'icones de [[Nóvgorod]] de la Universitat Estatal de la ciutat poseïx una colecció d'icones del sant dels sigles [[sigle XII|XII]] al [[sigle XVI|XVI]]. | ||
=== [[ | === [[Ucrània]] === | ||
La festa de Sant Jordi és | La festa de Sant Jordi és en maig. En eixa data se celebra a Ucraïna el ''plastuny'', que és al mateix temps la festa de Sant Jordi i el festival de primavera. | ||
=== [[Malta]] === | === [[Malta]] === | ||
| Llínea 167: | Llínea 170: | ||
== Sant Jordi en el món == | == Sant Jordi en el món == | ||
=== [[ | === [[Etiopia]] === | ||
Aixina es va construir [[Bet Giyorgis]] ('Sant Jordi'), excavada en la roca, una de les esglésies més belles de [[ | Segons una llegenda, generada probablement pel rei [[Gebra Maskal Lalibela|Lalibela d'Etiopia]], quan este estava acabant una sèrie d'esglésies, es va aparéixer Sant Jordi en el seu [[Armadura (combat)|armadura]] i muntat en un cavall blanc. El rei va dir que el sant militar li va tirar en cara que cap temple estiguera dedicat a ell, per la qual cosa el rei va començar a colectar més impostos per a construir una com més pronte millor. | ||
Aixina es va construir [[Bet Giyorgis]] ('Sant Jordi'), excavada en la roca, una de les esglésies més belles de [[Etiopia]]. L'església està rodejada per mites i llegendes que afirmen que fon construïda pels [[templer]]s en el [[sigle XIII]] o que guarda el [[Arca de l'Aliança]] [[Biblia|bíblica]]. | |||
=== [[Brasil]] === | === [[Brasil]] === | ||
| Llínea 207: | Llínea 210: | ||
== Iconografia == | == Iconografia == | ||
Sant Jordi | Sant Jordi es sol representar a [[Equus caballus|cavall]], habitualment blanc, vestit al modo militar medieval, en [[Palma (botànica)|palma]], [[llança]] (partida), [[espasa]] i [[escut]]. Era el [[portaestendard]] vencedor, el cavaller campió de [[dragón|dragones]], en el símbol de la maldat als seus peus. Era el cavaller de la mare de Déu, [[Maria (mare de Jesús)|María]], equivalent en la terra de [[Sant Miquel Arcàngel]] (del que es distingix perqué este últim sol representar-se en ales). | ||
Els «colors de Sant Jordi» (o el que es nomena més habitualment la «[[Creu de Sant Jordi]]») és una bandera blanca en una creu roja els braços de la qual arriben fins als extrems. Es pot veure sovint en l'escut de Sant Jordi en quadros i atres representacions. També s'ha adaptat en les diferents entitats de què és patró, com la [[bandera]] de [[Anglaterra]], la de [[Geòrgia]], etc. | Els «colors de Sant Jordi» (o el que es nomena més habitualment la «[[Creu de Sant Jordi]]») és una bandera blanca en una creu roja els braços de la qual arriben fins als extrems. Es pot veure sovint en l'escut de Sant Jordi en quadros i atres representacions. També s'ha adaptat en les diferents entitats de què és patró, com la [[bandera]] de [[Anglaterra]], la de [[Geòrgia]], etc. | ||
| Llínea 228: | Llínea 231: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* En espanyol: | * En espanyol: | ||
** [http://www.guiaservicios.com/arag_aragoneses-san-jorge.php] | |||
** [http://www.cortesaragon.es/El_Escudo.128.0.html?&L=target%253D_top&tx_kharticlepages_pi1%5Bpage%5D=3&cHash=e48c24fdce Cruz roja de Sant Jordi en quatre caps de moros] | ** [http://www.cortesaragon.es/El_Escudo.128.0.html?&L=target%253D_top&tx_kharticlepages_pi1%5Bpage%5D=3&cHash=e48c24fdce Cruz roja de Sant Jordi en quatre caps de moros] | ||
** [http://www.ediciona.com/sant_jordi.php Sant Jordi i el dia del llibre a Catalunya] | ** [http://www.ediciona.com/sant_jordi.php Sant Jordi i el dia del llibre a Catalunya] | ||