154 706
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Sobre la seua ubicació cronològica, sol haver coincidència en que vixqué entorn al [[Sigle VIII a. C.|sigle VII]] i [[sigle VI a. C.]]: Heródoto ho fa contemporàneu del rei Amasis ([[570 a. C.]]-[[526 a. C.]]); Heraclio de Ponto, comentariste d'Aristófanes, ho ubica cap al [[540 a. C.]], mentres que, per a Fedro, hauria segut contemporàneu de Pisístrato (ca. [[606 a. C.|606]]-[[527 a. C.]]). La [[Suda]] situa el punt central de la seua vida en la 40.ª Olimpiada (any [[620 a. C.]]) i la seua mort en la 54.ª ([[564 a. C.]]).
Sobre la seua ubicació cronològica, sol haver coincidència en que vixqué entorn al [[Sigle VIII a. C.|sigle VII]] i [[sigle VI a. C.]]: Heródoto ho fa contemporàneu del rei Amasis ([[570 a. C.]]-[[526 a. C.]]); Heraclio de Ponto, comentariste d'Aristófanes, ho ubica cap al [[540 a. C.]], mentres que, per a Fedro, hauria segut contemporàneu de Pisístrato (ca. [[606 a. C.|606]]-[[527 a. C.]]). La [[Suda]] situa el punt central de la seua vida en la 40.ª Olimpiada (any [[620 a. C.]]) i la seua mort en la 54.ª ([[564 a. C.]]).
[[File:Aesopnurembergchronicle.jpg|thumb|250px|Esopo según Les Cròniques de Núremberg]]
Diversos autors situen en diferents llocs el seu naiximent: Heraclio de Ponto ho menciona com una persona natural de Tràcia; Calímaco diu que era de Sardes; Fedro, en les seues Faules, ubica el lloc d'orige d'Esopo en la regió de Frigia, de la mateixa manera que Aulo Gelio; Planudes, per la seua banda, situa el naiximent d'Esopo en Amorio, també en Frigia. Segons la Suda, hi havia diversos llocs que es consideraven com la pàtria d'Esopo: Sardes, Samos, Mesembria (en Tràcia) i Cotiea (en Frigia).
Diversos autors situen en diferents llocs el seu naiximent: Heraclio de Ponto ho menciona com una persona natural de Tràcia; Calímaco diu que era de Sardes; Fedro, en les seues Faules, ubica el lloc d'orige d'Esopo en la regió de Frigia, de la mateixa manera que Aulo Gelio; Planudes, per la seua banda, situa el naiximent d'Esopo en Amorio, també en Frigia. Segons la Suda, hi havia diversos llocs que es consideraven com la pàtria d'Esopo: Sardes, Samos, Mesembria (en Tràcia) i Cotiea (en Frigia).
Diverses fonts senyalen que fon esclau de Janto i posteriorment lliberat de Yadmon o Idmon. Va compartir esclavitut en la cortesana Rodopis. Despuix de ser lliberat, Esopo estigué al servici del rei Creso de Lidia.
Diverses fonts senyalen que fon esclau de Janto i posteriorment lliberat de Yadmon o Idmon. Va compartir esclavitut en la cortesana Rodopis. Despuix de ser lliberat, Esopo estigué al servici del rei Creso de Lidia.